Oriol Garcia Quera (Barcelona, 1967), un dels dibuixants de còmic històric de més trajectòria i prestigi del país, com ja he dit en altres ressenyes d’obres seves, torna a fer protagonista d’un dels seus àlbums el Penedès i més concretament Olèrdola.
Amb el rigor, la documentació i el realisme que caracteritzen la seva obra, Garcia Quera, a Cartago Vetus. La ciutat perduda (Rafael Dalmau, Editor, 2023), s’enfronta a un dels mites sorgits al segle XVIII sobre la possible localització, a les ruïnes d’Olèrdola, de la mítica Cartago Vetus, esmentada pel geògraf grecoegipci Ptolemeu (segle II dC), a la seva Geografia.
Amb l’originalitat i experimentació que el caracteritzen, planteja la suposada ubicació en tres parts, clarament diferenciades a l’àlbum: la temporal, l’argumental i la gràfica, que van estretament lligades.
Temporalment, els fets narrats a l’obra s’esdevenen en tres moments històrics diferents: al segle XVIII, en plena il·lustració i valoració de tot allò que és clàssic i antic; al segle XIX, imbuït de Romanticisme i, doncs, de tot allò que és medieval; i al segle XX en què el catalanisme intenta recuperar la història del país des d’un punt de vista rigorós i científic.
Aquestes tres parts, tan clares temporalment, també fan que l’argument, tot i tenir un fil conductor únic (l’interès per les ruïnes d’Olèrdola i la possibilitat que fossin les de Cartago Vetus), giri entorn de protagonistes ben diferents: al segle XVIII, se centra en la visita que hi va fer el canonge Jaume Pasqual (1736-1804), acompanyat de l’advocat i polític vilanoví Francesc Papiol (1750-1817), difusors de la teoria que Cartago Vetus podia ser l’actual Olèrdola; al segle XIX, en la visita de dos joves excursionistes, Cèsar August Torras (1851-1923) i Eudald Canibell (1858-1928), acompanyats d’Hermenegild Clascar, que anys més tard seria alcalde de Vilafranca del Penedès (1883-1888), que s’interessen per les ruïnes medievals i continuen fent seva la teoria de la ubicació de Cartago Vetus; al segle XX, en la visita, per fer-hi excavacions de base totalment científica, de Maties Pallarès (1874-1924), membre del Servei d’Investigacions Arqueològiques de la Mancomunitat de Catalunya, que en les memòries que va escriure descarta amb arguments l’origen cartaginès d’Olèrdola.
I aquestes tres etapes, com he apuntat, també es reflecteixen clarament en el grafisme. No només perquè Garcia Quera, com no podia ser d’altra manera, hi té en compte les vestimentes, les eines, els mitjans de transport… de cada una de les èpoques, sinó perquè a més les marca amb tres colors de fons diferents, que ajuden amb claredat a identificar els tres moments històrics que tracta el còmic.
Sense cap mena de dubte, una nova obra d’Oriol Garcia Quera per tenir molt present, i no només per part dels fans del còmic històric.
