L’Assumpta Marimon —fidel seguidora d’aquesta secció— em demana que parli de les expressions pel matí, per la tarda, per la nit…, que, em diu literalment, li “fan mal a les orelles i als ulls”.
A mi també. I aquí es podria acabar l’article d’aquest mes. Aquestes locucions són castellanismes clarament incorrectes i indiscutiblement inacceptables (la qual cosa no impedeix, com en tants altres casos, que s’estiguin estenent i imposant a marxes forçades) i no cal dir que les nostres expressions genuïnes, conegudes i enteses per tothom, són al matí, a la tarda, al vespre, a la nit…
Punt final, amics i amigues meus. Com va dir Schuster per demostrar que els àrbitres afavorien el Barça i perjudicaven el Madrid —ho sap tothom i és profecia—, “no hase falta que me dises nada más”.
A la Gramàtica de l’IEC no se’n parla, d’aquests barbarismes —o almenys jo no ho he sabut trobar—. I tots els exemples que dona d’aquestes expressions de temps en el quadre de la pàgina 1175 són les correctes, les genuïnes. L’Optimot, en canvi, sí que en parla, a la seva fitxa 7460/2:
“En català, per expressar que una acció transcorre en una part del dia (matí, migdia, tarda, vespre, nit…), les preposicions que es fan servir són a o de, segons el cas. Per exemple: Va sortir de casa al matí / al migdia / a la tarda / al vespre / a la nit; Treballa de matí/nit.
”La construcció amb per actualment s’utilitza col·loquialment en certs parlars (pel matí, per la tarda, per la vesprada…), però s’evita en els registres formals”.
Això que “s’utilitza col·loquialment…” ja m’escamna —no “m’escama”— força, perquè encobreix vel·leïtats tendents, en nom de la descriptibilitat, a acceptar-ho tot.
En canvi, les denuncia clarament, en el seu Nou diccionari auxiliar, el gramàtic Josep Ruaix.
En fi, com que tinc espai de sobres, us regalo dues fotografies de la meva col·lecció de www.lortografiaalcarrer.cat, proves fefaents de l’ús públic estès i preocupant d’aquestes barrabassades. Bones vacances i fins al setembre, si Déu vol.
