Fa poc de la celebració de la festa major de Barcelona i en vull assenyalar dos aspectes ben positius i que reconcilien Barcelona amb Catalunya exercint la seva capitalitat com a cap i casal del nostre país.
Un, el magnífic pregó de l’Emma Vilarasau, afortunadament un pregó normal ple de vivències i defensant l’atonyinat ús del català a la ciutat. Un pregó ben travat, sense estridències ni impertinències. Ben travat.
L’altre, l’excel·lent i magnífica trobada de balls i danses de diversos pobles, viles i ciutats de Catalunya, inclosa la mateixa Barcelona. La vaig poder seguir ben assegut a la plaça de Sant Jaume, tot un luxe i un plaer. Una bonica exhibició de la cultura nacional, popular i tradicional catalana, amb l’actuació entranyable del Ball de la Moixiganga de Vilafranca del Penedès, entre altres.
Que poc costa en diners i afalacs ser natural davant la grisor i la buidor del colonialisme i del cosmopolitisme de via estreta mental de moda!
Per uns breus instants em vaig sentir reconfortat amb la Mercè, la dels mercedaris alliberant presos a l’estranger, la Mercè de Catalunya.Molt entranyablement,
Raimon Gusi i Amigó
Vilafranca del Penedès
