Assenyalada al calendari, la nit de Sant Joan és coneguda per ser la nit més curta de l’any i el moment en què el sol arriba al seu zenit en l’hemisferi nord i ens escalfa durant més estona. Amb el temps, i a través de la cultura i la tradició popular, aquesta data s’ha consolidat com una de les festes més rellevants al nostre territori, on celebrem el solstici d’estiu i obrim pas a la temporada estival, la més esperada per la majoria, marcada pels dies més llargs i un temps de descans merescut després de tot l’any treballant.
Carregada de misticisme i tradicions, i més enllà de casa nostra, la nit de Sant Joan se celebra arreu del món. Durant aquesta nit màgica, s’han creat i transmès al llarg dels segles una sèrie de llegendes i mites que fan d’aquesta festivitat una de les més misterioses i místiques. En aquest tema de la setmana, explicarem tot allò que envolta aquesta nit tan màgica.
1. Una festa d’origen pagà
Al contrari del que temps després ha resultat, l’origen de la nit de Sant Joan es remunta a pràctiques paganes que volien honrar l’astre més important del sistema solar, el sol, ja que el que se celebra no és res més que el solstici d’estiu, és a dir, el moment en què, a l’hemisferi nord, el sol està en el punt més alt del cel. Des de temps ancestrals, que aquesta data és considerada un moment sagrat i de vital importància, tant és així, que es creia que el fet que el sol es trobés en el seu punt més alt, l’energia de la natura també assolia el seu màxim potencial, ja que amb el canvi d’estació s’iniciava el nou cicle agrícola que era marcat per la culminació del creixement de les plantes i l’inici de la collita.
Tradicionalment, aquestes celebracions estaven associades a rituals i cerimònies que volien honrar i agrair a la natura i als déus la fertilitat de la terra. Entre els orígens més remots, sabem que els grecs encenien grans fogueres com a símbol de purificació i renovació i en honor al déu Apol·lo, considerat el rei del sol. De la mateixa manera, des de temps immemorials, els romans honraven a la deessa Minerva amb danses al voltant del foc, amb l’objectiu d’invocar protecció de les terres i la bona fortuna.
Temps més tard, amb l’arribada del cristianisme i amb la intenció d’integrar les pràctiques paganes al nou context religiós, moltes d’aquestes festivitats van ser assimilades i transformades a festes cristianes. Aquesta és la raó per la qual la nit de Sant Joan, ara la tenim associada al naixement de sant Joan Baptista, un dels personatges més importants de la bíblia. Tot i això, molts dels elements i costums de la festa pagana continuen propis d’aquesta data, com les fogueres, símbol unívoc de la revetlla al nostre territori.
2. De bruixes i bruixots
A Catalunya, a banda de celebrar la revetlla amb sopars a la fresca, copes de cava i talls de coques i més enllà de les nombroses fogueres a la vora del mar, moltes poblacions del país, com Canyelles o Banyeres del Penedès, celebren, durant la nit de Sant Joan, la nit de les bruixes. La seva relació ve del fet que durant la nit més curta de l’any, les herbes i plantes que tenen propietats medicinals i màgiques especials es troben en el seu punt àlgid, per tant és un moment propici per recol·lectar herbes i realitzar rituals de curació i protecció. La llegenda diu que, durant anys, les bruixes i éssers místics sortien als camps i muntanyes per recollir plantes medicinals i realitzar conjurs i encanteris, que no eren res més que preparats i infusions que utilitzaven amb finalitats terapèutiques i curatives.
Amb el temps, la saviesa popular i les llegendes catalanes, diuen que aquells que neixen el dia de Sant Joan tenen una connexió especial amb el món màgic i se’ls atribueix certes característiques associades amb les bruixes.
3. La màgia envolta la nit de Sant Joan
El foc i les fogueres són uns dels principals elements de la nit de Sant Joan a casa nostra, que prové de rituals ancestrals. La simbologia que tenen les flames és la purificació de pecats i el culte al sol, però no és l’únic element amb efecte curatiu de la nit, l’aigua també hi juga un paper molt important i, per això, les zones que tenen el mar a tocar són els destins més comuns d’aquesta data. Tot i això, hi ha altres rituals que envolten la màgia de la revetlla.
1. La trobada de l’humà i el diví
Una de les llegendes més comunes a Catalunya de la nit de Sant Joan és una que relata aquesta data com una porta d’entrada al diví i a indrets màgics on els éssers humans tenen l’oportunitat d’accedir per uns moments. Es diu que en aquesta nit, els déus i les criatures màgiques descendeixen a la Terra i caminen entre nosaltres i que aquells que estan en sintonia amb l’energia especial de la nit poden tenir trobades amb éssers místics, com les fades i els follets.
2. Els poders curatius de l’aigua
Una altra creença popular és que l’aigua adquireix propietats màgiques i curatives durant aquesta nit. Es diu que banyar-se en la mar, rius o fonts durant la matinada de Sant Joan té el poder de purificar el cos i l’esperit, així com d’atorgar salut i bona esperança. Moltes persones acudeixen a aquests llocs amb l’esperança de trobar sanació i protecció. A més, hi ha qui a aquesta tradició li afegeix saltar nou ones donant l’esquena al mar, amb l’objectiu d’eliminar les energies negatives i d’incrementar la fertilitat. També es creu que qui es renti la cara amb aigua de mar tindrà bellesa i salut.
3. Saltar sobre el foc
L’acte de saltar sobre fogueres enceses és una de les tradicions més arrelades, es creu que aquest acte purifica i renova l’esperit, allunyant els mals i atraient la bona sort. També que saltar sobre el foc en parella garanteix la felicitat i el respecte en l’amor.
4. El poder dels amulets
Durant la nit de Sant Joan, és habitual portar amulets i talismans amb la finalitat de protegir-se dels esperits malignes i atreure la bona fortuna. Aquests poden ser objectes com branques de plantes sagrades, herbes aromàtiques, o fins i tot petits objectes amb símbols sagrats.
5. Els desitjos al vent
Una altra pràctica comuna és escriure desitjos en paper i cremar-los en una foguera o deixar-los volar al vent, això ajuda a materialitzar els desitjos i atreure el que s’anhela en la vida, un bon moment per a reflexionar sobre els somnis i aspiracions personals, i creure en la possibilitat que es compleixin.
4. Precaució en temps de sequera
En un cap de setmana llarg marcat per la calor i la sequera, i tenint en compte la idiosincràsia de la festa de la revetlla, els ajuntaments i autoritats han demanat extremar les precaucions i prendre mesures addicionals per prevenir qualsevol situació de perill, atès que les condicions climàtiques actuals poden augmentar el risc d’incendis.
En aquest sentit, cal tenir especial compte a les zones boscoses i enjardinades de la ciutat, on no es poden tirar coets i petards a menys de 500 metres per l’elevat risc d’incendi forestal derivat del llarg episodi de sequera.
Altres precaucions per evitar ensurts, són no guardar mai material pirotècnic a les butxaques, evitar apropar-se als petards o procurar encendre’ls per l’extrem, així tindràs temps per retirar-te abans que exploti.
Finalment, recordeu que no s’ha de llançar material pirotècnic contra altres persones ni acostar-se amb ells encesos, ja que podria provocar-te cremades o accidents oculars.
