Els llaços grocs han passat a ser un símbol. Una imatge de lluita, de llibertat pels presos i exiliats polítics. Sí, presos i exiliats polítics. Darrere la presència de llaços grocs a carreteres, balcons, solapes, hi ha el treball de moltes, moltes persones arreu del país. I algunes d’elles ja fa anys que també van posant banderes estelades en llocs estratègics. La seva labor sovint és anònima, sacrificada i persistent. Els llaços grocs han tornat a posar en evidència la llibertat d’expressió, el respecte. I al mateix temps, entre els detractors, també hi ha els grups que es dediquen a treure’ls. Al Baix Penedès fan neteja i es diu, amb algun argument sòlid, que cobrant; una mostra més del no-diàleg. Però hi ha constància, solidaritat i enginy per seguir. La llaçada és un emblema.
