El topònim Mediona ja apareix documentat l’any 954 en una donació a Sant Cugat del Vallès d’unes terres i un molí situats prop del riu Bitlles. La primera menció del castell de Mediona és del 984, segons un pergamí conservat a Vic. El bisbe Borrell de Vic encomanà als primers castlans, l’any 1015, el repoblament i la defensa dels territoris més extrems del Bisbat i aquí entrava Mediona.
A partir d’aquest any es comença a trobar força documentació del lloc: la del pagès Gotmar, que ven unes propietats situades al terme del castell de Mediona, a Riu de Bitlles (1019), o la de Ramon Hug que ven a Guillem Dalmau i la seva muller Agnès el dret de cobrar cens sobre una terra que fou dels seus avis, situada en el terme del castell de Mediona i de la parròquia de Sant Quintí (1115).
Al recinte del castell hi ha l’església de Santa Maria. La construcció podria ser del segle XII. És d’origen romànic. Consta d’una nau única amb coberta de volta lleugerament apuntada. Al segle XIV s’hi afegí un absis poligonal cobert amb volta nervada. Sabem que hi havia l’altar de santa Maria, el de sant Vicenç (1374) i l’altar de sant Pere (1417).
Un feu era un conveni pactat entre dues persones nobles, una de les quals, en posició preeminent (senyor feudal o castlà major) rebia de l’altra (senyor feudatari, vassall o castlà menor) la prestació d’homenatge amb el corresponent jurament de fidelitat, a canvi de lliurar-li un domini real, el feu pròpiament dit (feu menor).
El segle XIV, en el darrer període de la baixa edat mitjana, suposà un temps d’una crisi generalitzada que preparava un canvi. La davallada demogràfica se sumà a l’esfondrament del feudalisme. Fou una crisi política europea però que anava lligada a una crisi econòmica. Els nobles, els feudals, els castlans, temien perdre la posició privilegiada que tenien.
Un feu conflictiu es va donar en el terme del castell de Mediona. El 1387 hi hagué un procés judicial entre Sibil·la, casada en primeres núpcies amb el castlà menor Bernat de Barberà i en segones amb el noble Guillem Castelló, familiar del castlà major Asbert Barberà, del castell de Mediona, pel cobrament de rendes que li pertanyien del seu marit difunt.
En alguns anys del segle XII part de la senyoria del castell passà als Cabrera, tot i que els Mediona en van conservar una altra part. Després passà a la casa de Cardona, als Barberà… Els segles XIV i XV continuava molt repartit el terme del castell de Mediona en diferents senyors/cavallers que dominaven diferents feus del terme.
