Avançant-se a l’expectativa d’un acord de govern, l’aspirant a la presidència Pere Aragonès va llançar la seva aposta tot proposant un rescat social per combatre la pobresa (desnonaments, renda…) i fomentar l’ocupació; per la transformació econòmica amb l’impuls dels fons europeus; per un gran pacte contra la irrupció de Vox; per la recerca d’un consens sobre el diàleg amb el govern espanyol i blindar la sobirania del Parlament i l’àmbit internacional. Dins el context d’una línia verda i democràtica, hi afegia un executiu paritari amb conselleries per la igualtat i feminisme i per la lluita contra el canvi climàtic, així com per l’amnistia de presos polítics i exiliats i la resta de represaliats. Pensant en un procés en profunditat no feia, però, referència a la unilateralitat. Tot plegat hauria de crear un estil de govern que enfortís la consciència popular republicana, donés força a les campanyes i “fes inevitable el referèndum”.
La proposta és tot un repte a dreta i esquerra (JuntsXCat /CUP/Comuns) per dir-los: “Jo hi soc. Què hi dieu?” La premsa, però, i els mitjans, no han fet cap esment del repte; l’han analitzat a distància i l’han relegat de les portades. El soroll de les notícies o el silenci escèptic poden fer “sonar” el pla com un discurs més. Tanmateix, una mirada atenta hi veuria, com a mínim, la temeritat de jugar-se la confiança del país en confiar que hi haurà prou diners i prou voluntat solidària per superar les proves que exigeix posar-lo en pràctica.
L’esquerra radical, la CUP, a qui Aragonès s’ha adreçat de primer, està d’acord a establir mesures socials i afinar la política sobre els Mossos. Els Comuns fan escarafalls de la dreta (JuntsXCat) mentre mantenen pactes i cadires amb el PSOE al govern d’Espanya i amb el mateix JuntsXCat a la Diputació i als consells comarcals. Pel que fa a JuntsXCat, costa que diguin res, preocupats com estan pel full de ruta.
La proposta demana lucidesa i generositat. Cal establir unes regles de joc per a una entesa, entre JxCat i ERC, i per fer una política de prioritats exigent. I evitar els recursos de l’Estat contra les lleis socials de Catalunya o crear una rèplica imaginativa perquè segueixin vives, més l’aprofitament de les escletxes de diàleg, suportar impaciències; els diners d’Europa, l’empresariat… I que la fermesa i l’encert siguin reconeguts i augmentin la fortalesa de l’acció popular.
Cal donar resposta a la sensibilitat expressada a les urnes el 14F.
