Quan els integrants de la primera sessió de treball del projecte “L’envelliment és cosa de tots” ens van plantejar a les organitzadores una segona trobada en què es tractés la qüestió de l’habitatge, vam tenir molt clar que, prèviament, calia parlar de models de convivència. I ho vam plantejar d’aquesta forma perquè des de la nostra perspectiva no es tracta tant d’on volem viure sinó de com volem viure. La nostra sorpresa ha estat, però, descobrir que per a poder arribar a donar resposta als molts diferents formats de convivència emergents –i, per tant, comptar amb habitatges de qualitat adequats a les expectatives que s’estan creant– primer caldrà fer una profunda reflexió, tant a nivell individual com col·lectiu, en relació a des de quina mentalitat ens apropem a la qüestió i com gestionem la por a allò que encara no està establert.
El que és primordial és adonar-se que si la realitat que hi ha no ens agrada o bé no compleix amb les perspectives vitals que ens hem plantejat, es pot optar per fer dues coses: acceptar-ho o bé canviar-ho. És sabut que durant la trajectòria vital, per evolucionar en qualsevol sentit, cal reflexionar què es vol i com es vol. És després que ho podem materialitzar de la manera que creiem més oportuna. En el cas concret de l’habitatge, ja es compta amb alguns models que estan funcionant: compartir pis; cohabitar; intercanviar casa; viure al barri de sempre amb el suport d’una xarxa de prevenció participada, tant per la societat civil com per l’administració pública; residir en un allotjament de lloguer o de propietat dotat de serveis… i tantes altres opcions dutes a terme des del pragmatisme més quotidià i des de la creativitat més il·lusionant.
Sigui quina sigui l’opció per la qual ens decantem, estarem fent un exercici de conscienciació i responsabilitat amb el nostre procés d’envelliment. Tota opció té avantatges i inconvenients però ja se sap que, sigui quina sigui, implica un treball que té com a recompensa la llibertat a l’hora de decidir i la possibilitat de desenvolupar les nostres inquietuds en un o altre sentit. És cert que mai com ara havíem tingut a l’abast tantes fórmules diverses, però per poder beneficiar-nos-en cal que invertim en l’esforç de triar i, un cop ho hàgim fet, gaudir del plaer d’adaptar-nos-hi.
