S’acostuma a dir que el món és un mocador. Una peça que, a la vegada, servia tant per eixugar-se les llàgrimes, la suor, com per utilitzar-lo d’emergència en una ferida. I eren els de butxaca, de roba, deixant a banda els mocadors de farcell. Ben segur que hi ha poques persones que en porten un de tela a sobre. Aquella peça que algú observava si era neta i planxada, amb les inicials brodades. Ara es porten els kleenex, de paper. Fer-los servir i llençar-los. El petit paquet de mocadors, el reclam d’aquella persona que demana. El món canvia de pressa, com el que es porta a la butxaca. Però encara hi ha emocions, esforços, nafres, necessitats, que reclamen més que un senzill i dèbil mocador de paper.
