Una de les parelles del Penedès que sempre ha anat de la mà ha estat per una banda el pa i per altra banda, La Fura. Una cita de cada setmana. Aquesta parella feliç és un dels pilars de la nostra societat i una de les claus que La Fura formi part de moltes famílies penedesenques.
Les coses van canviant amb el temps i es van adaptant a les noves circumstàncies. Abans a quasi cap llar no hi mancava un tros de pa, però avui dia en molts llocs és substituït per altres productes comestibles que li van prenent aquest lloc privilegiat que s’ha anat bastint amb el pas del temps i que també es poden trobar a les fleques.
No fa gaire anys hi havia una clara diferència entre dia feiner i festiu. Llavors el dissabte quedava en terra de ningú. Et podies trobar una mica de tot per les nostres contrades. Poc a poc les coses van canviant i avui a vegades costa diferenciar un dia laborable d’un de festiu perquè massa cops els festius han perdut aquest tret quasi diví i s’han tornat més profans que els marcats en vermell al calendari.
Un dels punts claus de tot això són els cinemes, en concret el dia de l’espectador. Ara els caps de setmana ja no sempre s’inverteixen en anar a veure alguna pel·lícula a la pantalla gran. Les noves tendències apunten que s’hi ha d’anar un dimecres perquè és el dia de l’espectador i la broma cultural et costa quasi la meitat que en un cap de setmana. Per tant, la gent, per un tema d’estalvi, ha decidit modificar la seva cita amb el setè art.
Quan ja fa uns 15 anys un supermercat del Vendrell ubicat al costat de la Riera de la Bisbal va decidir que obria els diumenges a la tarda, vaig pensar: “quina bajanada”. Però el dia que vaig comprovar qui eren els seus clients vaig veure que algunes persones tenien un horari clar de dilluns a divendres. Algunes coses s’actualitzen i altres es mantenen.
