L’Alt Penedès consolida una base industrial i logística excepcional, però evidencia un desgast creixent en la seva capacitat per generar activitat nova d’alt valor afegit; el Baix Penedès toca sostre i necessita sòl productiu, massa crítica empresarial i cohesió social, mentre que el Garraf consolida la seva millor posició històrica, però la manca de sòl productiu i l’encariment de l’habitatge bloquegen el salt cap a l’economia del coneixement. Aquests són els tres titulars que s’extreuen del 22è Índex FEGP de Competitivitat i Sostenibilitat Comarcal que la Federació Empresarial del Gran Penedès ha presentat aquesta setmana.
Al marge de la realitat de cada comarca, l’informe constata que barems com el talent, l’habitatge i la sostenibilitat ja no són elements complementaris, sinó que esdevenen factors estructurals i determinats per al desenvolupament econòmic i, conseqüentment, caldrà repensar moltes polítiques de competitivitat.
L’informe de la FEGP analitza les condicions territorials que poden afavorir la competitivitat i la capacitat de transformació econòmica de les comarques i, a partir d’aquí, elabora un índex. De les tres comarques on es distribueix La Fura, el Garraf és la que més bona posició ocupa, el 8è lloc en competitivitat, el Baix Penedès consolida la 14a posició per tercer any consecutiu, mentre que l’Alt Penedès es manté la 15a posició per tercer any seguit.
El Garraf, 8è en competitivitat
El Garraf es consolida en el grup de les deu comarques més competitives de Catalunya. La 8a posició d’aquesta edició confirma una trajectòria de maduresa, però apunta que el repte de la comarca és retenir talent: “Gairebé la meitat de la població resident disposa de titulació superior, però una part substancial d’aquest capital humà treballa a la conurbació de Barcelona. El Garraf atreu talent per la seva qualitat de vida, però no el reté econòmicament”, indicava David Moreno, soci d’Activa Prospect, l’empresa elaboradora de l’Informe. La comarca ha de millorar, segons l’estudi, en articular ecosistemes que aglutinin empreses d’innovació tecnològica i ha de fer front, també, al repte de la poca disponibilitat de sòl per a l’activitat econòmica: “Per una banda, la pressió residencial ha exhaurit l’espai que hauria d’acollir indústria lleugera i espais de treball avançat i, per l’altra, l’encariment de l’habitatge amenaça d’expulsar el talent jove i les classes mitjanes que nodreixen qualsevol ecosistema productiu i divers”, conclou.
El Baix Penedès, 14è
Quant al Baix Penedès, l’Índex de la FEGP anota que la comarca presenta un dels diagnòstics més complexos del país. Ha protagonitzat un dels recorreguts ascendents més notables de la darrera dècada (ha passat de la 21a posició el 2021 a la 14a el 2023), però el model que l’ha permès escalar està esgotat. Segons l’estudi, el Baix Penedès creix demogràficament a un ritme que el seu mercat laboral no pot absorbir, incorpora nova població activa atreta pel preu relatiu de l’habitatge, a un ritme molt superior a la seva capacitat de generar llos de treball locals i el resultat de tot plegat és una mobilitat obligada i una cohesió social fràgil. Davant d’això, el repte que es planteja a la comarca és passar de corredor residencial a ecosistema econòmic.
L’Alt Penedès, 15è
Finalment, l’Alt Penedès es manté en la 15a posició per tercer any consecutiu. Aquesta immobilitat, tal com anota l’Índex, amaga una tensió estructural perquè el territori produeix molt bé el que ja sap fer, però té dificultats per escalar cap a l’economia del coneixement. Hi ha, segons l’estudi, una desconnexió creixent entre la solidesa industrial i la seva capacitat innovadora, ja que la comarca perd posicions de forma continuada en la dimensió d’innovació. “El teixit productiu és sofisticat, però genera poca R+D”, explica Moreno. A banda d’aquest element de tensió, l’Alt Penedès encara en suma dos més: la caiguda de l’emprenedoria -es crea, però no arrela- i l’encariment de l’habitatge que genera una doble barrera per la captació i retenció de talent jove. Segons David Moreno, el futur d’aquesta comarca s’ha de centrar en evolucionar el model econòmic passant de la producció al coneixement exportable.
