Alguns dels nostres herois no tenen ni noms ni cognoms, simplement les idees clares i molts cops val més no tocar de peus a terra. Avui els protagonistes són els responsables de bars, pubs i discoteques, que per excuses de la vida es dediquen a promocionar grups de casa nostra als seus locals. Tothom sap que portar una formació popular a casa nostra pot ser de gran risc, però tens un nom, una promoció amb el boca-orella que en els altres casos costa molt més i és més complicat de justificar.
Tenim grans músics a casa nostra com Pau Casals i Eduard Toldrà. No oblidem tampoc els Lax’n’busto, Noctämbuls i els Buhos, i hi ha molta gent que comença de nou o ja fa temps que s’hi dedica i un dia decideix entrar en aquest món de la música; aquests també han de tenir la seva oportunitat en un món tan complicat com aquest. Si aquestes formacions no cauen en la trampa de les versions com fan molts grups, han de trobar la vareta màgica perquè un dia puguin sortir de l’anonimat i només amb el seu nom i una entrada assequible puguin arribar a omplir un camp de futbol.
No necessitem fames caduques de les cançons de l’estiu, que poden estar molt bé per començar, però que després et poden portar a la soledat més absoluta.
Sóc un admirador d’aquestes persones que sent ben conscients que perdran diners s’atreveixen a posar música en la seva programació amb gent nova que proposa nous aires. Tenim la majoria de teatres i auditoris mig buits perquè en aquest país, si no vas a persones mediàtiques o amb molts seguidors, tens molt de risc de quedar-te amb les entrades per vendre. Tenim espais i ara ens falten les ganes i la voluntat de donar a conèixer nous valors de la música. Un cas semblant és el de l’art, que també està orfe de promotors i hi ha petites galeries i botigues que s’han convertit en petits racons de l’art. Esperem que la cultura d’avui dia també tingui el seu espai.
