La darrera campanya electoral ha estat de les més inútils que recordo informativament. L’objectiu no era exposar què es volia fer des del govern sinó desprestigiar l’oponent i infondre por envers seu. Més frases altisonants que certeses, més brindis al sol que compromisos.
Després de tantes hores de televisió i ràdio aplicades a les eleccions, pràcticament ningú coneixia qui es presentava com a candidats al Senat per cada partit. Quan anaves a votar ho descobries. Si els partits han destinat tan poc esforç i pressupost a donar a conèixer els seus aspirants a senadors, a què es deu? Els partits cobren menys subvenció pel “quilo” de senador que pel de diputat? El Senat no serveix per a quasi res?
Si miro la Constitució, el Senat té unes funcions clares, supeditades al Congrés de Diputats, però clares. Ara, algú encara creu que en política el que es diu o s’escriu coincideix amb la realitat? Realment, a la pràctica, seria prescindible el Senat? Quan fas aquesta pregunta surten veus ben informades que evoquen el senat romà, la veu de l’experiència… i obliden que l’esperança de vida a Roma era d’uns seixanta anys, i que massa sovint el que en diuen “molts anys d’experiència” no és altra cosa que pocs d’experiència i molts de rutina. Però això és una opinió personal, tan equivocada com vulgueu, per tant, cal una mesura més objectiva per valorar la validesa del Senat.
Si analitzem la informació que apareix als mitjans de comunicació referent a l’activitat parlamentària, hi ha paritat entre la informació de les dues càmeres? La intervenció del Senat en la tasca legislativa és protagonista o és un complement prescindible de la que fa el Congrés? El suport que els partits han donat als seus candidats al Congrés i al Senat és mínimament equiparable? Algú sap qui és actualment el portaveu de cada grup al Senat? I qui el presideix fins ara?
Jo em refermo, responent aquestes qüestions, que el Senat és un luxe que paguem entre tots per tenir amb sou, i bon sou, un grup de polítics que ja no tenen lloc a l’altra cambra.
A Espanya el Senat és una cambra territorial, segons la Constitució, però les fortes arrels unitàries dels successius governs l’han deixada en una cambra de control del Congrés, que en últim terme fa prevaldre les seves decisions.
Bé, doncs, aquesta cambra ens costa, únicament de personal, 31.327.92 euros. Es pot pensar que és un mal ús dels fons públics?
