Ara farà un parell de mesos la meva amiga Ariadna va penjar al Facebook una fotografia que havia fet amb la seva càmera a un carrer de Sabadell mentre es dirigia a les seves classes de bateria. Es tractava de la bústia d’un domicili particular a la qual havien incorporat un petit rètol en què havien escrit: “No volem publicitat, només cartes d’amor”. Com que la imatge em va impactar i em va fer somriure de bon matí, vaig voler compartir-la amb els meus contactes.
També vaig voler fer-ho amb les persones amb qui exerceixo d’escoltadora, com faig sempre que topo amb un estímul engrescador, i la reacció va ser semblant a la meva en pràcticament tots els casos. Ara bé, qui va connectar més amb el meu entusiasme i es va unir a la meva intenció de, efectivament, escriure una carta d’amor van ser els membres d’un dels grups d’usuaris amb qui treballo per envellir amb qualitat de vida.
A partir de tota una dinàmica articulada en base a la fotografia de la meva amiga li vam anar escrivint entre tots plegats la nostra particular carta d’amor que posteriorment, en concret el dia 24 de desembre, vam deixar a la seva bústia. Com que volíem que sabés que de totes les informacions que havíem rebut aquell dia des del món exterior, la seva havia estat la que més ens havia impressionat i que, a més, ho havia fet en positiu, li vam especificar qui érem i el perquè de la nostra carta, i li vam fer constar les dades de contacte per si li venia de gust compartir què li havia semblat la nostra iniciativa.
I el dia de Reis, com sempre pels qui ens ho creiem, va fer acte de presència la màgia. La nostra destinatària –ara sabem que és una dona– ens va escriure per dir-nos que li havia encantat rebre la nostra carta d’amor i que desitjava saber més pel que fa a qui som i què fem. I, és clar, estem radiants amb el nostre particular regal de Reis!
