No et prometem el paradís perquè sabem que no te’l podem donar, però sí que et podem garantir una difusió d’aquelles persones que han decidit provar sort en el món de l’art i la cultura.
No ens cal tenir grans festivals amb artistes de primer ordre que omplin estadis arreu, sinó que hem d’aconseguir que els nostres veïns participin en les nostres activitats més nostrades. No ens calen grans titulars als mitjans de comunicació més mediàtics mundials, sinó que només desitgem que la gent ens conegui per allò que som i per allò que fem. A casa nostra tenim artistes i professionals que tenen un gran nivell i els hem de donar l’oportunitat que la gent els conegui i a poc a poc vagin pujant en aquesta escala imprevisible que és la fama i la popularitat. A mesura que vas ascendint, vas veient com noves portes es van obrint i nous camins es veuen més clars que abans.
Sí, tenim escoles de música i tenim festivals, però la gràcia és que alguns alumnes que algun dia han passat per aquests centres privats o públics presentin la seva oferta en algun dels nostres espais. Les nostres comarques són riques en creació musical i també tenim força auditoris, però només ens cal veure quants llocs tenim perquè aquests joves puguin donar a conèixer el seu art als seus amics i parents, els primers passos sobre els escenaris. Molts han de sortir d’aquí per anar a altres contrades a oferir a altres allò que han après entre nosaltres. Aquest és un treball a mitjà i a llarg termini que s’ha de fer, perquè no ens podem quedar de braços plegats quan uns joves et demanen un lloc per fer el seu primer concert encara que sigui a un preu simbòlic. Aquesta és una de les nostres mancances actualment, tot i que hi ha algun viarany obert que permet veure una mica de llum, però ara per ara és totalment insuficient. Aquí també s’ha d’invertir en futur.
