De la lectura del “Mirador” del 20/11/25, m’adono de la preocupació de l’articulista, exactament com la de tothom, a causa de la lamentable situació actual del nostre Hospital Comarcal.
Tanmateix, però, haig de discrepar obligatòriament de les crítiques generalitzades vessades en l’esmentat article, on, per pur partidisme, es posa en entredit la gestió d’ERC i Junts, amb inclusió negativa de la llunyana i desconsiderada època pujolista, tant pel que fa a la gestió de l’administració local com la de la Generalitat.
En cap moment es fa esment de l’ofec econòmic i de tota mena, aplicat sense escrúpol, des de temps immemorials, a Catalunya pels governs espanyols… Parlem de balances fiscals anuals amagades, mentre els pressupostos anuals resulten retallats en la seva execució fins a cotes increïbles per insultants.
Diria que cal preguntar-nos tots plegats a quines xifres d’espoli real arriba el menyspreu per Catalunya. ¿On seríem i quins hospitals, escoles, infraestructures etc. no tindríem si ens poguéssim alliberar d’aquesta ignomínia, facilitada gairebé de forma permanent i gratuïta pels partits catalans esdevinguts crossa permanent dels estatals a canvi de cadires ben remunerades?
Conclusió: no creieu que l’única solució és la independència? Si us sembla bé, tenim dues opcions…, o ens movem, o seguim dormint.
Josep M. Ponsa Casas
Vilafranca del Penedès
