L’autora Muriel Villanueva, filla del País Valencià i penedesenca d’adopció, acaba de publicar la novel·la juvenil Capgirades (Estrella Polar). Es tracta del seu llibre número 50 i es publica coincidint amb el 20è aniversari de la primera obra de l’autora.
Capgirades és una novel·la juvenil que s’endinsa en la mitologia maori i el gènere fantàstic. L’autora del fenomen escolar Duna – amb 14 edicions – proposa un viatge emocional als antípodes de Nova Zelanda per explorar, a través de personatges singulars i ocells gegants ja extints, la necessitat de “fer equip” entre germans i la recerca de la identitat dins el sistema familiar.
Amb aquesta obra, Villanueva consolida una trajectòria de fons marcada per la versatilitat de gèneres i una mirada psicològica única sobre les relacions humanes. Aquest nou llibre representa una obertura cap al gènere fantàstic en una trajectòria marcada fins ara pel realisme emocional. A Capgirades, la màgia i la mitologia serveixen de mirall per explorar conflictes íntims, mitjançant una trama on els poders lligats a la natura actuen com a motor de transformació personal per a les protagonistes.
L’arribada al llibre número 50 permet repassar una carrera que va començar fa dues dècades i que destaca per la diversificació de gèneres. Muriel Villanueva, que va debutar amb l’obra Mares, i si sortim de l’armari? (on narrava la seva experiència com a filla de família homoparental), s’ha mogut amb naturalitat entre la narrativa per a adults, la poesia, el teatre, el guió i la literatura infantil i juvenil.
La seva obra ha estat traduïda a set idiomes: castellà, anglès, portuguès, polonès, txec, coreà i xinès, confirmant l’atractiu universal de les seves històries tant en el mercat europeu com en l’asiàtic o el nord-americà. Per a l’autora, aquesta fita és el moment de fer balanç i refermar el seu ofici. “Arribar als 50 llibres em dona la seguretat per dir que estic fent una carrera literària amb cara i ulls”, afirma. I amb Capgirades, des de la maduresa professional, reivindica precisament la llibertat de continuar explorant nous formats i llenguatges sense por a les etiquetes.
