L’any 1990 Montserrat Roig escrivia a Un pensament de sal un pessic de pebre: dietari obert 1990-1991 l’article titulat “Violades de primera, violades de segona”. En ell, l’autora recriminava l’actitud, el to i les preguntes que un jutge havia emprat en l’interrogatori a una dona casada que denunciava haver estat violada fins a cinc vegades per dos homes. Com que la víctima manifestava que havia patit penetracions anals i vaginals, la màxima preocupació del jutge era saber si amb el marit també practicava sexe anal. Montserrat Roig, indignada –i amb tota la raó– reblava: “El mal, doncs, no és en l’acte –algú que exerceix el seu poder sexual tot ferint allò que de més profund tenen les persones, siguin dones, homes o criatures–, sinó en la vida que duia la persona violada. Si vostè és una senyora que li agrada sortir a la nit i conversar amb aquell noi que la convida a un cava, i que sembla tan tendre i tan educat, és culpa seva si després l’home encantador la viola”.
Tristament, 35 anys després, les paraules de Roig no han perdut ni un bri de vigència. 35 anys després la justícia continua sent masclista, farcida de jutges misògins i homòfobs, homenots amb toga que qüestionen obertament les víctimes d’agressions sexuals, fent-los interrogatoris vexatoris, ridiculitzant-les, infantilitzant-les… Violència institucional de manual. I aquesta és, malauradament, la realitat que es viu en desenes de sales de vistes del país. No s’ha deixat de denunciar mai, però ha calgut una filtració per posar-ho en evidència.
Aquesta setmana totes i tots hem vist l’interrogatori que el jutge Adolfo Carretero ha fet a Íñigo Errejón i Elisa Mouliáa. A ell, acusat per agressió sexual, el jutge li apuntala les respostes, mentre que a ella l’interromp, la intimida, la culpabilitza. “¿Pero usted le dijo que parara? ¿No sería que usted sí quería algo con ese señor, y este señor, al no corresponderle ahora le denuncia?” “Cuánto tiempo le estuvo chupando las tetas?” “ Le intentó bajar las bragas?”. Insuportable. Un interrogatori similar al que va fer la defensa dels acusats de la Manada, però en aquesta ocasió qui preguntava no era un advocat fastigós a sou, és un jutge. Que gros i que terrible tot plegat.
Senyories, senyors i (algunes) senyores: vist això encara gosaran a recriminar perquè a les dones víctimes d’agressió sexual els costa denunciar? Ni és el feminisme, ni la llei del sí és sí. El problema són els jutges masclistes. I, malauradament, n’hi ha molts.
