Ha arribat el moment de rendir comptes amb Hisenda. Una cita anual que irromp a les cases amb un mar de dubtes, preguntes i problemes. La cerca de l’estalvi, on les deduccions són clau, i tenir les coses clares són el punt de partida per no fallar en la liquidació de l’IRPF. Perquè els errors poden sortir molt cars. Així doncs, en aquest Tema de la Setmana posem fil a l’agulla a totes les novetats d’enguany i als dubtes més freqüents per fer front a la declaració de la renda 2024 amb tranquil·litat.
En aquest sentit, la campanya de la declaració de la renda arriba cada any per a més de 20 milions de contribuents. Malgrat això, hi ha molt desconeixement sobre com funciona i els beneficis a què es pot tenir dret. Segons un informe, gairebé un 80% dels contribuents desconeix les novetats per a aquesta campanya de l’IRPF. El 70% no sap que pot modificar les seves declaracions dels quatre anys anteriors i vuit de cada deu declarants ignora que existeixen més de 300 deduccions autonòmiques.
1. He de presentar la declaració?
Està obligat a presentar la declaració tothom que hagi ingressat més de 22.000 euros d’un sol pagador o 15.876 euros de dos o més pagadors. També els beneficiaris de l’ingrés mínim vital i els autònoms, independentment del volum d’ingressos.
Així doncs, les persones amb uns ingressos inferiors als 15.876 euros –equivalent al salari mínim interprofessional– durant el 2024 no pagaran IRPF. Aquest mínim puja a 876 euros en comparació amb la campanya de l’any anterior, precisament per l’increment del sou mínim.
El que es manté, però, és la xifra de 22.000 euros anuals mínims per presentar de forma obligada la declaració de la renda. Els treballadors –o també pensionistes– amb ingressos inferiors, no l’han de fer, tot i que es recomana fer-la, ja que els salaris i les pensions tenen cada mes una retenció que es pot recuperar (almenys parcialment) presentant la declaració.
També s’incrementa el mínim exempt per als treballadors que hagin cobrat de dos pagadors diferents. Fins ara, quan els ingressos procedents del segon pagador superaven els 1.500 euros, era obligatori fer declaració (també si no arribaven als esmentats 22.000 euros per any). Aquesta quantitat puja ara fins als 2.500 euros.
Els aturats, finalment, no hauran de fer la declaració
El ministeri ha fet marxa enrere pocs dies abans que comenci la campanya, i les persones que reben la prestació per desocupació no estaran obligades a presentar la declaració de la renda. D’aquesta manera, s’exclou –almenys aquest any– l’obligació de passar comptes amb Hisenda, independentment del que es cobri d’atur, i que podia suposar perdre la prestació si no es feia. Per tant, enguany, només hauran de presentar la declaració els aturats que durant l’any 2024 hagin ingressat més de 22.000 euros, o més de 15.000 euros, si van tenir dos o més pagadors, i un els va abonar més de 2.500 euros. És a dir, se’ls aplica la mateixa norma que a qualsevol altre assalariat.
2. Les novetats fiscals
La campanya de la renda de l’any 2024 presenta novetats. Les diverses deduccions als propietaris de pisos de lloguer, els canvis a la tributació de les rendes de l’estalvi o la possibilitat de pagar amb Bizum són alguns dels elements més destacats. D’altra banda, tots aquells pensionistes que cotitzaven a les antigues mutualitats, entre 1967 i 1978, podran cobrar d’un sol cop tot el que van pagar de més.
Deduccions per lloguer
En el camp de l’habitatge, els propietaris que tinguin pisos de lloguer en zones tensionades podran beneficiar-se de reduccions a la declaració de la renda. En aquest sentit, Catalunya és l’única comunitat on l’any passat s’havien declarat zones tensionades, així que és l’únic lloc on els propietaris es podran deduir sobre el rendiment net, que amplia del 50% al 90% en funció de determinats requisits. Així doncs, la bonificació serà del 90% si el pis està situat en una zona tensionada i el propietari ha reduït el preu més del 5%. La reducció serà del 70% si es tracta d’habitatges que es lloguen per primera vegada a inquilins d’entre 18 i 35 anys i del 60% si els habitatges s’han rehabilitat els dos anys anteriors. El que s’ha de tenir en compte és que són per contractes fets a partir del 26 de maig de 2023.
Els llogaters també poden accedir a algunes deduccions autonòmiques, com, per exemple, els joves de menys de 32 anys, si s’és vidu o vídua o si s’ha estat a l’atur més de 183 dies.
Més beneficis fiscals per a les donacions
Aquest any també es presenten canvis en les deduccions per les donacions, amb millores en els beneficis fiscals. En aquesta campanya, els donatius que s’hagin fet a entitats sense ànim de lucre, es podran desgravar un 80% sobre els primers 250 euros de donatius, mentre que, fins ara, era sobre els 150 euros.
S’ha de tenir en compte que a les dades fiscals no apareixen les deduccions autonòmiques, per aquest motiu, és important revisar si es té dret a alguna deducció. A Catalunya, hi entrarien les deduccions per naixement d’un fill, pel pagament d’interessos de préstecs per a estudis de màster i doctorat o per donatius a determinades entitats.
Les ajudes a l’eficiència energètica tributen
Les ajudes relacionades amb la millora i eficiència energètica es continuen aplicant: les del vehicle elèctric o pel canvi de finestres i tancaments per millorar l’eficiència energètica de la llar, i per les plaques fotovoltaiques. En aquest sentit, és recomanable comprovar quin tipus d’ajuda s’ha demanat, perquè n’hi ha que tributen i altres, no. Per exemple, les del pla Moves, sí que ho fan, però les que venen dels fons europeus Next Generation, no.
Així doncs, per l’adquisició d’un vehicle elèctric es pot bonificar el 15% sobre una base màxima de 20.000 euros i per la instal·lació de punts de recàrrega es pot desgravar un 15% sobre un màxim de 4.000 euros anuals.
També ho han de tenir en compte les comunitats de veïns que hagin demanat ajudes per fer reformes a l’edifici. En aquest cas, al president de l’escala se li gira feina, perquè haurà de comprovar si la subvenció que han cobrat tributa o no. I si és que sí, s’haurà de repartir entre els veïns en funció del coeficient de cada pis i cada veí l’haurà d’incorporar a la seva declaració.
Una nova plataforma per pagar
Una altra novetat d’aquesta campanya és la inclusió de pagament amb Bizum. Així, els contribuents als quals els surti a pagar, podran triar aquesta plataforma, que s’afegeix a la transferència bancària, la domiciliació i la targeta de dèbit o crèdit.
3. Compte amb les vendes en línia
Cada vegada més usuaris fan ús d’aplicacions com Vinted, Wallapop o Ebay per a la venda d’objectes de segona mà. Des de l’any passat, aquestes plataformes de compravenda en línia han de declarar a l’Agència Tributària les dades dels usuaris que hi facin negoci. Per tant, aquestes aplicacions (i també Airbnb, de lloguer turístic) han de recopilar les dades personals dels usuaris: nom, adreça, identificador fiscal (DNI) i compte corrent vinculat a l’activitat, a més dels ingressos i el nombre de transaccions fetes. De fet, aquestes dues últimes dades són clau per determinar si la plataforma acabarà declarant les dades a Hisenda o no.
Segons la normativa, les plataformes estan obligades a informar a l’Agència Tributària dels usuaris que superin algun dels dos topalls següents: 30 operacions de compravenda o 2.000 euros ingressats (en un mateix any). Per tant, els usuaris que facin vendes esporàdiques o ocasionals –i per valors inferiors als 2.000 euros– es deslliuraran de l’obligació de ser escrutats per Hisenda.
El cas de l’Airbnb és diferent, ja que, s’ha de tenir en compte que els rendiments obtinguts pel lloguer vacacional s’han d’incloure en la declaració de l’amfitrió com a rendiments de capital immobiliari. A més segons la comunitat autònoma on es presti el servei, pot existir una normativa específica que exigeixi el pagament de taxes, fins i tot haver-se donat d’alta com a activitat econòmica.
D’altra banda, pel que fa als pagaments amb Bizum, s’han de declarar si la suma anual supera els 10.000 euros. A més, també cal declarar els guanys o pèrdues per la venda de criptomonedes.
4. Un maldecap menys
A moltes persones se’ls fa una muntanya presentar la declaració de la renda, especialment si no se sap com dur-la a terme o no es té temps de fer-la. És per això que quan no es tenen gaires coneixements sobre assumptes fiscals, mercantils o judicials, poden aparèixer preguntes que només amb l’ajuda d’una gestoria es poden resoldre. En aquest sentit, els gestors i assessors són professionals del sector que revisen adequadament tota la documentació i ofereixen l’alternativa més favorable per al client. A més, comproven que la declaració inclogui les deduccions de l’Estat i les de la seva autonomia.
D’altra banda, recomanen si s’ha de realitzar de manera individual o conjunta, segons la situació familiar, i donen el millor suport sobre com declarar les compravendes o els lloguers. Així doncs, per evitar sorpreses que no figuren a l’esborrany, l’ajuda és molt necessària. En aquestes pàgines podeu trobar diverses opcions que faciliten tot aquest procés de la inevitable cita anual amb Hisenda.
5. L’Agència Tributària de Catalunya, a prova
La campanya de la renda també posarà a prova l’Agència Tributària de Catalunya, que ha incorporat 102 persones per fer assessorament presencial i telefònic als contribuents en 36 oficines repartides pel territori. Aquest organisme és el que gestionarà els impostos a Catalunya i assumirà l’IRPF al llarg del 2026, segons el pacte entre el PSC i ERC que va fer possible la investidura de Salvador Illa. Així doncs, la campanya d’enguany servirà com a banc de proves per avaluar les capacitats de cara a l’any vinent.
