Quan som petits ens ensenyen que hem de ser els millors. Aquesta és la nostra fita vital, que hem d’anar superant etapes fins a arribar a dalt de tot. A partir d’aquí, doncs, fer el que costa més, que és no tornar a baixar amb més o menys rapidesa. Igual que les variants dialectals de pobles i comarques es van perdent per la influència dels mitjans de comunicació i de la sensació que si no parles com els presentadors del Telenotícies no ho fas correctament. En aquesta societat en què tothom vol ser original, en especial els joves, després te’ls trobes pel carrer i sembla que tots vagin uniformats perquè vesteixen i es pentinen totalment igual. Llavors et preguntes on és l’originalitat de ramat. Per cert, aquest és un terme que hem inclòs en el nostre dia a dia arran de la pandèmia.
La gràcia és que hi hagi una diversitat social i que aquesta sigui respectada per la resta de la societat que ens envolta. En la nostra joventut era moda ser advocat, però amb el pas del temps s’ha demostrat que altres tasques que havien de passar per formació professional han tingut més bon futur que no esdevenir un llicenciat en dret. Una part important de la gent es mou per les modes i les tendències que els van portant d’un lloc a un altre, però altres preferim seguir el nostre camí sense tancar les orelles al que passa fora, i no pas convertir-se en un més de les noves tendències.
Ara que alguns municipis estan dissenyant carrils bici per als seus usuaris, ja poden anar pensant en el carril monopatí perquè cada dia hi ha més persones que utilitzen aquest vehicle per moure’s dins el municipi. Els nostres polítics sempre van més lents que els moviments socials. No cal ser els millors, sinó els més actualitzats.
