Durant la campanya electoral, Theresa May, primera ministra del Regne Unit, va dir que estava disposada a rebaixar, en nom de la seguretat, les garanties sobre la integritat de la persona a l’hora de l’aplicació dels drets humans.
El propòsit de Theresa May va passar mig desapercebut. Com que es tractava d’Anglaterra, ho va difuminar la fama del rigor legal dels anglesos.
Corbyn, el seu oponent, l’acusava d’haver retallat els pressupostos de la policia. A més, dos dels tres terroristes de l’atemptat, abans ja estaven fitxats: un d’ells havia manifestat a la policia italiana que anava a Síria a convertir-se en terrorista. Aquestes fallades es repeteixen sovint en altres països.
En general es calla, o es calla massa, davant de Trump, que accepta públicament l’aplicació de la tortura; o es mantenen tractes comercials amb el Japó i la Xina, que silencien les execucions i etc. etc. La raó de l’eficàcia preval en els països on els drets humans no gaudeixen de prou sensibilitat popular i política per a oposar-s’hi amb eficàcia.
Queden a l’aire la impunitat del poder polític, els sofriments de les víctimes –interrogatoris sota tortura, presó, extradicions, cel·les de càstig– en nom de simples sospites, quan comprovem que la policia no és eficaç en coses senzilles i que els estalvis arriben a posar en perill la seguretat del país.
I encara més, queda per fer una reflexió pública sobre quines són les causes properes i llunyanes del terrorisme.
I Theresa May, que ha guanyat les eleccions, continua, com ho faria qualsevol altre…
