Si pregunto qui són Marta Torné o Miki Núñez, segurament molta gent em sabrà respondre. Si pregunto per Eufòria, segurament encara rebré més respostes positives. Si pregunto per Pablo González, no el coneixerà gaire gent. I és normal, els mitjans “d’informació” han parlat i parlen molt dels tres primers noms, i molt poc, quasi gens, del darrer. Si escric Pablo González al buscador em surt inicialment “periodista i politòleg basc amb doble ciutadania espanyola i russa, col·laborador del canal de televisió La Sexta i els diaris Gara i Público, que duu més d’un any empresonat a Polònia acusat de ser espia rus sense proves que ho justifiquin”.
Ara no es tracta d’analitzar si el càrrec que se li formula és o no cert, això ho haurien de fer un jutges que apliquessin objectivament la llei. Un judici objectiu sembla difícil que es pugui fer a Polònia: Pablo González fa dos anys que està detingut en presó preventiva. I aquesta presó ha estat prorrogada en set ocasions sense que s’hagi concretat ni càrrecs, ni proves ni data per al judici. Malgrat que a mitjan setembre de 2022 es va fer arribar una denúncia al Tribunal Europeu dels Drets Humans per incompliment de la Convenció Europea de Drets Humans, no hi ha hagut una resposta positiva. Aquesta Convenció permet que un sospitós detingut sigui objecte de vigilància al país d’origen fins que el judici tingui lloc a un altre país, en lloc de ser sotmès a presó preventiva en un país estranger. Polònia, fins ara, obvia aquesta possibilitat d’expatriació.
Us sona alguna cosa de les que s’expliquen en aquest escrit? Els mitjans no en parlen, i el Gobierno ha deixat abandonat el seu ciutadà ignorant la necessitat de defensar-lo davant els abusos a la legalitat fets per la República de Polònia. I tampoc la Unió Europea ha sabut estar a l’altura i s’ha plegat a les arbitrarietats del govern polonès.
Com és aquest govern? L’any 2022 el govern conservador mantenia una política contrària al que entenem com a estat de dret, i l’any següent una llei obria la porta a la creació d’una comissió que, sense necessitat d’una ordre judicial, podia excloure polítics de càrrec públics per un període de deu anys, pel fet de considerar-los influenciats pels interessos russos. Aquesta llei va provocar manifestacions i protestes a tot el país, i el president permeté que la comissió, en lloc d’imposar sancions, pogués únicament opinar sobre els diferents temes i que les persones acusades poguessin recórrer a la justícia ordinària.
Com pot ser que el Gobierno mantingui una actitud passiva en la defensa dels drets del seu ciutadà detingut, contra la legislació de la Unió Europea i dels Drets Humans? Pablo González va néixer a Rússia, net d’espanyols que van marxar a Rússia en acabar la guerra de 1936, i per això té la doble nacionalitat. Aquesta vinculació amb Rússia pesa tant que el Gobierno no es mou per ajudar-lo i reivindicar els seus drets?
Els mitjans no parlen del fet per iniciativa pròpia o perquè obeeixen una consigna que ve “de dalt”? Pablo González s’haurà de presentar a Eufòria perquè els mitjans parlin d’ell?
