Mercats per al segle XXI

Vilafranca del Penedès té dos mercats municipals que es troben en situacions molt diferents, el Mercat de Sant Salvador, ubicat al barri de Sant Julià, i el Mercat de la Carn, que es troba al centre històric. Es tracta de dos equipaments que van ser rehabilitats a la primera dècada del segle XXI, i que aviat encararan moments crucials.

El que té més activitat és el Mercat de Sant Salvador on, des del 2001, una dotzena de paradistes conviuen amb una gran superfície comercial, el Mercadona. La regidora de Comerç, Lourdes Sánchez, recorda que aquest va ser el primer mercat que va apostar per aquest model mixt, que després ha estat implantat en altres municipis. “És un model d’èxit que permet mantenir el dinamisme, i en el qual el client de tota la vida, que fa petites compres de forma més sovint, conviu amb clients més joves que fan una única compra setmanal, principalment el cap de setmana”, explica la regidora.

Montse Cuevas, de la parada Xais d’Olèrdola i que ha fet de presidenta dels comerciants els últims anys, reafirma que l’aposta que es va fer el 2001 “va ser positiva, ja que abans anaven tancant parades”. Cuevas destaca que molts dels clients de les parades mantenen hàbits de consum més tradicionals i no compren tant per internet. Però també hi ha una nova clientela més jove que de mica en mica es va fent lloc, i que acostuma a comprar més a les tardes. Per aquest motiu, un dels temes que estan a sobre de la taula és que hi hagi una adaptació dels horaris d’obertura, ja que ara hi ha parades que no obren a la tarda.

Probablement, aquest és un dels criteris que s’establirà quan es faci la nova licitació per renovar la concessió dels paradistes, l’octubre del 2026. I és que l’anterior concessió es va fer per vint-i-cinc anys, i el mercat es troba ara en el moment crucial d’encarar aquesta nova licitació. Des del consistori ja han elaborat el plec de condicions per a la gran superfície comercial, i ara començaran a desenvolupar el de les parades. La concessió serà, aquest cop, per un període de deu anys, i la intenció de l’Ajuntament és que tots els paradistes que vulguin continuar, no tinguin problemes per fer-ho.

El Mercat de la Carn es troba en una situació molt diferent. L’equipament ha anat perdent parades els últims anys fins que només n’ha quedat una d’oberta (la carnisseria Queraltó), mentre que al pis superior hi ha un restaurant, El Cigró d’Or. El Nadal del 2023, l’Ajuntament va impulsar una botiga efímera de vins per mirar de reactivar l’espai, però els resultats no van ser els esperats. Des de l’Ajuntament admeten que és una zona que els genera “preocupació” des del punt de vista comercial.

“Tots els estudis ens diuen que un mercat amb només set parades no és viable”, explica Lourdes Sánchez. Per això, des del govern local estan mirant de buscar altres opcions que permetin reflotar l’equipament, que data de l’any 1882. Una opció podria ser que s’hi instal·li “un operador del sector del vi i la gastronomia”, que aprofitaria no només l’edifici del Mercat de la Carn, sinó alguns altres d’adjacents que ara estan buits. Alhora, l’estratègia del consistori passa perquè hi hagi més activitat al carrer, un fet que implica que tornin diverses parades del mercat no sedentari dels dissabtes a aquesta zona, d’on en van marxar fa uns anys.

Per fer-ho, s’aprofitaria la nova licitació del mercat no sedentari, ja que la seva concessió s’acaba d’aquí poc, concretament el mes de setembre. La licitació definiria quines parades s’ubiquen entre la plaça de la Vall del Castell, la plaça de l’Oli i la plaça de Jaume I, que serien principalment les que estan relacionades amb el sector de l’alimentació. Per dinamitzar tot l’espai, també s’estudia fer una zona d’activitats o degustacions al davant del Vinseum.

Aquest projecte, però, suposaria adaptar l’interior del Mercat de la Carn i buscar un altre emplaçament per a la Carnisseria Queraltó, una parada històrica que està ubicada en aquest mercat des dels seus inicis, fa prop de 140 anys. “Nosaltres estarem aquí fins que puguem, però això està sentenciat”, lamenta Salvador Queraltó a La Fura. Ell i la seva dona, la Júlia, són els que s’encarreguen del negoci. El Salvador treu cada dia el ramat a pasturar pels voltants de Vilafranca, mentre ella es fa càrrec de la parada.

Tot i que tenen contracte per continuar al Mercat de la Carn fins al 2032, no saben fins quan es mantindran actius. “Si és per nosaltres, no ens volem jubilar, tenim una clientela fidel, tant d’aquí com de fora que ve expressament, sobretot els caps de setmana”, apunta la Júlia. El Salvador lamenta que no es protegeixin més “els oficis i els professionals”, sobretot en un moment en què el relleu generacional és complicat. “Els polítics s’omplen molt la boca sobre la defensa del comerç de proximitat, però després aquí està el resultat”, afegeix el Salvador, mostrant totes les parades buides que rodegen la seva. De moment, ningú els ha plantejat encara de forma oficial quin projecte es desenvoluparà a l’edifici. Però tenen clar que serà un model diferent del que hi ha hagut en aquest emplaçament des de finals del segle XIX.

El Mercat del Vendrell complirà aviat 140 anys. Construït el 1887, aquest edifici dissenyat per l’arquitecte tarragoní Ramon Salas Ricomà és un dels més emblemàtics de la ciutat. Al llarg de la seva història s’hi han fet diferents actuacions de millora, la primera de les quals va tenir lloc el 1905, coincidint amb el moment en què va passar a ser de propietat municipal. Com altres mercats del territori, l’equipament fa anys que viu amb la necessitat de donar resposta als reptes que l’amenacen, en una societat que ha canviat de manera evident els seus hàbits de consum.

Actualment, el Mercat del Vendrell es troba en un període de canvis i de relleu generacional. La passada primavera es va estrenar una nova junta amb sang jove, presidida per Gemma Sivill i amb Marc Morros com a vicepresident. Tal com expliquen a La Fura, entre els seus objectius hi ha els “d’aportar noves idees” i “incentivar activitats” que permetin fer un efecte crida per atraure nous clients. Per ara, han recuperat l’antiga associació de paradistes que feia anys que estava aturada i, durant l’últim Nadal, van impulsar diferents tallers i activitats, una línia que volen mantenir en el futur.

Sobre la taula també hi ha una possible adaptació dels horaris als hàbits canviants dels seus clients. “La gent gran compra més al matí, però els joves ho fan sobretot a la tarda”, apunta Sivill. Això suposa un hàndicap per a un equipament que, actualment, només obre un dia a la tarda, els divendres. Tant Sivill com Morros estan convençuts que continua existint una clientela per a aquesta mena de comerç. “El client hi és, sobretot quan es busca un producte de qualitat”, remarca Morros. Amb tot, admeten que la creixent proliferació de grans superfícies de l’alimentació provoca que la competència “sigui molt més gran que en altres èpoques”.

En aquests moments, el Mercat del Vendrell té divuit parades en funcionament, mentre que una desena més estan tancades. Tot i que el relleu generacional en aquest sector és complicat, els últims mesos ho han aconseguit en tres parades que havien de tancar. Les principals reclamacions dels paradistes fan referència a la neteja i el manteniment de l’edifici, que certament presenta deficiències en alguns aspectes. També esperen que la recuperació de l’aparcament soterrat de l’estació de busos pugui facilitar que els clients comprin al mercat, vinculant-ho amb diferents descomptes. Tot i que la relació entre la junta i el consistori és, per ara, fluida, alguns paradistes creuen que s’hauria d’augmentar la pressió sobre els polítics.

Rehabilitació i adequació de l’entorn

Des del govern local, l’alcalde, Kenneth Martínez, afirma que el mercat és un element “estratègic i diferencial per atraure gent al centre històric”, però admet que cal “adaptar-lo a les necessitats actuals”. Per això, el consistori preveu tres línies d’actuació. La primera implica la rehabilitació de l’edifici “per fer-lo més confortable i modern”, millorant aspectes com la climatització i l’accessibilitat. En segon lloc, Martínez creu que cal adequar l’entorn “per integrar-lo a l’illa de vianants”, aprofitant la desaparició de la benzinera de Cal Júlio. Finalment, des del consistori coincideixen amb la junta que cal fer una dinamització més gran, “amb activitats complementàries que poden anar des d’una zona de consum a una zona d’experiències on es puguin fer maridatges”.

La velocitat a la qual es puguin desenvolupar aquests canvis és una incògnita, i és el que genera els principals dubtes en alguns paradistes. El regidor de Mercats, Àlex Barrera, afirma que algunes iniciatives ja s’han posat en marxa, com “la reactivació de les xarxes socials per arribar a la gent més jove”. També assegura que aviat es farà una actuació més profunda de neteja “en altells o finestrons”. Per facilitar el relleu a les parades, Barrera avança que s’introduiran canvis a l’ordenança fiscal per reduir la taxa que es paga quan hi ha un traspàs a algú que no és familiar, i que ara equival a una quota de 24 mesos.

El Mercat Municipal de Calafell va celebrar el 2023 el desè aniversari de la seva renovació. Un canvi que va comportar estrenar un nou edifici i donar entrada a Mercadona com a principal operador, al costat de la resta de paradistes. A aquests se’ls va fer una concessió a trenta anys, per bé que aquesta primera dècada ha estat força convulsa, amb litigis entre alguns paradistes i el consistori, que volia rescindir la concessió a algunes parades que acumulaven impagaments. Aquesta situació es va acabar resolent, i els últims mesos s’han destinat a “legalitzar aspectes que havien quedat penjats, com ara que no s’havia donat d’alta l’edifici i no s’havia creat una comunitat de propietaris”, explica l’alcalde, Ramon Ferré.

L’Ajuntament gestiona actualment els espais comuns i és propietari de l’aparcament. Ferré valora positivament el canvi que es va fer el 2013, “perquè l’antic mercat no funcionava i li quedaven dos telediaris”. El batlle remarca que el Mercadona de Calafell “és el que més ven a tot l’Estat durant el mes d’agost”, un fet “del qual també es beneficien els paradistes”, afirma. Tot i això, la convivència no està exempta de friccions, com les que hi va haver amb les obres que el supermercat va impulsar l’estiu passat. Alguns paradistes van denunciar que no se’ls informés amb detall d’aquests treballs, alhora que discrepaven d’alguns canvis fets en les portes d’accés.

Des del govern local apunten que l’equipament necessita “acabar d’adaptar-se als temps actuals i a les maneres de comprar que hi ha avui”. Entre les propostes que es volen desenvolupar hi ha la de “posar taules i cadires al passadís central perquè la gent pugui menjar i degustar els productes que comprin tant a les parades com al supermercat”. “Es tracta d’oferir una experiència que no es pot aconseguir comprant des de casa”, resumeix Ferré.

Vilanova i la Geltrú presumeix del bon estat de salut dels seus mercats municipals. Més en forma està, però, el Mercat del Centre, que ha esdevingut un espai de participació obert al veïnat i les entitats de la ciutat. Els motius són la seva ubicació al centre neuràlgic de Vilanova i la seva capacitat, tant pel que fa al nombre de paradistes com d’usuaris. Actualment, el Mercat del Centre té una seixantena de paradistes, mentre que el Mercat de Mar n’acull una desena.

La vilanovina Eva Bolaño és, segurament, qui millor coneix la realitat dels dos equipaments. Bolaño, ara a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú com a regidora de Mercats Municipals, ha estat directora dels mercats durant gairebé una dècada. Va agafar el relleu de Fermin Roca l’any 2015 i va aconseguir revifar un Mercat del Centre que, en aquell moment, tenia una quinzena de parades tancades.

L’edil celebra que, actualment, els dos mercats de Vilanova i la Geltrú estiguin en marxa i a ple rendiment, amb una ocupació que frega el cent per cent. “Tenim salut i tenim paradistes, però falta gent”, reconeix Bolaño. El volum de clients, que ha baixat lleugerament els darrers anys, s’accentua encara més al Mercat de Mar. Tot i el seu bon funcionament, la regidora creu que des de l’Ajuntament s’haurien de fer més campanyes per promocionar-lo i donar-lo a conèixer. El seu enclavament, integrat a la façana d’un bloc de pisos, fa que el mercat del barri marítim sigui poc visible: “Hem de mostrar a la ciutat, i sobretot a la gent que ve de fora, que som aquí”.

Tant l’exdirectora com els paradistes d’ambdós mercats coincideixen que la peça que fa que tot aquest engranatge funcioni és el producte que es ven i, en concret, el peix. “És el cor dels mercats i també el principal reclam”, afegeix Bolaño. La majoria dels paradistes venen peix de la llotja vilanovina, és a dir, peix fresc i de proximitat. Però més enllà del peix i marisc, als mercats de Vilanova també es pot trobar aviram, xarcuteria i formatgeria, fruita i verdura, flors i plantes, i un llarg etcètera.

Un altre dels punts forts dels mercats de Vilanova és la seva “funció socialitzadora”. Segons Bolaño, el fet de mantenir un model de mercat tradicional –allunyat del mixt de mercats i grans superfícies– ha fet que l’atenció al client sigui “personalitzada i de qualitat”. Això, de retruc, ha fet del mercat un espai de convivència entre els paradistes, els veïns, les entitats i els diferents departaments de l’Ajuntament. Al llarg de l’any s’hi organitzen, de fet, desenes d’activitats gastronòmiques i culturals, com el festival del xató al Mercat de Mar o la presentació del carnaval al Mercat del Centre, entre altres. “El nostre mercat és una perla cultural i no el podem oblidar”, diu l’edil.

La màxima de l’Ajuntament de Vilanova és dinamitzar els mercats. I l’última gran aposta ha estat l’Aula Gastronòmica, inaugurada el febrer del 2023 al Mercat del Centre. Es tracta d’un espai dedicat a la divulgació dels productes de proximitat i de la gastronomia local, amb una programació estable de tallers, xerrades i demostracions. L’Aula està ubicada en un lateral del mercat i està a disposició dels paradistes, de les escoles i centres educatius, a més de les entitats de la ciutat.

Portar joves al mercat

Un dels reptes més immediats que hauran d’afrontar els mercats de Vilanova és atraure el públic jove. La regidora detalla que, actualment, els mercats de la ciutat tenen un públic més familiar, i que “s’està treballant” per ampliar aquest target. “Els joves han de començar a estimar els mercats”, diu Bolaño. Per aconseguir-ho, des de fa tres mesos el Mercat del Centre ha incorporat elements de l’entorn digital per fer-lo més competitiu i sostenible. La principal novetat és la instal·lació d’un armari refrigerat a l’exterior de l’edifici, que permet recollir les comandes a qualsevol hora del dia. L’objectiu final és arribar a aquells clients que no poden comprar a les parades durant l’horari del mercat, és a dir, als joves. Amb els nous armaris, la comanda es pot fer per telèfon, web o WhatsApp. Un cop feta, el client rep un codi QR per obrir la taquilla on el paradista li ha deixat la comanda preparada.

Les grans superfícies, el relleu generacional i l’aparcament són algunes de les problemàtiques amb què es troben actualment els mercats de Vilanova. De fet, totes estan estretament vinculades perquè, “si em costa aparcar, aniré a buscar el producte a altres llocs i, per tant, la continuïtat del negoci familiar estarà en perill” diuen els paradistes. El de l’aparcament és un problema que, “tot i tenir-lo molt present”, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú encara no ha aconseguit resoldre. Malgrat que els dos mercats municipals disposen d’un aparcament soterrat de pagament, els preus moltes vegades són un obstacle per als clients. Durant un temps es va intentar impulsar-ne la gratuïtat, si es feia una compra al mercat, però no va tenir èxit i ara només ho mantenen alguns paradistes als seus clients més fidels.

En aquests moments, la proliferació de grans superfícies no és un problema per als paradistes de Vilanova, tot i que els neguiteja. Precisament, els paradistes creuen que és aquesta “sensació d’intranquil·litat” el que fa que els seus fills no vulguin continuar amb el negoci familiar. “Molts pensen que els acabaran absorbint, però jo dic que això no passarà mai”, afegeix Bolaño, que recorda que l’Ajuntament sempre s’ha mostrat en contra del model mixt de mercats i grans superfícies: “Mai ens ha agradat la idea de posar un supermercat a dins del mercat perquè els paradistes no ho necessiten”.

El juny de l’any 2011, Sant Pere de Ribes va inaugurar el mercat municipal La Sínia al nucli de les Roquetes. Aquest equipament naixia amb la voluntat d’esdevenir una “locomotora econòmica i social”, tenint en compte la seva proximitat a la rambla del Garraf –un dels eixos principals de comunicació comarcal– i, sobretot, per estar enclavat en una zona d’expansió urbanística com és el Parc Central.

Més de deu anys després de la seva obertura, el mercat es troba gairebé sense paradistes. De les catorze parades que té el mercat, només cinc estan ocupades (una d’elles s’ha licitat aquesta mateixa setmana). També hi ha dos locals en funcionament, que concentren activitats econòmiques de tota mena: una perruqueria, un saló d’ungles, una carnisseria, un establiment de menjar japonès per emportar-se i una cafeteria. Fins fa dos anys també hi havia un Mercadona, però va acabar tancant per instal·lar-se al Parc Comercial de Vilanova.

El seu tancament va provocar un gran daltabaix al mercat de les Roquetes, ja que generava un important flux de clients. Així ho ha apuntat a La Fura el regidor de Comerç Local, Mercats i Fires de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes, Juan García, que recorda que “quan estava en funcionament, el mercat va aconseguir un 90% d’ocupació”.

Des de llavors, l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes té clar que el mercat ha de funcionar de manera independent, “sense dependre d’un gran operador comercial”. Això no obstant, els agradaria que un supermercat tornés a ocupar la primera planta del mercat: “L’objectiu és consolidar un mercat dinàmic i autosuficient, capaç d’atraure clients per la seva oferta pròpia i per l’activitat d’un possible gran operador”.

Des del Consistori es mostren optimistes i creuen que aconseguiran ampliar l’oferta comercial perquè “el mercat municipal La Sínia és un espai modern, funcional i sostenible”. Al llarg d’aquests anys, s’han reformat les parades, s’ha creat un espai infantil a l’interior i s’ha habilitat un aparcament gratuït per als usuaris del mercat, la qual cosa el fa més competitiu.

En aquesta mateixa línia, l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes s’ha proposat dinamitzar el mercat amb la creació d’un espai de cuina que pugui acollir demostracions culinàries en directe, tallers i cursos gastronòmics. Un altre dels projectes que aviat es posarà en marxa serà un espai de degustacions per fomentar el comerç directe entre públic i venedors. Amb aquestes iniciatives, el Consistori confia a fer del mercat un espai “més accessible per a tothom”, amb la mirada especialment posada en els joves.