Núria Noya, Josep Ayza, Carme Crous o Julio Minella són alguns dels testimonis que formen part del Banc de la Memòria Oral de Vilanova i la Geltrú, un projecte impulsat per l’Ajuntament el 2022 amb l’objectiu de recollir i preservar els relats de persones que han viscut en primera persona alguns dels episodis més significatius de la història recent de la ciutat. Quatre anys després de la seva posada en marxa, el consistori ha obert oficialment el fons a la consulta pública.
El projecte aplega entrevistes enregistrades a una trentena de veïns i veïnes que, des de la seva experiència personal, expliquen episodis de la vida social, cultural, econòmica i política de Vilanova durant la Guerra Civil, la dictadura franquista i la Transició. Els historiadors Xavier López, Berta Llorens i Judit Barbacil han estat els encarregats de coordinar i enregistrar aquestes converses, que ara esdevenen una eina accessible per a qualsevol persona interessada a conèixer el passat de la ciutat des d’una perspectiva humana i propera.
“Intentem que sigui un projecte molt transversal i que hi hagi una representació àmplia de la societat vilanovina”, diu Xavier López. En aquest sentit, el banc conté entrevistes a les primeres regidores dels ajuntaments democràtics, pescadors, gent d’horta, persones inserides en moviments polítics o gent que feia teatre als anys setanta, entre moltes altres. “La font oral és parcial, però ens situa i ens dibuixa molt bé la part més vivencial”, detalla l’historiador que, tot i haver fet desenes d’entrevistes, encara se sorprèn quan veu “la petjada que la infantesa deixa en les vides dels testimonis”.
El regidor de Memòria Històrica, Salva López, destaca la singularitat del projecte i el seu valor documental. “El valor afegit d’aquesta iniciativa és la quotidianitat amb què els testimonis expliquen les seves vivències”, assenyala. Segons explica, aquesta espontaneïtat permet entendre millor com es van viure els canvis socials, les tradicions i els grans esdeveniments històrics des de l’experiència directa dels seus protagonistes. “Aquests testimonis ens ajuden a omplir els buits de la nostra història que encara tenim pendents de documentar”, afegeix.
El fons complet es pot consultar a l’Arxiu Comarcal del Garraf, tot i que l’Ajuntament també ha habilitat un repositori al seu web per facilitar-ne l’accés.
Lluny de donar el projecte per tancat, el consistori es proposa continuar ampliant aquest patrimoni documental amb noves entrevistes. “El projecte és viu i la llista de fonts és llarga”, assegura el regidor, que insisteix en la necessitat de continuar recollint aquests testimonis abans que es perdin, conscients del seu valor per preservar la memòria històrica de la ciutat.
