La festa major de Santa Anna és la festa gran de tots els vendrellencs. Una celebració que combina elements tradicionals provinents del vessant religiós que en marca l’origen, amb altres de més moderns i populars, que han acabat de configurar la identitat pròpia de la festa més antiga de la vila.

Són quatre dies d’intensitat màxima —com reflecteix el lema d’enguany— en què se succeeixen gairebé sense respir tota mena d’actes, des de cercaviles populars a celebracions litúrgiques, passant per actuacions musicals i castelleres, tot acompanyat del so de les gralles i els timbals, i l’estrèpit dels coets.

Perquè, a diferència d’altres poblacions, el Vendrell té ben delimitats els quatre dies de la seva festa, que es mostren inalterables al pas del temps. Sant Jaume (25), Santa Anna (26), Santa Anneta (27) i el Dia del Gos (28) concentren tota l’activitat, amb una setmana d’actes previs per anar escalfant motors. No cal res més que això. Quatre dies, 96 hores, 5.760 minuts, de ball i foc.

1. Retrocedint al 1517

balls de l’esbart a l’envelat

Per trobar la primera referència a la festa major del Vendrell cal remuntar-se fins al 1517. La trobem en una taxació comercial que figura al Llibre de la cort del batlle de la vila de l’Arboç. L’historiador arbocenc Pere Simon va ser qui va trobar aquest document, en el qual s’esmenta que es pagarà una quantitat determinada “en la festa de Santa Anna, festa major del Vendrell”. Podem afirmar, doncs, que les arrels de la festa, sota el patronatge de Santa Anna, es remunten, com a mínim, a més de 500 anys enrere, esdevenint el vot del poble més antic de la vila.

Tal com apunta Simon en un estudi que es va publicar el 2017 (La diada de Santa Anna documentada des de 1517 com a festa major del Vendrell), no hi ha dades que permetin saber com se celebrava la festa major en aquella època. Però mirant altres festes que es feien aquells anys en viles o pobles de la rodalia, ens podem fer una idea dels elements que la podien conformar. Hi havia, lògicament, la part que provenia del simbolisme religiós, que incloïa “la missa, l’imprescindible panegíric i la processó en la qual participaven la majoria de vilatans”.

Després hi havia la part que Simon anomena “de simbolisme laic”, integrada pels balls, les representacions teatrals, la cercavila, la música, la pólvora i els focs d’artifici. Certament, les referències a la festa major de Santa Anna apareixen, entre els segles XVI i XVIII, amb comptagotes. Cal avançar fins al 1621, més de cent anys després, per trobar documentats uns pagaments de la confraria als músics que venien a tocar a la festa. Ja el 1775, hi ha constància d’una bestreta per comprar uns gegants.

En tots aquests anys, el pes principal de la celebració era religiós. Com s’explica al recull fotogràfic L’abans, d’Anna Sabanès i Àngels Santacana, la Confraria de Santa Anna s’encarregava dels principals actes, com el trasllat de la imatge de la santa des de la casa d’un dels administradors fins a l’església, un acte que es feia el dia de Sant Jaume, o la processó del dia de Santa Anna.

Els administradors i el protocol de la festa major

Amb el temps, l’organització de la festa va acabar sent potestat dels administradors, tot i que també es comptava amb la col·laboració de les diferents societats, que feien actes als seus locals. Al llarg del segle XX, l’Ajuntament va anar tenint cada cop més protagonisme, fins a esdevenir pràcticament l’únic organitzador. Va ser el 2014 quan es va decidir recuperar la figura dels administradors. Sis persones que són escollides pel Consell d’Entitats i la confraria d’antics administradors, i que cada any s’encarreguen que el Vendrell tingui la millor festa possible.

El 2022 es va culminar l’elaboració del Protocol de la Festa Major de Santa Anna, actualitzant el document que s’havia fet el 2018. A més de recollir els actes emblemàtics de la festa, i fixar els estaments organitzadors i coordinadors, el protocol va néixer amb l’objectiu de “vetllar, en un marc de consens i diàleg, per la continuïtat i la coherència de les activitats festives consolidades i acceptades com a pròpies de la vila” i “preservar-ne la modificació per circumstàncies conjunturals i criteris temporals”.

Molts dels actes que ja es feien al segle XVIII encara es fan ara o s’han recuperat els últims anys. Un exemple és la recollida i el retorn de la imatge de Santa Anna a casa dels portants d’honor, però també l’ofici solemne del dia 26, la ballada d’honor presidida per la patrona juntament amb els portants d’honor, els goigs o la processó de les Annes. Els portants d’honor són proclamats cada any, en un títol que es dona a persones que han tingut una trajectòria rellevant.

La cultura popular configura una altra de les potes indispensables de la celebració, destacant la cercavila del dia de Santa Anna al matí i el correfoc del mateix dia al vespre. També cal mencionar com a actes ineludibles les matinades a càrrec dels grallers que es fan cadascun dels quatre dies de festa, l’actuació castellera del dia 26, les cercaviles populars del dia 27 o el Ball de Malcasats que serveix per tancar la celebració el Dia del Gos.

Finalment, cal no oblidar el vessant ludicofestiu, amb concerts per a tots els públics i totes les edats, entre els quals destaquen el que anualment ofereix el Cor-Orfeó Parroquial la tarda del 26 de juliol, la cantada d’havaneres del dia 28 i les actuacions de nit.

2. El foc, element tradicional de la festa

Si hi ha un element destacat a l’actual festa major de Santa Anna del Vendrell, aquest és el foc. La gran quantitat de grups i de bèsties de foc que té el municipi, i actes emblemàtics com l’encesa del campanar, han fet que la vila s’hagi reivindicat, no sense motiu, com la capital del foc de Catalunya.

La festa major contemporània compta amb diversos moments claus en què el foc i la pirotècnia són els protagonistes absoluts, i que estan coordinats per la Comissió de Foc, nascuda el 1997. Una sèrie d’actes que tenen la seva prèvia amb la celebració del Nostrefoc, la plantada de tots els grups de foc del Vendrell que es fa pocs dies abans de l’inici de la festa, i de la qual enguany se’n compleixen ja disset edicions.

El primer acte de foc de la festa major és el castell de focs del dia 25, la primera referència del qual es troba en una ressenya de l’any 1739. Des de meitats del segle XIX es va convertir en un moment ineludible de la festa, que ha anat variant de lloc per complir amb la normativa de seguretat de Protecció Civil. Per això, amb els anys, s’ha desplaçat del centre de la ciutat als afores.

El dia de Santa Anna és també un dia gran per a les colles de foc, començant pels Diables, la més antiga de totes, l’origen de la qual es remunta a finals del segle XVI. Durant el segle XIX, la colla va tenir un dels seus moments àlgids, abans d’entrar en uns anys convulsos al segle XX, que van acabar amb la seva desaparició el 1961. El 1979 es va recuperar i, des d’aleshores, els Diables no falten mai a la cercavila de cultura popular del dia 26 al matí en el qual, juntament amb els Diablons i el recuperat Drac, són els únics grups de foc que hi prenen part. En finalitzar aquesta cercavila, per cert, arriba el moment dels versos satírics, un dels més esperats de la festa.

El correfoc i l’encesa del campanar

Si es pregunta als vendrellencs quins poden ser els moments més espectaculars de la festa major de Santa Anna, molts coincidiran a assenyalar el correfoc i l’encesa del campanar. Dos actes que des del 1982 van lligats i que ofereixen algunes de les imatges més icòniques de la celebració.

El correfoc compta amb la participació de tots els grups de foc de la ciutat. A més dels Diables i els Diablons, la cercavila de foc permet admirar les nou bèsties de foc que té el Vendrell, una xifra realment remarcable. La més antiga de totes també és, paradoxalment, la més nova. El 2019, un grup de joves recuperava el Drac de Foc, una bèstia que es basava en el Drac Coronat que havia tingut una curta vida entre els anys 1980 i 1984. Aquest, al seu torn, ja es basava en el Drach del Vendrell, una bèstia de foc que es té constància que va existir a finals del segle XIX.

El Drac Coronat va ser el primer que va sortir per la festa major del Vendrell de la recuperada democràcia, però al llarg dels anys vuitanta en van venir molts més. Començant pel Caramot, el més emblemàtic de tots, que data del 1984. Una bèstia descomunal de 2,1 metres de llargada, 650 quilos de pes i prop de setanta punts de foc. Un drac únic que, invariablement, cada any tanca la cercavila de foc.

El Bou de Foc (1986) és una altra de les bèsties més antigues del Vendrell, si bé el 1991 va ser parcialment destruït quan es va encendre accidentalment el carretó dels coets, i se’n va haver de fer una rèplica el 1992. Després van anar arribant el Cabrot (1991), la Mulassa Feixuga (1995), el Tallot (1997), les Puces del Caramot (1998), la Víbria (2007), el Borinot de Foc (2011) i el Cabrot Petit (2019), que va ser batejat el mateix any que es recuperava el Drac. A tots cal sumar-hi els grups convidats de cada any, que aquest 2023 seran els Diables 7 Capitals de la Pobla de Mafumet, la Víbria de Tarragona, el Bou Brufat de Santpedor i la Cabra de Reus.

La carretillada dels Diables fa de pont entre el correfoc i l’encesa del campanar, un dels actes destacats de la festa.

Els seus antecedents es remunten a la pujada de l’àngel del 1784, quan es van tirar els primers voladors des del campanar, si bé aquell acte va tenir lloc el 6 d’agost. Si parlem de la festa major, les primeres referències es troben a principis dels anys trenta del segle XX, tot i que no es va fixar com a acte de la festa fins al 1982. Es tracta d’un espectacle pirotècnic en el qual el foc es barreja amb la llum i el color, oferint una de les imatges icòniques de la celebració vendrellenca. Enguany anirà a càrrec de la Pirotècnia Dragon, que també s’encarrega del castell de focs.

Cercavila de foc infantil i traca de fi de festa

Un dels actes relacionats amb el foc que s’han afegit més recentment ha estat la cercavila de foc infantil, que primer es va programar el dia de Sant Jaume, però els dos últims anys s’ha traslladat al dia de Santa Anneta al vespre. Hi prenen part els Diablons del Vendrell, la Víbria del Vendrell i el Cabrot Petit, a més de diferents grups convidats, que enguany són els Diables 7 Capitals de la Pobla de Mafumet, el Ferafoc de Sant Quintí de Mediona, la Farnaqueta de Cambrils, el Drac Petit de Sant Roc i la Vibrieta de Tarragona.

Comença amb una plantada de les bèsties al pont de França, abans de fer la cercavila pels carrers del centre, que acaba a la plaça Vella, on els Diablons faran enguany una carretillada. Després, des del campanar, es fa l’encesa de Santa Anneta.

Finalment, cal no oblidar la traca d’un quilòmetre que s’encén el Dia del Gos, i que es va instaurar de forma fixa el 1983 com a acte simbòlic de tancament de la festa. L’encesa va a càrrec de les administradores i els portants d’honor de Santa Anna.

3. Una festa inclusiva i intergeneracional

Si un aspecte destaca per sobre dels altres en la festa major de Santa Anna del 2023, és el seu caràcter inclusiu i intergeneracional. Les sis administradores de la festa expliquen que aquesta ha estat una de les premisses que han tingut clara des del primer moment i que han volgut traslladar al programa.

La cercavila tranquil·la

Això ha acabat comportant algunes de les novetats més destacades d’enguany. Per exemple amb el que han anomenat la cercavila tranquil·la, que no serà altra cosa que un tram dins de les cercaviles de cultura popular dels dies 26 o 27 pensat per a aquella gent que se sent menys còmoda quan hi ha molt de soroll i aglomeracions. “Serà una zona, a la plaça Nova, on la música serà menys forta i no es llençaran trons”, explica Judit Cañellas. En la mateixa línia, al Nostrefoc del dissabte 22 de juliol s’ha reservat un tram “silenciós” de trenta minuts (de les 18.30 a les 19.00 hores), perquè les persones amb hipersensibilitat sensorial es puguin acostar a admirar els dracs sense cap molèstia.

De la mateixa manera, el pregó del dia 25 que inicia a la festa es farà aquest any també amb llenguatge de signes, perquè el puguin seguir les persones que tinguin problemes auditius. Aquesta mateixa sensibilitat les ha portades a habilitar plataformes per a persones amb mobilitat reduïda a la zona del Botafoc, per fer més fàcil la visibilitat dels concerts de nit. Aquesta és una mesura que ja fa temps que s’impulsa als diferents festivals de música que es fan al territori, i que ara les administradores han volgut traslladar, de manera encertada, a la festa major del Vendrell. Pel que fa a la intenció que la festa tingués un caràcter intergeneracional, les administradores han volgut que això fos molt notori en els concerts de música.

4. La festa major del 2023

El lema de la festa major de Santa Anna 2023 és “5.760 minuts de ball i foc”, una frase que vol resumir la intensitat amb què es poden viure els quatre dies de celebració. Del lema n’ha sorgit una cançó original composta per Pemi Rovirosa i que ha comptat amb la col·laboració de nombrosos músics i cantants del Vendrell i el Baix Penedès, com ara Pemi Fortuny, Nerea Bassart, Eva Cabanes, Guillem Solé, Ramon Balasch, Laia Rodríguez, Albert Recasens, Juan Antonio Campos, Joaquín García, Àlex Ricart i els mateixos Pemi i Blai Rovirosa. Un tema gravat als Sputnik Studios sota la supervisió d’Arturo Torres i del qual se n’ha fet un videoclip, cortesia d’Edgar Toldrà.

La imatge gràfica de la festa és obra de Joaquim Sicart i mostra una figura femenina amb una cabellera engalanada amb picarols, notes musicals i flames de foc, que vol representar la mateixa festa major. És la imatge que figura al marxandatge que es pot comprar a la botiga de la festa major, ubicada al local de La Fusteria del carrer Major. En aquest mateix espai també es pot trobar el clauer amb imatges de la festa major que han elaborat des del servei de teràpia ocupacional de la Fundació Santa Teresa, com a part del projecte “Apadrina” que es fa cada any.

El pregó, un homenatge a tots els administradors

A més dels espais tranquils que hi haurà a les cercaviles de cultura popular i al Nostrefoc, la festa major d’enguany deixarà diverses novetats. La primera serà el canvi de lloc que es farà amb el pregó d’inici de la festa, que es trasllada al carrer de les Quatre Fonts. Els protagonistes seran les diferents generacions d’administradors de la festa que hi ha hagut des del 2014, any en què es va recuperar aquesta figura.

“Aquest és un moment màgic, el d’inici de la festa, i al pregó mirarem d’expressar les emocions i els sentiments que tots nosaltres hem tingut fent d’administradors”, explica Aura Garí, com a representant d’aquest grup. “Serà un acte en moviment, no estàtic, en què passaran coses”, avisa.

A les cercaviles del dia 27 també s’han fet alguns canvis. Així, la ballada de lluïment dels grups adults de cultura popular tornarà a la plaça Nova, després d’uns anys que s’ha fet a la plaça del Tívoli. La cercavila de foc infantil que es fa el mateix dia a les 22 hores incorporarà per primer cop una carretillada del Ball de Diablons al final. Per tenir controlats els diferents actes de la festa, enguany també hi ha disponible una aplicació de telèfon mòbil amb tota la informació, i des d’on, com a novetat, es podran comprar els tiquets de barra per als concerts del Botafoc i de la plaça Nova. 

Un pastís i una beguda de festa major

Un altre element innovador d’aquesta edició és el pastís i la beguda de festa major que han elaborat dos comerços del Vendrell. El pastís, que és de festucs, ha estat creat a la Pastisseria Fargó i té els colors de la bandera vendrellenca. La beguda, per la seva banda, ha estat elaborada per La Xixonenca i té com a producte central el licor de resolis. Es poden demanar als dos establiments durant els dies de la festa.

5. Fer d’administradores és molt complex, però t’emportes un gran aprenentatge i una nova família

Com valoreu l’experiència d’haver estat administradores de la festa major?

Doncs molt positivament, un cop a la vida s’ha de viure. Dos, ja no ho sé (riallades).

Quan us ho van proposar, vau dubtar?

En general no massa. Ens ho van dir unes tres setmanes abans de la festa major de l’any passat i va ser un moment molt emotiu. És una experiència que és complexa, però l’aprenentatge és molt gran, i també el fet de compartir-ho amb un grup de gent que potser no ens coneixíem massa, i que ara hem passat a ser gairebé una família.

Qui fa la proposta de qui han de ser les pròximes administradores?

En teoria, tres persones surten del consell d’entitats, una quarta de la confraria d’antics administradors i les altres dues les busquen les mateixes administradores. En el nostre cas, la confraria no va trobar cap persona, i en vam haver de cercar tres. De fet, les dues persones que no surten del consell d’entitats i la confraria podrien ser qualsevol ciutadà, perquè tothom es pot inscriure al SAC per ser administradora, però això no passa mai.

Què ha estat el més dur de l’experiència? Hi ha hagut algun moment que hàgiu pensat de llençar la tovallola?

(Tots) No, no, això mai! Hi ha moments de molts d’estrès i caos per la quantitat de feina, perquè el programa abasta moltes coses. Tret dels actes de cultura popular i els religiosos, que ja queden definits al protocol, tota la resta depèn de nosaltres. Però també hem d’agrair el gran suport dels tècnics de la regidoria de Festes de l’Ajuntament, que en tot moment ens han ajudat molt. Pel que fa als moments més durs, potser un va ser abans de la presentació, pels nervis, i després, l’últim mes, quan ja veus que tot s’acosta.

I el tema de les crítiques, com l’heu encaixat?

Ah, molt bé. Ja saps que quan t’encarregues d’una cosa així no podràs acontentar tothom, però no és una cosa que ens preocupi. Per sort, la gran majoria de comentaris han estat bons. La incertesa de com ho rebrà la gent sempre hi és, però tenim la certesa que ho hem fet tan bé com hem sabut. La part més angoixant no ve per aquí, sinó pels dubtes que et poden sortir sobre si ho tindràs tot a punt quan comenci la festa.

Un dels aspectes on heu posat molt d’èmfasi ha estat la inclusió.

És una premissa que hem tingut des del principi, volíem tenir aquesta sensibilitat. Per una banda, que hi hagués actes per a totes les edats, intergeneracionals, tant de dia com de nit. I per l’altra, que avancéssim cap a una festa inclusiva. Aquí s’emmarca el que hem anomenat la cercavila tranquil·la, un espai a la cercavila de cultura popular pensat perquè hi hagi menys música, menys pirotècnia i menys aglomeracions. Serà a la plaça Nova i es farà tant a la cercavila del 26, com a la del 27. Després, també posarem plataformes al Botafoc perquè persones amb mobilitat reduïda puguin veure els concerts, en diferents espais hi haurà pictogrames perquè la gent no verbal pugui entendre què està passant, i el pregó es farà amb llenguatge de signes.

Aquesta voluntat intergeneracional també l’heu aplicada als concerts de nit, oi?

Sí, volíem un cap de cartell per a cada generació, començant pels Diablos per als més grans, i acabant pels Xiula per a la canalla. I al mig, la Dharma, els M-Clan, Auxili o Triquell, que són de diferents generacions.

Com va sorgir el lema “5.760 minuts de ball i foc”?

Va sorgir de la lletra de la cançó, tot i que la idea general realment ha estat sempre amb nosaltres. Durant una conversa va sortir el tema de com es podia mesurar la festa major i va acabar sorgint aquesta idea, com una manera de capturar la intensitat de la festa. També volíem trencar una mica amb els lemes dels últims anys, que eren molt imperatius.

La cançó ha tingut un gran impacte.

Sí, i això és gràcies al fet que hi ha hagut un munt de gent que ha estat involucrada per fer-ho possible i que, des del primer moment, s’han prestat a col·laborar. 

Quines altres novetats podem destacar?

Doncs aquest any hi haurà un pastís de la festa major, cortesia de la pastisseria Fargó. Està inspirat en elements de la festa i es podrà adquirir a la mateixa pastisseria. Després també hi haurà un concert especial dels Tocats de Gralles pel seu 25è aniversari, amb diferents col·laboracions, i un altre concert nou de grups de gralles que es farà com a acte previ el dia 21.

Per acabar, digueu-me què us agrada més personalment de la festa major de Santa Anna?

Judit: Les retrobades amb la gent.

Marta: Per mi un moment crucial, com a exbastonera, és el sota cama a la plaça Vella, que és com acabem la cercavila. Aquest any ja no ho faré, perquè vaig plegar l’any passat, però continuarà sent un moment molt especial.

Blai: En actiu, els versos dels Diables. Ja no estan en actiu, l’empalmada del dia 25 i trobar-nos amb tota la gent.

Pemi: La festa major sempre ha estat per mi l’excusa per fer venir gent de tot arreu perquè la visquin i la descobreixin. I com a acte físic, l’encesa del campanar.

Rovira Valls: Trobaré a faltar el correfoc, que veiem amb tota la família a casa. Ho faran igual enguany, però sense mi (riu).

Anna: Jo vaig néixer el dia de Santa Anna, amb la qual cosa aquest és sempre un dia molt especial per a mi. I com a acte, la tronada i el repic de campanes del dia 25 sempre em posen la pell de gallina, és quan dius “Ja comença”. Aquest any encara serà més especial per a tots sis.

FER UN COMENTARI