Ahir a la tarda la plataforma de suport al vilafranquí Adrián Sas, condemnat a tres anys, sis mesos i un dia de presó pels aldarulls davant el Parlament de Catalunya de l’1 d’octubre del 2018, va convocar una roda de premsa i una manifestació davant els Jutjats de Vilafranca.
A la roda de premsa, la germana de Sas va donar suport al condemnat i va assegurar que el fet que la sentència s’hagi sabut quatre dies hàbils més tard del judici, que es va celebrar el passat dimarts dia 17, “és una clara mostra que el resultat ja estava premeditat abans del judici, que s’ha posicionat a favor de Jordi Arasa i que ha evidenciat que el govern no tenia cap intenció de retirar els càrrecs com s’havia dit”.
Adrián Sas va recordar que se li havia negat la presumpció d’innocència i que les proves utilitzades no havien respectat la cadena de custòdia. Sas també va criticar que al judici s’hagués donat “més credibilitat a les paraules d’un mosso condemnat a presó per brutalitat policial, Jordi Arasa, que als arguments del meu advocat”, i va apuntar que la seva sentència “és un acte de traïció per part de la Generalitat, que no està al costat del poble i que causarà el meu ingrés a presó”. En aquesta línia, el condemnat es referia al fet que la Generalitat, a diferència de la Fiscalia, li imputava un càrrec d’atemptat a l’autoritat agreujat, fet determinant a l’hora de decidir el temps de pena de presó. Sas va acabar la seva intervenció afirmant que la sentència “no ens farà estar tristos, sinó que ens omple de ràbia i ens fa fer un pas endavant, perquè ara ens trobaran de cara i organitzats. Si només ens veuen com a xifres, que ara vegin que som xifres que no podem aguantar més”.
Les intervencions es van tancar amb les paraules d’Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, que va rebutjar el paper del govern de la Generalitat en aquest i altres casos d’acusació a independentistes, i va criticar la “incoherència entre el que es diu i el que es fa des d’unes institucions que se suposa que són també independentistes però a la pràctica es presenten com a acusació personal i es posen al costat de la mateixa repressió que aplica l’estat espanyol”. Paluzie va explicar que properament l’ANC aprovarà un decàleg de mesures, entre les quals es demanarà que la Generalitat no es pugui presentar com a acusació personal en casos polítics contra independentistes.
Aldarulls, pintades i bales de foam
Un cop acabats els parlaments, unes 400 persones van inciar una marxa des dels jutjats fins a la plaça de la Vila. Durant el recorregut, un grup de manifestants va moure contenidors i va fer pintades i destrosses en oficines de bancs i caixes i a les seus de Junts per Vilafranca, a la rambla Nostra Senyora, i Esquerra Republicana, al carrer Banys; però tan bon punt la manifestació va arribar davant l’Ajuntament, que també va ser embrutat amb ous de pintura, la concentració es va desconvocar i els assistents es van dispersar.
Va ser en aquest moment quan cinc furgons de l’Àrea de Brigada Mòbil (coneguts com a Brimo o antiavalots) va entrar a la plaça i desenes d’agents van carregar contra alguns manifestants i contra persones que es trobaven en aquell moment als carrers del centre.
Els agents van identificar i retenir dues persones, una d’elles emmanillada, les quals van ser alliberades poc després, i van utilitzar porres extensibles i les llançadores de projectils de foam. Segons alguns testimonis, els agents haurien disparat les bales de goma a menys de quatre metres: la normativa indica que els projectils s’han de disparar a una distància mínima d’entre els 35 i els 50 metres o bé apuntant al terra deu metres més lluny del grup a dissoldre.
