La convocatòria de vaga dels treballadors del servei de neteja viària ha planat aquesta setmana sobre el carnaval de Vilanova i la Geltrú. El personal d’aquest servei, que des del juny de 2022 va ser subrogat a la Companyia Municipal d’Aigües, volia pressionar l’Ajuntament per reclamar que els regularitzés l’IPC (cosa que no es va fer ni el 2023 ni el 2024) i que els incorporés al conveni col·lectiu de l’Ajuntament. Finalment, dijous govern i treballadors van arribar a un acord i la vaga no es durà a terme.
Malauradament, les vagues dels treballadors dels serveis de recollida de brossa i neteja viària són recurrents. No és casual, sinó que és la conseqüència d’unes condicions laborals precàries emparades per grans empreses i conglomerats que es fan amb contractes milionaris a costa d’escanyar els treballadors. D’exemples en tenim a tocar. El 24 de desembre de l’any passat, després de 75 dies, els treballadors del servei de recollida de residus de PreZero posaven punt final a una vaga que va afectar l’Arboç, Sant Jaume dels Domenys i Llorenç del Penedès. Denunciaven tenir els salaris congelats des de feia deu anys i haver de fer la seva feina en condicions laborals pèssimes.
A Vilanova, el febrer de 2022 la plantilla de Valoriza, l’empresa que duia a terme el servei de recollida de residus, va anar a vaga per reclamar millores salarials, mentre que a l’Alt Penedès, els treballadors de FCC Medio Ambiente van aturar la seva activitat l’abril del 2022 afectant 23 municipis i els de PreZero, encarregats de la recollida porta a porta a cinc municipis de la comarca, van estar en vaga sis setmanes.
Fa només uns dies la Mancomunitat Penedès-Garraf ha adjudicat el nou contracte de recollida i gestió de residus. L’empresa guanyadora és una vella coneguda, FCC Medio Ambiente, que ha aconseguit el contracte oferint el servei per 88 milions, un preu molt per sota dels 105 de sortida de la licitació.
No hi ha duros a quatre pessetes. Aquesta “competitivitat” la paguen els de sempre. Per més normatives que s’impulsin per fer-les més responsables, les contractacions públiques se segueixen basant en una visió economicista que situa com a eix principal del contracte el cost o el preu de la licitació, sense tenir en compte la inclusió de les clàusules socials, de gènere i ambientals essencials per assegurar la construcció d’un model de creixement sostenible.
