L’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP), juntament amb la Universitat Rovira i Virgili i l’Institut Ramon Muntaner, ha impulsat el projecte “Història i memòria dels safareigs penedesencs”. Es tracta d’una iniciativa que vol recuperar i divulgar aquest patrimoni quotidià, tant des del vessant material com des del paper que van tenir com a espais de sociabilitat de les dones.
Tal com ha explicat Teresa Sadurní, coordinadora del projecte i secretària de l’IEP, a hores d’ara la recerca es troba en una primera fase de documentació dels safareigs públics, tant existents com desapareguts. Un cop superada aquesta fase, el següent pas serà aglutinar tota la informació recollida (fotografies, testimonis orals, documents…) en un mapa interactiu geolocalitzat, que permetrà ubicar els safareigs i conèixer-ne la història. Paral·lelament, els impulsors preveuen elaborar aquest any una desena de maquetes impreses en 3D de diversos safareigs públics del Penedès amb finalitats educatives i de divulgació turística.
Actualment, ja tenen una vintena de safareigs ben documentats, tot i que Sadurní confia que la xifra augmenti a mesura que avanci la recerca. Les maquetes es posaran a disposició d’ajuntaments, centres educatius i oficines de turisme, i serviran de suport per a futurs materials pedagògics que es distribuiran per les escoles i instituts. També es preveu fer una publicació i una exposició que reculli els resultats de la recerca.
L’IEP també ha fet una crida a la ciutadania perquè aporti fotografies antigues, testimonis o qualsevol altra documentació relacionada amb els safareigs públics del territori. La informació es pot fer arribar fins al 30 de juny a [email protected].
Molt més que simples rentadors
Durant bona part del segle XIX i bona part del XX els safareigs van esdevenir punts de trobada on les dones compartien estones. “Els safareigs han estat molt més que simples rentadors. Han estat punts de trobada, espais de convivència i transmissió oral, escenaris de vida quotidiana que dormen part de la memòria col·lectiva del nostre territori”, ha apuntat Sadurní. Finalment, Ramon Arnabat, president del IEP, ha lamentat que es tracti d’un patrimoni sovint poc valorat.
