S’acaba de distribuir el llibre titulat Margarida Aritzeta, publicat a la col·lecció “Quaderns de la Càtedra Josep Anton Baixeras” de la URV (Universitat Rovira i Virgili). L’ha coordinat el professor Magí Sunyer, i és una mostra clara i rigorosa de la feina feta per Aritzeta pel que fa a la creació literària i assagística durant més de quaranta anys de dedicació a la literatura. Tant els estudis dels especialistes, que formen el gruix del volum i que són fruit de la jornada acadèmica que la Facultat de Lletres li va dedicar el 27 de novembre de 2019, arran de la seva jubilació docent, com les bibliografies finals, són la millor mostra d’aquesta dedicació; una mostra que la majoria d’escriptors i de crítics estarien encantats de tenir, perquè és el millor homenatge que es pot fer a un intel·lectual: difondre’n i reconèixer-ne l’obra.
Les bibliografies finals estan formades per una “Bibliografia general citada” (122 textos diversos sobre l’obra de l’escriptora vallenca, sobre moviments en què es pot incloure…) i una bibliografia exhaustiva de la seva obra, que inclou tant els estudis literaris (75 assaigs i cinc edicions de textos), el primer publicat l’any 1979 i el darrer d’aquest 2020, com les obres de ficció, que ara com ara consten de 39 novel·les, més deu peces de narrativa curta, la primera de 1981 i la darrera també d’aquest 2020.
Els estudis dels especialistes, precedits d’una “Presentació” a càrrec de Carme Oriol, directora del Departament de Filologia Catalana, són una mostra clara de la diversitat de gèneres que Margarida Aritzeta ha conreat i del rigor i la passió amb què ho ha fet. Són nou textos que abracen tota l’obra d’Aritzeta. Hi predominen els estudis dedicats a la seva narrativa per a adults, tant novel·les com contes: “Aritzeta negra”, a càrrec de Montserrat Palau Vergés; “La fantasia èpica de M.A.: les novel·les Atlàntida i El Gorg Negre”, d’Alfons Gregori; “La música a la narrativa de la M.A.”, d’Anton Cardó; “Memòria i discurs a L’herència de Cuba”, de Maria Moreno i Domènech; “Els maquis de M.A.” d’Ignasi Riera; “L’escriptura com a trencadís narratiu: Perfils de Nora de M.A.”, de Pilar Arnau i Segarra. I els acaben d’arrodonir dos treballs dedicats a les obres massa sovint considerades menors o poc valorades per la crítica: “L’obra crítica, d’investigació i recerca literària de M.A.”, a càrrec d’Àlex Broch, i “M.A.: passió per fabular. Aproximació a la seva obra literària per a joves”, a càrrec de qui signa aquest article. El novè estudi, que és el primer del volum, és un magnífic repàs general de la vida i l’obra de l’homenatjada, titulat “M.A., escriure amb plenitud”, d’Anna Maria Villalonga.
Un volum imprescindible per a qualsevol estudi que, d’ara endavant, es vulgui fer de la vida i l’obra de la “professora, investigadora, escriptora, activista cultural i política, dona que ha viscut i viu per la llengua, la literatura i la cultura catalanes” (p. 11).
