Amnistia Internacional descriu el comerç d’armes “com un negoci lucratiu en auge” i esmenta la xifra de 100.000 milions de dòlars. Diu que “globalment és el comerç més lucratiu seguit, pel tràfic de drogues i la prostitució”.
I a on van a parar les armes? Hi ha unes regles de joc plantejades en el Tractat de Comerç d’Armes que teòricament farien el negoci “políticament correcte”. Tanmateix, Amnistia Internacional, Greenpeace, FundiPau i Oxfam Intermón, en l’informe Llicències per a matar?, denuncien “carències” en el control de les exportacions d’armes, en aquest cas espanyoles. Greenpeace, per la seva banda, demana que deixin de considerar-se secretes les actes de l’organisme que autoritza o denega les exportacions d’armes.
Segons El País, Espanya exportà el 2015 material de defensa per valor de més de 3.700 milions d’euros, dels quals 556 milions es van destinar als països de la coalició encapçalada por l’Aràbia Saudita (Emirats Àrabs Units, Jordània, Kuwait, el Marroc i Qatar) que opera en la guerra de Iemen.
El Centre Delàs d’Estudis per la Pau, vinculat a Justícia i Pau, té un informe on afirma que “entre el total de 72 entitats que hi apareixen –denominades Banca Armada–, es troben els principals bancs espanyols i estrangers que operen a l’Estat i grans empreses asseguradores”. Els principals inversors són el BBVA i el Santander (uns 4.000 milions d’euros), seguits de Bankia, CaixaBank, Banc de Sabadell, etc.
A qui beneficien, doncs, els diners dipositats en accions o fondos als bancs, paisatge habitual i respectable, de viles i pobles?
