L’1 d’octubre va entrar en vigor la nova versió del Codi de Conducta sobre la publicitat a través dels influencers. Una actualització que, a grans trets, fixa la manera d’identificar la naturalesa publicitària dels continguts. A partir d’ara, doncs, qualsevol publicació que promocioni un producte s’ha d’indicar clarament en la mateixa publicació, tot i que no hi hagi intercanvi comercial pel mig.
El que ha passat amb els influencers hauria de començar a plantejar-se també en el món del periodisme, on malauradament aquesta pràctica és cada cop més visible. Molts mitjans, sobretot els digitals, s’han acostumat a publicar continguts publicitaris com si fossin notícies, sense indicar-ho. Una manera de fer que posa en risc l’objectivitat que hauria de tenir un mitjà de comunicació i, per descomptat, un periodista. Però, sobretot, és un engany per als seus lectors, que s’adrecen al mitjà esperant trobar informació d’interès, i el que hi troben –i no s’indica enlloc– és un contingut purament comercial. Quan es cobra per publicar una informació, s’ha d’identificar. No fer-ho vulnera els principis ètics del periodisme, genera una pèrdua de confiança per part de la ciutadania i contradiu els principis que totes les facultats de periodisme ensenyen als seus alumnes. A Catalunya, la pèrdua de confiança en els mitjans té arrels profundes i molt diverses, però un dels factors principals és, precisament, la proliferació de la desinformació. La dificultat per distingir la veritat de la falsedat en l’entorn digital alimenta la desconfiança, especialment amb l’auge de les notícies falses. Segons l’Edelman Trust Barometer, un 63% de la població troba cada cop més complicat determinar si una notícia és veraç o no.
En aquest sentit, els mitjans han de combatre la desinformació i construir credibilitat dins de les seves comunitats oferint informació creïble. És imprescindible exercir la pràctica periodística amb rigorositat, i això comença per discernir el contingut que es publica perquè es considera d’interès del que es cobra per fer-ho. No volem esdevenir abanderats de res, però és necessari denunciar aquesta pràctica i explicar-la als lectors. Fer-ho pel compromís que tenim amb la nostra professió, convençuts que és d’utilitat pública, i exercir-la amb rigorositat, responsabilitat i transparència és la millor manera de col·laborar a tenir una societat informada i crítica. I perquè saltar-se línies vermelles com aquesta és el que fa que un mitjà, més enllà de les audiències, els m’agrada i els seguidors, es pugui considerar com a tal.
