Anomenem Segle d’Or l’etapa de vitalitat artística que va viure Espanya durant el segle XVII, tot i que alguns marquen l’inici a partir de la conquesta d’Amèrica. Considero que El lazarillo de Tormes en forma part, d’aquesta etapa. En aquest llibre s’explica la vida d’un jove que progressa a la vida gràcies a ser un murri, utilitzant l’engany i l’astúcia. La novel·la, una brillant sàtira i de denúncia de la cobdícia que imperava a l’època, encara és lectura recomanada als alumnes de secundària. El que avui explico sembla extret d’El lazarillo de Tormes, tot i que no és una sàtira. És la realitat.
Si teniu temps i ganes, poseu-vos a cercar terapeutes a Vilanova i la Geltrú, la meva ciutat. Trobareu un centre que forma i imparteix teràpies cranio-sacrals que defensa com a tractament de la paràlisi cerebral, centres de massatges i teràpies dirigits per professionals que no han trepitjat mai les aules de Fisioteràpia. Trobareu també “doctores” en Ayurbeda després d’haver fet un curs a una universitat americana, teràpies kinesiològiques educatives, flors de Bach, teràpies energètiques, reiki, constel·lacions familiars i un munt més de tècniques aplegades amb el terme de teràpies naturals i impartides per persones que no s’han format a les universitats ni utilitzen un criteri científic per guarir el mal que pateix la persona. Juguen amb l’engany, amb mitges veritats i ofereixen un elixir que actua com a placebo en patologies psicosomàtiques.
Tenim fisioterapeutes clamant al cel per erradicar pràctiques i teràpies sense base científica, psicòlegs cansats de l’intrusisme dels coachs o mestres de Mindfulness “formats” fora de l’àmbit de la salut i metges que denuncien l’homeopatia com l’engany del moment. Tenim professionals preparats, però cada vegada més precaritzats, que veuen com l’esforç i el coneixement de vegades són relativitzats i no és bo.
L’article d’avui no és tan optimista com els que l’han precedit, però us vol fer pensar. Hi ha una al·locució llatina que s’ensenya a primer de Medicina: Primum non nocere. Vol dir que el primer que cal és no fer mal. I l’engany fa mal.
