La setmana passada em vaig inscriure a un servei mòbil d’autoreparació o, cosa que és el mateix, em vaig apuntar a un taller per aprendre a reparar els meus petits electrodomèstics. L’organitzava l’Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles juntament amb la Xarxa de Municipis de la Diputació de Barcelona i el dirigia un professional en la matèria. I és que, com els deu passar a moltes altres persones, alguns dels meus petits electrodomèstics comencen a perdre part de les seves “facultats” tot i que, en general, aguanten força bé el tipus.
Quina va ser, però, la meva sorpresa quan, després de bregar una bona estona amb els dos aparells que duia, cap dels dos es va poder mínimament apedaçar. Un ni tan sols el vam poder acabar d’obrir per saber què li passava, perquè un dels claus era quasi impossible de descollar –es veu que és una pràctica habitual. I l’altre, tot i que sí que el vaig poder arribar a desmuntar, vam adonar-nos de seguida que estava força rovellat. Aquell entès, que dirigia la meva investigació, em va dir que el material de les peces no era l’adequat per a aparells que habitualment funcionen al bany i que, per això, havien anat fallant tan de pressa. Em va comunicar que ell considerava que el més oportú era que els fes anar tant com pogués, fins que acabessin d’espatllar-se, i que després me’n comprés de nous. Vaig ser conscient en tot moment que estava davant de la coneguda obsolescència programada i així m’ho va corroborar aquell expert, comentant-me que s’hi troben contínuament.
L’endemà vaig comentar el tema col·loquialment amb els assistents a un dels meus tallers d’estimulació cognitiva i emocional per a gent gran –que, coordinats en grups bombolla terapèutics, afortunadament encara es poden anar fent presencialment– i tots i totes hi van anar dient la seva. Un dels dos homes convocats aquell dia –sembla que, habitualment, són més manetes que no pas ho som les dones– em va etzibar:
— És clar, això és el que ha fet la covid: què no us n’adoneu?
Jo li vaig comentar que se’l podia culpar de moltes coses, el virus, però que tenia els meus dubtes que també hagués influït en un increment de l’obsolescència programada. I llavors ell em va dir:
— És clar que sí: ha instaurat l’obsolescència programada humana!
