Portem un munt de mesos sense una pluja com deu mana, algun ruixat, quatre gotes, la mullena de la nit. La màgia de la natura no ens ha privat de quasi res en menor quantitat, això si. Però a taula hem tingut de tot i la majoria de coses del seu origen tradicional. A veure si aquesta situació de sequera és una cosa provisional i un dia d’aquests podem tornar al nostre règim de pluges normal, sinó ja podem estar tots estudiant anar buscant un altre cultius que necessiti menys aigua per poder tirar endavant una part important de les nostres economies.
Potser el dia de demà haurem d’importar el vi d’altres latituds i aquí conservar-lo i embotellar. El món és incert. Ja he, donat per impossible el cultiu de gra com blat per fer el pa que és un dels nostres clàssics. De moment, el vi aguanta amb dificultat, però l’oli enguany ha minvat un 70 % els seus nivells de producció d’altres anys anteriors. Buscar noves varietats més preparades per la sequera i buscar nous conreus. Nosaltres els homes que semblem els més valents del planeta un cop més demostrem que no som res davant la natura que ens pren les nostres platges de sorra i ens deixa els nostres rius secs sense ni gota. No tenim cap poder sobre l’entorn natural que ens rodeja encara que tinguem milers d’aplicacions al mòbil. No plou ni vol ploure i estem en una situació crítica que els polítics prefereixen no parlar gaire per no aixecar el galliner, però aquí estem. La culpa la tenim tothom, però la solució falta veure d’on vindrà. A veure com acabarà tot plegat. Sort del Girona que ens dóna cada dia més optimisme.
