Llença’t, és festa major!

Serà un retorn puntual i limitat en el temps, però la tornada de la formació original de Lax’n’Busto ha provocat una gran alegria entre els seguidors d’aquest grup de rock que va ser un dels puntals del país entre l’última dècada del segle XX i la primera del XXI. Aprofitant la seva esperada actuació a la festa major de la seva ciutat, hem volgut dedicar aquest Tema de la Setmana a recordar de manera resumida la carrera del grup integrat per Pemi Fortuny, Pemi Rovirosa, Jesús Rovira, Jimmy Piñol i Cristian Montenegro.

Entre els anys 1986 i 2006, els Lax’n’Busto van ser un dels grups de referència de l’anomenat rock català, publicant fins a set discs d’estudi i dos directes que van marcar tota una generació. Des del cru i seminal Vas de punt?… o què (1989), fins a Morfina (2003), el grup va deixar treballs del nivell de Lax’n’busto (1991), Qui ets tu? (1993) o Llença’t (2000), àlbum aquest on s’incloïa el tema homònim que els donaria un segon impuls entre una nova audiència. Quan Pemi Fortuny va decidir posar punt final a la seva trajectòria com a cantant de Lax’n, després d’un concert celebrat l’octubre del 2006 a Salt, el grup feia just vint anys que havia començat a fer els seus primers passos.

Com va explicar Pemi Rovirosa a aquest autor en l’elaboració del llibre Tothom odia el nostre poble (URV Publicacions, 2021), la llavor de la formació es va engendrar el dia que diversos amics van anar a veure un concert del grup arbocenc Ruido a la plaça Nova del Vendrell: “Allà vam coincidir diversos joves que ens coneixíem del poble i vam decidir muntar un grup. Al principi no teníem baix. El Jesús Rovira, un amic nostre que es deia Pascu i jo tocàvem la guitarra, el Jimmy Piñol tocava la bateria i un altre amic que es deia Tomàs Descalç tocava els teclats i cantava els temes en anglès”. En aquella primeríssima formació també tenien la col·laboració puntual de José Zurano a les veus i de Xavier Albert, que ajudava amb algunes lletres.

Sota el mestratge d’un dels pocs grups de rock que hi havia aquells anys al Vendrell, els Yons, van començar a assajar i, al cap de pocs mesos, els va sortir el primer concert, inclòs dins de la setmana cultural de l’FP (Formació Professional, l’actual Institut Andreu Nin). Com que no tenien cap nom triat, van acabar posant-se el de Tangentes. La major part del repertori aquell dia estava format per versions, tot i que ja van estrenar algun tema propi, com Nena, una peça que acabaria format part del disc de debut.

Poc després d’aquell primer concert, el Pascu i el Tomàs Descalç van deixar el grup, al mateix moment que entrava Pemi Fortuny, un altre amic del poble, per fer-se càrrec de les veus. Quan Jesús Rovira va canviar la guitarra pel baix, la formació es va estabilitzar i es van posar els fonaments del que serien els Lax’n’Busto, que a l’agost d’aquell 1986 ja van fer la primera actuació amb aquest nom, al camp de tir del Tomoví.

1 de 2

La caixeta per guardar les pues

A hores d’ara, la majoria de gent ja sap d’on prové el seu estrany nom, però per si hi ha algun despistat, Pemi Rovirosa ho aclareix: “Per fer els cartells per al concert del Tomoví, el noi de la impremta ens va preguntar quin era el nom del grup i no en teníem cap. El Pemi Fortuny tenia una caixeta dels laxants Laxen Busto, que era on posava les pues, i a tots ens va semblar bé”.

Aquells primers anys, el grup va haver de picar molta pedra per treure el cap i per convèncer les seves pròpies famílies que allò que feien tenia un futur. Així ho explicava Pemi Fortuny en una de les entrevistes fetes en l’elaboració del llibre abans mencionat: “Tocar en un grup de rock era un tema de rebel·lia en aquella època. Ens ho vam haver de lluitar a tot arreu, començant des de casa amb la família. Mon pare no ho va entendre fins que em va veure un dia que vaig sortir a la Mari Pau Huguet… Llavors ja va deixar de tocar-me els collons… Els primers temps ens havíem d’escaquejar de la feina per anar a tocar”.

Per gravar la primera maqueta van recórrer a l’ajut d’alguns familiars, concretament el Jaume Rovirosa i la Teresa Fortuny, germana del cantant, que els van fer de mecenes. Aquella primera gravació feta a l’Estudi 84 de Barcelona va venir acompanyada d’una febril activitat en directe, allà on fos i de la manera que fos, més lluny o més a prop, amb més o menys públic. I sempre mostrant una actitud despreocupada i fresca que acabava connectant amb el públic. Això és el que va fer que, contra tot pronòstic, guanyessin el concurs Rockacció 88 de Vilafranca del Penedès, quedant per davant dels grups locals Aqua i Más Madera.

En aquells moments, el reconegut guitarrista David Palau era membre d’Aqua i, després d’aquell concert conjunt, s’acabaria fent amic dels vendrellencs, fins al punt que quan Pemi Rovirosa va haver d’anar a la mili, li van demanar si volia entrar com a substitut temporal. Palau ho va rebutjar, però els va suggerir el nom d’un alumne seu de guitarra que mostrava bones maneres, el Cristian Montenegro. El vilafranquí va acceptar el repte i es va acabar quedant com a segon guitarrista quan Rovirosa va tornar de la mili, completant la formació clàssica del grup.

1 de 2

Al cap de poc, van poder gravar el que seria el seu disc de debut, Vas de punt?… o què (Zebra, 1989), un àlbum que va situar el grup al radar de l’emergent rock català, just quan estava començant el boom amb formacions com Sopa de Cabra, Els Pets, Sau o Sangtraït. El videoclip de Tinc fam de tu i la polèmica amb el tema Carme Flavià —una cançó que Jesús Rovira va escriure sobre una professora de BUP que l’havia suspès i que van haver d’acabar traient del disc per ordre judicial— van donar una important empenta mediàtica als vendrellencs. Però l’explosió definitiva va arribar amb el segon disc, quan el grup ja havia fitxat per Discmedi, i que va ser enregistrat amb l’ajut de Marc Grau a la producció.

Titulat de forma homònima, el disc contenia només vuit temes, però un d’ells era Miami Beach, la cançó que els donaria el seu primer èxit, fent que l’àlbum esdevingués disc d’or (50.000 còpies venudes). “El segon disc, amb el tema Miami Beach, va ser el moment clau, quan la majoria de nosaltres va deixar les seves feines i vam passar a fer 90 bolos en cinc mesos”, corrobora a La Fura Pemi Rovirosa.

La cançó i el disc van propulsar el grup a la primera línia del rock fet a Catalunya, i els va treure el mal gust de boca que els havia deixat no formar part del mític concert del Palau Sant Jordi del 14 de juny de 1991. Van ser Sopa de Cabra, Sau, Els Pets i Sangtraït els que van prendre part en aquella multitudinària actuació que va batre rècords d’assistència al país. Però els Lax’n van decidir no mirar enrere i van reivindicar-se amb un any 1992 frenètic, ple d’actuacions memorables com la que van fer per les festes de la Mercè al Sot del Migdia de Barcelona, acompanyats dels Stray Cats. També van tenir temps de gravar el tema principal de la sèrie Tu de què vas?, de TV3, i de publicar l’EP Inurted (Discmedi).

Durant els anys 90, els Lax’n van mantenir una trajectòria constant que els va permetre continuar sent un dels grups d’avantguarda de Catalunya, rebutjant la possibilitat de fer el salt a alguna companyia discogràfica o de fer alguna provatura amb altres idiomes, com sí que van fer Sopa de Cabra amb resultats discrets. Tant Qui ets tu? (Discmedi, 1993), com La caixa que puja i baixa (Discmedi, 1995) i Sí (Discmedi, 1998), contenien temes de nivell (Més que la meva sang, Tu ets la llum, La meva terra és el mar) i que van tenir la suficient repercussió per mantenir la línia ascendent del grup. Entremig van gravar un disc acústic a l’Auditori Pau Casals de la seva ciutat, que es va publicar amb el nom de A l’Auditori (Discmedi, 1996).

Un nou impuls

Gairebé quinze anys després del seu naixement, Lax’n’Busto va aconseguir una cosa que pocs grups poden dir. El llançament del disc Llença’t l’any 2000, amb el seu tema homònim, va suposar un gran èxit com no aconseguien des de Miami Beach, cosa que els va permetre arribar a una nova generació i tornar a situar-se a primera línia en un moment que molts dels seus coetanis, o bé ja no existien, o bé havien tingut una caiguda important de popularitat. “El vam gravar l’última a la maqueta, gairebé sense donar-li importància, i va ser a l’estudi quan de mica en mica va anar creixent. (…) No havia de ser el single ni havia de ser el títol del disc, però a la música no hi ha cap fórmula exacta que et digui què funcionarà i què no, i a vegades et trobes amb sorpreses”, explicava Jimmy Piñol al llibre Tocats de l’ala d’Oriol Rodríguez (Editorial Contra, 2018). Pemi Fortuny afegeix que, analitzant tota la trajectòria del grup, aquest ha estat “el principal èxit que hem tingut, amb l’afegit que es va tornar a popularitzar uns anys després gràcies al programa Casal Rock”.

Llença’t va donar un nou impuls als vendrellencs per entrar al segle XXI, que van mantenir amb el disc Morfina (Discmedi, 2003) i el directe Amb tu (2004). L’any 2006, quan el grup complia els vint anys —una gesta que van haver de celebrar a l’exili de Calafell amb un concert a la discoteca Louie Vega—, Pemi Fortuny donava la notícia que deixava el grup per canviar d’aires i començar una nova aventura a Sierra Leone, on va posar en marxa una emissora de ràdio amb finalitats educatives i sanitàries. Una decisió que serviria per tancar la primera etapa del grup i obrir-ne una segona amb el cantant Salva Racero, amb el qual traurien tres discs més d’estudi (Relax, Objectiu: la lluna i Tot és més senzill) i dos directes (A l’Apolo i Simfònic) els deu anys següents.

El 2019, el disc Polièdric, gravat amb diferents cantants, va servir per tornar a posar en contacte el grup amb el seu antic cantant, en una retrobada que es va perllongar el febrer del 2020 amb la interpretació conjunta d’un tema amb motiu de la celebració del Vendrell com a Capital de la Cultura Catalana, i que desembocaria en el retorn definitiu de la formació original (amb el seu habitual teclista Eduard Font) a finals del 2024 per fer dos concerts benèfics a la sala Luz de Gas. La minigira d’aquest 2025 ha estat un regal per a nous i antics seguidors, que els permet celebrar un llegat de gairebé quaranta anys de cançons i nits inoblidables.

Quan a l’entrevista que llegireu a continuació li vaig demanar a Pemi Fortuny que m’escollís un disc o una cançó dels Lax’n que fos especial per a ells, la resposta que em va donar permet posar el colofó adequat a aquest article: “Cada disc ha tingut la seva època i la seva importància en cada moment. Vam ser un grup que vam començar de zero, tocant a bars de pobles on, a vegades, no hi havia ningú…, a tot arreu… Això ens va donar una base molt sòlida per anar escalant. Cada disc ens va ajudar a construir això. Són la banda sonora de la nostra vida. No puc escollir una sola cançó o un sol disc”.

Pemi Fortuny i Pemi Rovirosa. Cantant i guitarrista de Lax’n’Busto. Actuaran a la festa major de Santa Anna el 28 de juliol, Dia del Gos.

Ja heu fet els primers concerts d’aquesta petita gira de retorn. Com esteu vivint aquest moment?

P. Rovirosa: És com un regal, com tornar a casa. L’actitud i l’entrega de la gent, sumat al que suposa per a nosaltres tornar a viure tot això, és com si s’haguessin alineat els astres. S’ha de dir que els primers concerts ens van servir per fer una posada a punt, tant física com mental (riu).

Vau sentir nervis?

P. Fortuny: No, potser només el primer dia, però més per veure si tot rodava bé que no pas per la gent. Els dos concerts del Luz de Gas ja ens havien servit per veure que ho podíem fer bé, tot i que és cert que en aquells concerts havíem tingut molts convidats i moltes cançons eren a mitges. Els dos primers concerts a La Mirona van ser seguits. Els dies abans havíem fet uns assajos a la mateixa sala i, a la segona data, jo em vaig llevar sense veu, zero. Però a base de te i del “xarop del cantant” ho vaig tirar endavant.

P. Rovirosa: Actualment, gairebé la majoria dels nervis és per temes tecnològics, com ara els in-ears, els inhalàmbrics…

El repertori es pot dir que és un grans èxits, la majoria dels quals, de l’època amb el Pemi de cantant.

P. Rovirosa: Sí, són bàsicament les cançons que la gent vol escoltar, més algunes que ens venien de gust. De l’època del Salva en toquem tres, com Tornarem o Que boig el món, però des del primer moment que les vam provar, semblava realment que s’haguessin fet amb el Pemi.

P. Fortuny: Realment, ja des del primer dia que vam assajar per al Luz de Gas va ser com si no ho haguéssim deixat, era com tornar a casa. Ens coneixem tots molt bé i això es nota. Són concerts per gaudir, tant nosaltres com el públic. Comencem i ja estem tots a dalt de tot.

Pemi, tu havies plegat el 2006 perquè vas necessitar parar després de vint anys amb el grup. Quan va sorgir el cuquet d’aquest retorn?

P. Fortuny: El 2019, quan vam fer el disc Polièdric amb diversos cantants, ja es va posar sobre la taula el tema de tornar. Quan el 2024 vaig tornar de Sierra Leone, per reactivar el projecte del Cat Ràdio Barming, que complia quinze anys, volia fer alguna cosa especial, i vaig pensar de fer el concert del Luz de Gas. Li vaig comentar al Xavi Fortuny, el mànager de Lax’n’Busto, i em va dir que ja els podia anar trucant jo mateix (riu). Així que vaig anar casa per casa per explicar-los el tema, ens vam posar d’acord i va acabar sortint.

P. Rovirosa: Cadascú tenia la seva situació, alguns ens hem anat mantenint més actius i tocant tots aquests anys, altres no, però les ganes de trobar-nos, les teníem. Una cosa que sempre havíem dit, fins i tot quan vam deixar el grup en stand by després del Salva, és que ens tornaríem a trobar quan les coses sortissin de forma natural. Amb el Polièdric ja va ser així, i ara ho ha tornat a ser.

Quan decidiu que aquells dos concerts es convertirien en una minigira el 2025?

P. Fortuny: Per començar, el concert de Luz de Gas pel Cat Ràdio Barming havia de ser només un, però van acabar sent dos perquè es van acabar les entrades i teníem encara molts compromisos amb gent que ens havia ajudat molt. Per això vam fer una segona data. Quan vam veure la reacció de la gent i com es van esgotar aquelles entrades en tan poc temps, doncs vam pensar de fer-ne quatre o cinc més… al final han estat catorze (riu).

P. Rovirosa: El que vam tenir molt clar des del principi va ser que no faríem concerts de festa major. Volíem fer poca cosa, ben feta i poder-ho gaudir. Era com fer-nos un homenatge i passar-ho molt bé.

Us esperàveu que hi hagués tantes ganes de Lax’n? Hi ha molta gent jove que mai us ha vist i que us vol veure.

P. Fortuny: Sí, ara tenim les generacions de la nostra època que venen acompanyats dels seus fills, tots amb les samarretes de Lax’n. Veus els petits emocionats perquè no ens havien vist mai i fa setmanes que ens escolten per venir al concert.

P. Rovirosa: Està sent molt especial, perquè a més estem retrobant molta gent que feia molt temps que no vèiem, com ara músics o gent dels mitjans de comunicació.

L’única festa major que fareu serà la de casa vostra, Santa Anna del Vendrell. Fins que no es va anunciar hi va haver molt de rum-rum a la vila…

P. Rovirosa: Tots sabem com som al Vendrell, tots ens coneixem (riuen). No saps el que va costar aguantar fins a finals d’abril per anunciar-ho. Des que es van anunciar els administradors, el juliol anterior, que tothom pel carrer no parava de preguntar. I nosaltres que no podíem dir res, ni tan sols als amics molt amics, perquè sabíem que si ho dèiem, això correria. Hi ha gent que després ens ho ha retret, perquè ja havien comprat l’entrada a altres llocs (riuen). Però també era un tema de respecte pels altres promotors.

Què suposarà aquest concert per a vosaltres? Serà especial?

P. Rovirosa: Buf, serà un puntasso molt bèstia, perquè ara que he estat administrador, la visc d’una altra manera, i a més sé que aquest era un concert molt esperat per moltes generacions d’administradors que l’haurien volgut tenir. Serà molt especial.

P. Fortuny: Ni recordem l’últim cop que vam tocar per la festa major. De fet, hem tocat molt poc per Santa Anna, vam estar molts anys sense fer-ho. Tocàvem més per festes dels barris i per la Fira.

P. Rovirosa: No érem massa profetes a casa nostra aquells primers anys. Ara potser és quan més se’ns valora.

Teniu algun moment favorit de la festa major de Santa Anna?

P. Fortuny: El correfoc. Per mi significa el fet de tornar a casa, tocar de peus a terra i saber qui soc. Em sap greu perquè aquest any me’l perdré, perquè estem tocant a Manresa aquest dia.

P. Rovirosa: Havent-la viscut des de dins, diria que el moment més especial per a mi és l’encesa del campanar. I també destacaria el pregó.

Una de les novetats d’aquesta festa major serà que s’habilitaran dos punts d’hidratació en dos dels emplaçaments de més concurrència de públic. Els punts d’hidratació es col·locaran a la plaça dels Germans Ramon –al costat de la plaça Vella– i a la plaça del Tívoli. Cadascun comptarà amb sis aixetes que proporcionen aigua provinent de la xarxa municipal.

La iniciativa ha sorgit dels administradors de la festa major i s’ha pogut fer realitat gràcies al suport d’Aigües del Vendrell. Segons el regidor de l’Aigua, Alfons Herrera, aquests punts no només funcionaran durant els quatre dies de festa major, sinó que es recuperaran quan hi hagi altres actes que comportin aglomeracions, com la diada castellera de la Fira de Santa Teresa.

Una altra de les novetats d’aquesta festa major de Santa Anna es pot trobar a la Botiga de la Festa Major, ubicada a La Fusteria, al carrer Major. Al costat de la resta de marxandatge (samarretes, domassos, figures dels gegants…) es pot adquirir un nou col·leccionable de fusta amb els diferents grups de cultura popular i bèsties de foc que prenen part a les cercaviles.

La iniciativa l’ha impulsat l’empresa local Sister and Brother. Laura Hernández, directora creativa de l’empresa, ha explicat que la intenció és que grans i petits “puguin fer la col·lecció de les figures, i que les puguin guardar en una caixa que es farà expressament per a això”. Des de l’Ajuntament han afegit que les figures continuaran estant disponibles per comprar-les un cop finalitzi la festa.

La festa major de Santa Anna 2025 ens deixa diferents efemèrides de grups i entitats de cultura popular, com ara els 25 anys de les Puces del Caramot i els 15 anys del Ball de Cintes. Un dels aniversaris més destacats, però, és el 25è de la recuperació del Ball de Malcasats, unes representacions satíriques que van tenir molta tradició al Penedès al segle XIX, però que durant molt de temps van desaparèixer. En el cas del Vendrell, un estudi de Salvador Arroyo de finals del segle XX n’explicava els orígens, que estaven datats com un ball diferenciat del de Dames i Vells a partir de l’any 1845 i que s’havien representat amb parelles asexuades fins al 1910.

Precisament aquest estudi de Salvador Arroyo seria el que encendria la guspira per recuperar el ball a principis del segle XXI, en aquest cas, de la mà del Grup de Teatre Inestable del Vendrell. Com recorda a La Fura el seu director, Pep Vinyes, Arroyo els va entregar el text de l’últim Ball de Malcasats que s’havia fet, el 1910. Vinyes, que havia participat al Ball de Dames i Vells de Tarragona, va entomar el repte de recuperar la representació, però adaptant un text que havia quedat “desfasat”. Va ser així com va encarregar a Xavier Sanjuan que fes “un nou text basant-se en l’estructura del ball tarragoní, però aprofitant algunes estructures del ball original del Vendrell”.

De la mateixa manera, la música també es va canviar, i va ser Carlota Baldrís qui es va encarregar de compondre les peces per als diferents moments, per a una tríada d’instruments que conformaven la flauta, el clarinet i el violí. No van ser els únics canvis que hi va haver. A més d’incorporar les dones a la representació, també es va prescindir inicialment dels personatges del gitano i del sabater, tot i que el primer s’hi acabaria afegint el 2007. La resta (el notari, el cavaller, el pagès i el mariner) es van mantenir, a més de les autoritats que representen l’agutzil, el vicari i el batlle.

Des del primer any (2001) van decidir que la representació es faria l’últim dia de la festa major, el 28 de juliol, que era quan hi havia menys actes. Tot i que es va començar amb fins a cinc funcions diferents, amb el temps es van acabar retallant a només tres, les que es fan a la placeta del Doctor Oliver, al carrer Major i a la plaça Vella. Els textos també han anat evolucionant. Continuen mantenint aspectes locals, però cada cop han anat afegint assumptes més “universals”. Cada any es comencen a escriure el mes de maig, ja que la informació “caduca molt de pressa”, com apunta Vinyes.

Tot i que el Ball de Malcasats es caracteritza pel seu llenguatge “barroer”, el director dels Inestables afirma que el públic ha anat acceptant aquesta idiosincràsia, i això ja no suposa cap escàndol. Mantenen, això sí, la premissa de no entrar en les vides privades de la gent, i se centren només en els aspectes públics. Per commemorar els 25 anys de la recuperació, aquest any hi haurà malcasats per partida doble, l’habitual actuació de la festa major, i una que es farà el desembre al Teatre Àngel Guimerà.

Sílvia Martínez, periodista de RTV el Vendrell i pregonera de la festa major

Com vas rebre la proposta de ser la pregonera de la festa major del Vendrell? T’ho esperaves?

Casualment, aquest any també he fet de jurat de la imatge gràfica de la festa major. Els administradors em van convocar a una reunió que, en realitat, era per comunicar-me que m’havien proposat com a pregonera. Em va fer molta il·lusió, és un honor i un regal immens que no m’esperava en absolut. Sempre havia tingut la visió del pregoner o pregonera que forma part d’algun grup de cultura popular, i aquest no és el meu cas. Jo visc la festa des de l’altra banda, amb les cobertures que fem a RTV El Vendrell. Ara bé, els meus fills sí que hi participen activament i a casa ho vivim molt.

Essent una persona nascuda a Calafell, però que des de fa anys viu i treballa al Vendrell, què ha suposat aquest fet?

Ha suposat un debat intern que m’ha fet plantejar on pertanyo. M’estimo Calafell i, especialment, Segur de Calafell, que és on em vaig criar i vaig viure l’adolescència, però porto pràcticament la meitat de la meva vida al Vendrell… Aquí m’he realitzat professionalment, he creat una família i m’he sentit molt ben acollida.

Tens clar, a grans trets, sobre què parlaràs?

Justament del sentiment de pertinença a un lloc i de com les entitats culturals contribueixen a establir aquestes identitats.

Com veus l’actual moment del periodisme i, més concretament, del periodisme local?

Crec que el periodisme en general ha d’afrontar dos reptes principals que estan força relacionats. D’una banda, competir amb l’ús de les xarxes socials com a canals d’informació, amb la proliferació de les fake news i l’ús continu de la intel·ligència artificial. I relacionat amb això, l’evolució digital i tecnològica. En aquest sentit, els mitjans locals, amb pocs recursos, seran més vulnerables. Caldrà fer molta pedagogia per fer valdre el periodisme fet amb rigor i, al mateix temps, ocupar progressivament els nous nínxols de difusió.

Hi ha algun o alguns moments de la festa major de Santa Anna que siguin els teus predilectes?

Hi ha tres moments, especialment. Per ordre cronològic serien les matinades, la ballada conjunta en honor a Santa Anna i la cercavila de foc, amb la carretillada. Aquí, com a mare entusiasta, afegiria les carretillades que ha fet també el Ball de Diablons aquests dos darrers anys.

A més de Lax’n’Busto, el cartell musical de la festa major de Santa Anna deixa altres propostes interessants. Les repassem per dies i de forma cronològica.

La Fúmiga obre el foc

El divendres 25 de juliol, al Botafoc, el concert té un nom propi destacat, el de La Fúmiga, una de les bandes més exitoses de l’actual escena valenciana, amb una formació ben arrelada al fenomen bandístic. Amb tres discs editats, La Fúmiga estan immersos enguany en la gira L’estiu d’Austràlia, que els està portant per diferents festivals i festes majors.

Junt amb el grup valencià, la proposta musical de la nit de Sant Jaume inclou també l’artista reusenc Bali 13, que presenta el seu primer llarga durada Enrenou, on barreja el pop urbà amb la música disco, l’electrònica i el rock. Completen el cartell els vendrellencs Kame Hame, amb les seves versions de bandes sonores de sèries de dibuixos animats, i el DJ Nando. També el dia 25, l’Orquestra La Chatta amenitzarà la nit a l’escenari de la Rambla.

Per Santa Anna… punk!

El dia de Santa Anna, l’escenari del Botafoc acollirà els sons més viscerals, amb el concert que oferiran els reusencs Crim i els vendrellencs SWATS. Amb gairebé quinze anys de carrera, Crim són un dels grups més rellevants de l’escena punk catalana i estatal. Actualment, presenten el seu darrer disc, Cançons de mort, tot i que ja estan preparant un nou treball que sortirà a la tardor. Per la seva banda, SWATS és una banda creada recentment al Vendrell formada per músics joves i centrada a repassar els grans clàssics de la música punk-rock, tot i que ja han estrenat algun tema propi. La nit al Botafoc es tancarà de matinada amb el DJ Manyé.

El dia 26, la proposta per a l’escenari de la Rambla serà la del cantautor Joan Rovira. L’ebrenc, habitual als escenaris del territori, va publicar el 2023 el seu quart treball discogràfic, El meu lloc preferit, que va venir seguit d’una gira celebrant els seus deu anys de carrera. Un acte musical que tampoc faltarà per Santa Anna és el tradicional concert que el Cor-Orfeó Parroquial ofereix a la tarda a l’església.

El dia de les dones

El 27 de juliol, Santa Anneta, el protagonisme musical recaurà en els grups femenins. Així, l’escenari del Botafoc comptarà amb els concerts dels grups La Reina del Pop, un tribut a La Oreja de Van Gogh, i la formació Femme Versions, que repassa diferents èxits de tots els temps d’artistes com Madonna, Miley Cyrus, Rosalía o Mónica Naranjo. La DK Kötxambrosa posarà el punt final a aquesta nit en femení.

Abans, la plaça Nova haurà acollit el concert de Les Antines, un altre grup format íntegrament per dones que dona el protagonisme a les gralles i a la música tradicional. A la Rambla, la jornada es tancarà amb un ball de la Vancouver Orquestra.

Més que Lax’n

El Dia del Gos, l’últim de la festa major de Santa Anna, serà indiscutiblement el dia de Lax’n’Busto. El seu concert a l’escenari del Botafoc servirà per tancar de manera immillorable la festa, en una actuació on també es comptarà amb el concurs del DJ Morci. Aquest mateix dia, a la plaça Nova actuarà el músic Dantuvi, mentre que al carrer de les Quatre Fonts hi haurà el tradicional concert d’havaneres, que portarà uns clàssics com Els Pescadors de l’Escala. Finalment, la Cobla Reus Jove farà aquest dia un concert i una ballada de sardanes.