Abans de les primeres eleccions municipals, l’any 1979, hi havia força mestres i pares compromesos amb l’escola pública. Pels ensenyants, l’Escola de Mestres Rosa Sensat, als anys seixanta i setanta, era una força, una formació continuada. Docents i progenitors treballaven plegats per tenir un ensenyament de qualitat. Van haver de lluitar tan per poder disposar d’edificis i instal·lacions adequades, com per tenir material didàctic suficient, colònies, tallers, biblioteca; fins a participar d’un projecte educatiu d’escola ambiciós. Mestres i pares junts a l’escola pública, i en català. Els ajuntaments democràtics i la Generalitat recuperada van abonar aquest camí. Els resultats, la consideració, la dignitat de l’escola pública en català es mostren a tothom.
