Una de les nombroses afirmacions interessants i plenes de raó que el professor Albert Rossich fa en una entrevista publicada a Serra d’Or (núm. 681, setembre 2016), que no cal dir que us recomano, és aquesta: “La batalla del model de llengua té importància, però la batalla absolutament decisiva és la de l’ús, perquè la qualitat es pot anar millorant, però si se’n perd l’ús, es perd tot”. (p. 16)
Quina raó que té, i que n’hi ha d’exemples que ens ho demostren! ¿Qui ens havia de dir que aquell català del segle XVIII, “lengua muerta para la república de las letras”, com va dir Antoni de Capmany, arribaria on ha arribat i amb un planter d’escriptors tan variat i reconegut internacionalment? O que aquell català literari del segle XIX, tan arcaïtzant per a uns i tan castellanitzat per a d’altres, seria l’esca, o la baula –com us estimeu més–, d’obres i d’autors tan importants i rics com Àngel Guimerà, Víctor Català, Joaquim Ruyra… O encara que la castellanització, sobretot lèxica (recordeu, per exemple, el busson o la huelga, que gairebé tothom donava per insubstituïbles pels normatius corresponents: bústia i vaga), de la postguerra es corregiria amb l’esforç de tants i tants professors, escriptors, periodistes, erudits locals i gent d’allò més diversa. Tot això va ser possible precisament perquè al carrer es vivia en català, perquè l’ús, malgrat les prohibicions i les traves de tota mena, era ben viu en totes les capes socials. I això és el que en va permetre la transmissió, en primer lloc, i la millora qualitativa entre els que havien patit una castellanització més forta, en segon. Ara ens trobem en un moment crucial i delicat, ja que per molt vital que sigui el català literari, precisament flaqueja pel que fa a l’ús social. Ara i aquí no en podem pas analitzar les causes, que són múltiples i molt complexes, però sí que en constatem diàriament la reculada. Per això hem de fer l’esforç de no perdre’n l’ús, de no renunciar mai al català als Països Catalans, en tots els àmbits, perquè si som capaços de tornar-ne a generalitzar l’ús, la qualitat, com apunta el professor Rossich, ja la tornarem a recuperar. Serà més difícil que als segles passats, això també cal dir-ho, perquè l’afectació ara ja no és únicament o fonamentalment lèxica i perquè la globalització hi ha afegit una altra llengua en joc, i molt important, l’anglès, que incideix sobre totes les llengües. Però si som constants i usem el català per a tot i amb tothom, de ben segur que ho aconseguirem, com ho hem fet al llarg dels segles.
