Pagesos a les urnes

Divendres vinent, 27 de febrer, se celebraran les eleccions agràries de Catalunya. Un total de 21.374 pagesos i ramaders de Catalunya (912 de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf) estan cridats a les urnes per determinar la representativitat de les organitzacions professionals agràries a Catalunya durant un període de cinc anys.

En aquestes eleccions es presenten cinc candidatures: Unió de Pagesos (UP), Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA), Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA Catalunya) i Assemblea Pagesa. En aquest Tema de la Setmana hem parlat amb totes elles per abordar les principals qüestions que preocupen el sector, les hem agrupades en set blocs i la postura de cadascuna de les candidatures s’ha presentat segons l’ordre de representativitat obtingut en les darreres eleccions a la vegueria Penedès (UP, JARC, UPA i ASAJA).

Les eleccions agràries, convocades pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, serveixen per escollir les organitzacions que defensaran els interessos de pagesos i ramaders davant de l’administració a l’hora de negociar, per exemple, els ajuts i les polítiques que els afecten. Els principals òrgans on estan representats són la Taula Agrària i les taules sectorials específiques.

Per obtenir representació és obligatori superar el llindar del 15% dels vots. A les eleccions de fa cinc anys, amb una participació del 35,58%, només ho van aconseguir dues organitzacions: Unió de Pagesos (55,39% dels vots) i JARC (29,71%).

La votació començarà a les 9 del matí del dia 27 de febrer i continuarà, ininterrompudament, fins a les 19 h en les 43 meses electorals habilitades, 25 de les quals en els municipis de l’àmbit de difusió de La Fura.

UNIÓ DE PAGESOS: Unió de Pagesos defensem la petita i mitjana pagesia arrelada al territori. Treballem per millorar les condicions no només laborals, sinó també de vida, dels pagesos i pageses. Volem que les nostres explotacions no només siguin viables sinó també competitives i que se’ns compensi la nostra tasca d’equilibri territorial i manteniment del paisatge amb una prima de fins a 6.000 euros.

Necessitem preus remuneradors i que se’ns garanteixi l’accés a la terra i a l’aigua. En aquest sentit, volem el control legal de preus en la compra i l’arrendament de la terra per evitar especulacions, que es promogui l’arrendament de parcel·les en desús i que s’incorporin parcel·les útils al fons de terres. Per defensar l’espai agrari, hem lliurat al·legacions al pla territorial parcial del Penedès, i reclamem de fa anys que es redacti el pla sectorial agrari per blindar la terra d’altres usos que no siguin l’agrari, com passa amb l’Agroparc de Casa Ametller.

Sobre l’accés a l’aigua, aquí escasseja i tot i que estem satisfets d’haver aconseguit que es modifiqués el pla de sequera per prioritzar millor l’ús agrari de l’aigua, creiem també que cal invertir poder disposar d’aigua regenerada de qualitat per regar.

JARC: Els de JARC defensem un model agrari jove, professional i arrelat al territori, construït des del camp i pels qui hi treballem cada dia. Apostem per un sector fort, competitiu i sostenible, capaç de garantir relleu generacional i la viabilitat real de les explotacions.

Aquesta visió es concreta en polítiques públiques molt definides: impulsar la incorporació de joves i l’accés a la terra, reforçant els ajuts i facilitant les inversions; simplificar tràmits i reduir burocràcia perquè el camp pugui dedicar-se a produir; abaratir les assegurances agràries i reforçar el finançament de l’ICF especialment per a joves i professionals; aplicar mesures fiscals que incentivin la competitivitat i l’arrendament de terres a joves, a més de complementar els crèdits ICO-Web; assegurar que els ajuts de la Llei del Fons Agrari es destinin a inversions que arribin només a joves, professionals i explotacions prioritàries i, finalment, garantir una gestió de l’aigua justa i equiparable a altres sectors en situacions de sequera.

En definitiva, defensem un model de fets i no de fum, que posi els professionals del camp al centre de totes les polítiques agràries.

UPA (Unió de Petits Agricultors i Ramaders): UPA defensa un model de producció d’aliments arrelat al territori, que garanteix productes sans, segurs i de qualitat, alhora que preserva el patrimoni natural i cultural i contribueix activament a la lluita contra el despoblament. UPA defensa que la producció d’aliments, la gestió forestal sostenible i la ramaderia són fonamentals per mantenir viu el territori, prevenir incendis i garantir serveis al món rural. L’organització aposta per reforçar els serveis públics, el desenvolupament local participatiu i l’etiquetatge d’origen obligatori per afavorir el consum de productes locals. UPA reclama l’aprovació d’una Llei d’Agricultura Familiar i un reforç dels petits agricultors a la cadena alimentària.

ASAJA: El model és la defensa de la unitat familiar agrària i generar recursos econòmics propis per al desenvolupament d’una explotació viable sense dependre de les ajudes compensatòries.

ASSEMBLEA PAGESA: Cal recuperar la figura de la pagesia de petita i mitjana escala, organitzar la producció en clau de país i dirigir-la al mercat local, primer al municipi, després la comarca, de la comarca al país, per subsidiarietat i no pas a la inversa. Alhora, cal diversificar la producció, reduir-la si cal, prioritzar l’ecològica i la ramaderia extensiva. No tenim futur dins del capita­lisme alimentari ni tampoc a la seva ombra: cal crear un estatut diferenciat per una pagesia autònoma, de petita escala, nombrosa, de proximitat i ecològica. I fer-ne la referència del sistema alimentari.

UNIÓ DE PAGESOS: Demanem canvis estructurals. La pagesia hem de ser al centre de les polítiques de país en lloc de ser un blanc de polítiques fiscalitzadores, burocràcia inútil i normatives restrictives.

Hem traslladat al Govern diverses opcions perquè se’ns redueixin els costos: un IVA reduït per als béns i serveis, tarifes elèctriques específiques, gasoil professional, millores de les prestacions socials i les pensions per combatre les retallades de l’Estat, unes assegurances agràries útils i ajustades a les necessitats que tenim… la llista és llarga!

I també tenim altres temes en els quals ja hem aconseguit avenços: per exemple, ens han acceptat a tràmit una proposta de llei de gestió sostenible de la fauna o avenços com l’aprovació de la Llei del Fons Agrari i Ramader que garanteix un suport extra a les inversions de la pagesia i a la cooperació al relleu, al voltant de 45 milions anuals, o que es comenci a treballar una proposta de norma catalana per igualar en drets la pagesia, després que els últims cinc anys més de 1.700 explotacions catalanes hagin perdut la condició de prioritàries.

JARC: Per millorar la rendibilitat de les explotacions i les condicions laborals del sector, proposem actuar sobre tots els factors que avui limiten la viabilitat del camp.

En primer lloc, cal reduir costos de producció reforçant el suport públic a les assegurances agràries, que sovint són un luxe per a moltes explotacions. Demanem duplicar de forma permanent el pressupost català destinat a joves, professionals i EAP i revertir les retallades estatals. En segon lloc, és imprescindible simplificar la burocràcia i adaptar-la a la realitat del camp, alliberant hores i recursos que avui es perden en tràmits innecessaris.

En tercer terme, proposem mesures fiscals que millorin la competitivitat: desgravació flexible de les inversions, exempcions per l’arrendament de terres a joves i professionals i una fiscalitat favorable pels ajuts d’incorporació. Així mateix, en quart lloc, cal facilitar l’accés al finançament posant pressupost català als crèdits ICO Web i noves línies de l’ICF bonificades per modernitzar explotacions. Finalment, per garantir condicions laborals dignes i estabilitat, defensem explotacions econòmicament viables, amb preus justos a la cadena alimentària i una gestió de l’aigua equitativa que asseguri continuïtat en l’activitat.

En conclusió, rendibilitat i dignitat laboral van juntes: només empreses fortes poden oferir feina estable i de qualitat.

UPA: Mentre un agricultor o agricultora, ramader o ramadera, hagi de passar més temps amb la paperassa que amb la feina pròpia de la seva explotació, la simplificació dels tràmits burocràtics continuarà sense ser una realitat. UPA exigeix una veritable simplificació dels tràmits administratius, fent ús de les tecnologies disponibles per ajudar els professionals en l’exercici de la seva feina, i no complicar-los la vida. Els contractes laborals s’han de dur a terme amb totes les garanties i respectant la legislació en matèria de prevenció de riscos laborals. El salari dels temporers ha de respectar allò que s’estableix als convenis, ha de ser conforme a la llei i ha de tenir en compte les noves quanties establertes per al salari mínim interprofessional. El preu que percebem els agricultors i els ramaders pels nostres productes ha de cobrir completament tots els costos de producció, inclosos els d’índole laboral.

ASAJA: Els costos de producció són conseqüència d’una mala política de l’estat basada en impostos a les empreses agràries per poder pagar la despesa social incrementada amb un 50% els últims vuit anys.

ASSEMBLEA PAGESA: No volem ser assalariats, ni falsos autònoms ni empresaris agraris, som pagesia autònoma, independent i cooperativa, la que ha poblat el país des de fa segles.

Cal donar el valor que correspon al nostre treball, ja que en l’actual sistema com més produïm més barat ens ho paguen. Volem una pagesia sense ajuts i caldria eliminar l’actual PAC i anar cap a una política alimentària pròpia. Només com a mecanisme provisional hauríem d’acceptar una renda bàsica pagesa de transició cap a un nou model alimentari. Això simplificaria molt les coses i reduiria la gent que viu de gestionar pagesos.

El DARPA mereix ser dissolt. Cal avançar cap a mecanismes de decisió més democràtics i integrals del sistema alimentari. El desenvolupament del DARPA i dels seus organismes ha resultat inversament proporcional a la pervivència del món pagès i a la garantia d’una alimentació saludable i de qualitat. Al contrari, ha estat el braç armat d’un salt d’escala en la producció alimentària per adaptar-la al capitalisme global, de tall massiu i industrial, que ha derivat en un conjunt de controls innecessaris a escala local i que han resultat inassumibles per les petites explotacions i les ha expulsat progressivament.

UNIÓ DE PAGESOS: Des d’Unió de Pagesos vam impulsar la llei de la cadena alimentària, però cal millorar-la acotant la posició de domini i establint la revenda a pèrdues i cal també que els governs la facin complir, per acabar amb la impunitat dels qui ofeguen la pagesia. Els governs haurien de ser proactius i no reactius en aquest sentit. Però la realitat és que posen molt difícil poder denunciar males praxis o abusos a la cadena. Et diuen que les denúncies han de ser nominals, però el productor està desprotegit, perquè és complicat denunciar el teu comprador quan el teu producte és perible i, a més, et demanen que ho justifiquis tot al mil·límetre.

Una de les coses en què sí que es podria avançar i que recull la llei és que els contractes haurien d’estar sempre tancats abans de les transaccions i això no sempre passa. A nosaltres ens ha passat d’estar veremant sense saber a quin preu cobrarem el raïm; això, com a pagesos, ens resta molta força negociadora i sempre hi acaben guanyant els altres.

També caldria potenciar els contractes de llarga durada, de 4 o 5 anys, que es podrien incentivar amb reduccions o beneficis fiscals, per exemple.

JARC: Som conscients que una organització agrària no pot fixar els preus del camp. Tant de bo poguéssim. El que sí que fem –i continuarem fent– és protegir els professionals davant abusos i garantir un marc legal que els doni força dins la cadena alimentària.

Per garantir preus justos, proposem tres línies d’acció principals. Primer, enfortir la posició dels productors, defensem un model basat en professionals que treballen 100% al camp, perquè només així la seva veu pot tenir pes real a la negociació i a la presa de decisions. En segon lloc, millorar la viabilitat econòmica de les explotacions, treballar per preus viables passa també per reduir costos (assegurances més assequibles), facilitar inversions i assegurar la continuïtat de les explotacions petites i mitjanes, que sovint són les més vulnerables davant pràctiques abusives de mercat. I, en tercer lloc, reforçar el marc normatiu i la supervisió. Apostem per una cadena alimentària justa, amb eines que impedeixin comportaments abusius i permetin denunciar-los amb garanties. També reclamem que l’Administració actuï amb més fermesa per assegurar un tracte equitatiu entre productors, indústria i distribució.

El nostre objectiu és clar: que qui produeix aliments tingui un poder real i una protecció efectiva dins la cadena.

UPA: UPA exigeix el compliment estricte de la Llei de la Cadena Alimentària per garantir preus justos que cobreixin els costos de producció. L’organització reclama: activació d’observatoris de preus; estudis rigorosos de costos de producció i més inspeccions i control a la indústria i la distribució. La Llei de Cadena Alimentària és una bona eina, però encara pot desenvolupar molt més els efectes amb una col·laboració més activa per part de totes les administracions. A més, els acords comercials amb tercers països han de ser justos, exigint un principi de reciprocitat que eviti la competència deslleial i que s’ha de vigilar estrictament per part de les administracions.

ASAJA: La cadena alimentària és una llei el fonament de la qual era l’ajuda per garantir la reciprocitat entre els productors i els distribuïdors, però el servei de control per part de l’administració no existeix i, per tant, és una llei sense cap mena d’aplicació.

ASSEMBLEA PAGESA: Les cadenes només generen esclavitud. No veiem l’alimentació com una cadena. Al contrari, pensem que la pagesia ha de retornar al contacte proper i directe amb els consumidors. La indústria i la gran distribució són, simplement, un sistema a superar necessàriament, si volem que la pagesia sobrevisqui com a figura fonamental del món rural. Això hauria d’anar lligat a desurbanitzar el país i desmassificar demogràficament certes zones.

Som un país mediterrani, amb una gran diversitat climàtica i territorial, que ha estat la base de la nostra cultura alimentària. Les lluites per la terra han aconseguit una tinença prou repartida, que ha sostingut milers de pobles i masies, plens de pagesia autònoma i d’altres oficis.

Aquesta realitat no encaixava en el model a l’americana que, des dels anys setanta, vol convertir l’alimentació en un gran negoci. Ni tampoc amb una administració que ha vist sistemàticament les cultures locals com un fet a modernitzar i la terra com un espai a transformar.

L’aposta majoritària dins aquest medi advers ha estat de tipus individual: créixer i treballar més per guanyar el mateix. Però les darreres crisis han mostrat la debilitat d’aquesta estratègia. La concentració d’explotacions ha servit de ben poc quan els costos s’han multiplicat, la tecnologia s’ha disparat i els preus de venda s’han mantingut irrisoris dins del mercat global.

UNIÓ DE PAGESOS: Aquest any, a petició d’Unió de Pagesos, s’incrementa la prima de la incorporació de joves de 22.000  a 33.000 euros, i s’aplicarà un nou ajut per la cooperació en el traspàs generacional, que contempla que l’antic titular, pagès jubilat o proper a la jubilació, es retiri definitivament de l’activitat agrària. Aquest últim ajut comporta primes entre prop de 10.000 euros i 55.000 euros per als qui deixen l’activitat i també comporta una visió més social del relleu, perquè inclou un incentiu per a la cessió d’un projecte que ja està en marxa i no es perdrà si se’n fa càrrec un jove, al qual també se li dona una oportunitat, en comptes de deixar-lo al lliure mercat i a que aposti més fort. Des d’aquest punt de vista és una manera de preservar les terres agràries a Catalunya. Una altra mesura que ha aconseguit Unió de Pagesos, des del desembre del 2025, és una rebaixa molt important dels impostos de successió, donació o transmissió patrimonial, que s’han reduït un 99% per als joves i un 95% per a la resta de professionals. Necessitem, però, més mesures perquè els joves tinguin un futur viable al camp.

JARC: JARC ha estat –i ho continuarà sent– l’entitat que més ha apostat pels joves, tant amb assessorament individual com amb defensa col·lectiva. El relleu generacional és la nostra màxima prioritat.

Per garantir-lo, impulsarem polítiques molt concretes: per una banda, enfortir els ajuts a la incorporació de joves; hem aconseguit increments significatius els últims anys, i continuarem exigint més suport econòmic per facilitar les inversions inicials i la viabilitat de les noves explotacions. Per altra banda, facilitar l’accés a la terra; proposem incentius fiscals perquè es lloguin terres a joves i agricultors professionals, i mesures que frenin l’acaparament per part de fons d’inversió. En paral·lel, cal assegurar eines financeres adaptades, reclamem crèdits ICO Web i noves línies de finançament bonificades 100% per a joves. Cal, també, reduir burocràcia perquè els joves puguin dedicar-se a produir i no a omplir papers. Finalment, les assegurances agràries han de ser més accessibles per reduir riscos en els primers anys d’activitat.

En resum, treballem perquè incorporar-se al camp sigui possible, viable i atractiu. Sense joves, no hi ha futur; amb polítiques valentes, sí que el garantirem.

UPA: L’UPA aposta per incrementar el suport a la incorporació dels joves a través d’ajudes directes, préstecs a un interès baix, exempcions d’impostos de transmissió i successió, flexibilitat d’avals, etc. És imprescindible comptar amb més facilitats per a la transmissió d’explotacions i enfortir els programes formatius i l’associacionisme juvenil al medi rural.

L’UPA defensa la posada en marxa d’un pla d’accés a la terra per als joves a causa de l’encariment especulatiu del mercat de la terra, establint mesures dirigides a afavorir l’oferta i l’arrendament de terres i la seva venda. S’han d’establir incentius i estímuls dins els mecanismes que afavoreixin la cessió de drets d’ajudes PAC cap als joves. Creació d’organismes de transmissió de terres (“bancs de terra”).

ASAJA: Garantir el valor econòmic dels nostres productes i una revisió de les pensions al sector agrari que són les més baixes econòmicament. Si la gent gran després de cotitzar quaranta anys acaba cobrant 800 euros, és un 30% menys que el salari mínim interprofessional i això es culpa de la política del ministeri de treball de la Sra. Yolanda Díaz.

ASSEMBLEA PAGESA: El relleu és necessari però insuficient. En l’actualitat no hi ha prou pagesia per mantenir l’equilibri ambiental i social als pobles. La pagesia és més que un ofici, és una forma de vida i de poblar el país, tenint presència humana sobre els termes. Així que cal augmentar els efectius a més de rellevar els existents. Calculem que en deu anys es podria doblar la pagesia, si garantim l’accés a la terra i aturem els processos actuals d’acaparament. Bancs de terra sí, però de terres productives. I que l’administració exerceixi el dret a retracte per constituir-los. El repoblament del món rural s’ha de basar en el retorn a la terra i no pas en l’extensió de formes de vida urbanes. No podem acceptar la idea que als pobles s’hi va a fer només teletreball. Això seria exactament el contrari de la seva funció original.

UNIÓ DE PAGESOS: La principal demanda d’Unió de Pagesos és que el pagès cobri per sobre de costos. Per aconseguir-ho, proposem quatre mesures: en primer lloc, que l’Estat habiliti un ajut per a l’arrencada voluntària definitiva, parcial o total i per a viticultors de més de 55 anys, entre 5.000 i 6.000 euros/ha; en segon lloc, que es tinguin en compte els estudis oficials sobre costos de producció; en tercer lloc, que s’endureixin els controls per evitar que en una DO entri raïm de fora la DO; i, per acabar, mesures de mercat més efectives que vetllin per regular la producció adaptant-se millor a la demanda amb l’objectiu de reduir els estocs i evitar, així, preus baixos i que vinyes amb raïms de qualitat òptima quedin per collir per falta de sortida del producte.

Si val a dir que el sector de la vinya passem per un moment complicat, també vull fer valer el sindicalisme com a eina; per exemple, aquests últims cinc anys, hem aconseguit ajuts per sequera i per increment de costos, ajuts de mínims per fomentar l’ús de most concentrat rectificat en l’elaboració de vins escumosos, ajuts per a la verema en verd i també per a la reestructuració i/o reconversió i per a la destil·lació de crisi.

JARC: A JARC treballem amb una visió global del sector però adaptant sempre les demandes a cada realitat territorial. El Penedès i la viticultura requereixen polítiques específiques perquè és un sector divers i complex: no és el mateix produir raïm per entregar a una cooperativa, entregar a un celler o elaborar vins o caves propis. La nostra prioritat és defensar els interessos dels productors de raïm.

Per garantir la viabilitat dels viticultors defensem un model agrari professional que doni estabilitat a petites i mitjanes explotacions i reforci la seva capacitat de negociació dins la cadena alimentària.

Respecte als preus justos dins les DO, reclamem eines que protegeixin el productor davant pràctiques abusives i assegurin preus viables, reforçant el marc normatiu i la supervisió per evitar desequilibris entre viticultors, cellers i distribució.

Quant a l’adaptació al canvi climàtic i gestió de l’aigua, al global de Catalunya, impulsem nous regadius i modernitzar els existents, donar facilitats per millorar la gestió de l’aigua, combatre plagues i reforçar les assegurances agràries perquè siguin accessibles i estructurals, no simples compensacions. Finalment, sobre el suport a la diversificació productiva, impulsem polítiques que permetin als viticultors adaptar el model productiu –des de la venda de raïm fins a l’elaboració pròpia– amb eines de finançament i menys burocràcia.

El Penedès necessita un model vitivinícola fort, flexible i que valori els productors. Aquest és el nostre compromís.

UPA: El sector vitivinícola està travessant una situació molt complicada. A més, les explotacions familiars, majoritàries en el sector, necessiten un compromís més gran per part de les administracions en el suport als agricultors. Exigim autoritzacions de noves plantacions en funció de les demandes que estableixin les denominacions d’origen i prioritat en les mesures dirigides als viticultors (reestructuració i reconversió de vinya i collita en verd) dins de l’aplicació a Catalunya del PASVE (Programa de suport al sector vitivinícola espanyol). Així mateix, requerim el compliment estricte de la Llei de la Cadena Alimentària al sector vitivinícola, de cara a garantir un preu just per als agricultors.

ASAJA: El sector de la vinya ha de tenir una ajuda compensatòria directa per transformar les varietats que en aquests moments no són competitives i les denominacions d’origen són un paper fonamental a l’hora d’acompanyar als viticultors.

ASSEMBLEA PAGESA: El monocultiu és una aposta que pot ser seductora però que, alhora, és perillosa per una comarca. En la mesura d’allò possible cal diversificar les produccions i fer-les menys dependents de grans actors, intermediaris i mercats massa llunyans.

A nivell global s’estan esgotant les principals fonts d’energia i materials que han mogut aquesta economia esbojarrada. Així que tornarem sí o sí a relocalitzar les relacions econòmiques i això pot ser bo.

Cal preparar-se per l’oportunitat que això pot generar per a la pagesia com a forma de vida, més que no pas com activitat superespecialitzada. I no deixar que els mateixos que han estat al capdavant del desastre de l’actual model facin un maquillatge i se situïn al capdavant del nou.

Demanem l’aturada de les pràctiques abusives de les denominacions d’origen. Cap denominació té dret a monopolitzar topònims ni elements de la cultura popular. I menys a demanar sancions.

UNIÓ DE PAGESOS: Les administracions han de garantir els recursos hídrics perquè la pagesia continuï produint aliments en aquest context de canvi climàtic. L’ús de l’aigua ha de ser correctament administrat. Ja n’hem patit les dificultats amb la greu sequera de fa dos anys. Si no es posen tots els mitjans, no podran preservar la continuïtat de la pagesia. Cal la sobirania alimentària de Catalunya, alhora que es mantenen els espais rurals i el territori, l’ocupació rural i la bioeconomia, i que els polítics assumeixin que la terra i l’activitat agrària és una qüestió de país, si no les volen perdre. També exigim una nova planificació dels regadius, la modernització dels històrics amb fons públics, ajuts per a inversions que facin els pagesos, i que s’impulsi la reutilització de l’aigua en les zones on sigui la millor solució per regar.

JARC: Davant el canvi climàtic, JARC aposta per solucions estructurals, no per pedaços. No creiem en ajuts puntuals per compensar danys: creiem en polítiques que reforcin la capacitat productiva del sector i el facin més resilient.

En primer lloc, assegurances agràries fortes i accessibles. El canvi climàtic incrementa el risc i no pot deixar explotacions descobertes. Per això exigim duplicar de forma permanent el pressupost públic per a assegurances de joves, professionals i EAP i revertir retallades estatals. És una eina estructural per garantir continuïtat productiva.

En segon lloc, gestió justa i previsible de l’aigua. Reclamem que les restriccions del Pla Especial de Sequera siguin sempre equiparables a les de la indústria, assegurant l’aigua per mantenir l’activitat productiva.

En tercer lloc, modernització i eficiència dels regadius. Proposem ajuts i noves línies de finançament bonificades per modernitzar regadius i optimitzar l’ús de l’aigua –una inversió estructural imprescindible davant sequeres recurrents.

En quart lloc, innovació i digitalització per adaptar cultius. Defensem un model professional i competitiu que incorpori innovació i digitalització per adaptar-se millor i de forma ràpida a un clima canviant.

A JARC lluitem per menys dependència d’ajuts puntuals i més fortalesa estructural perquè el camp català pugui produir, malgrat el clima.

UPA: El canvi climàtic és un fenomen cada cop més present i que afecta de forma més directa els agricultors i ramaders catalans. Des d’UPA exigim que l’instrument fonamental de què han de disposar els agricultors i ramaders davant els danys que provoca la climatologia és un sistema d’assegurances agràries potent, assequible i adaptat a les necessitats de les explotacions familiars. Igualment, exigim que la Unió Europea enforteixi pressupostàriament el fons de gestió de crisis per fer front a les conseqüències del canvi climàtic.

ASAJA: La gestió de l’aigua és un bé preuat que el sector agroalimentari sempre té cura a l’hora d’utilitzar, per això el sector és el primer que ha apostat per l’estalvi d’aigua i que ha fet i està fent la modernització de les explotacions.

ASSEMBLEA PAGESA: El canvi climàtic ocupa, en l’actualitat, el tercer lloc en ordre d’importància dins de tots els problemes ambientals de la humanitat. La toxicitat general que patim i la destrucció de la biodiversitat estan per davant i causen efectes més destructius.

Hi ha hagut un pseudoecologisme que ha volgut reduir els problemes ecològics a la qüestió del canvi climàtic, i això ha anat molt bé als grans capitals que s’han posat al capdavant del negoci de la transició. Per nosaltres és important recuperar el camí de l’agricultura ecològica com a forma de reconciliar-nos amb la natura i reparar la intoxicació que s’ha fet de l’aigua, de la terra, de l’aire i dels aliments amb el model que han promogut les multinacionals dels agroquímics.

Som un país mediterrani, amb cicles de sequeres recurrents, i ens convé posar criteris socials i ambientals de l’ús de l’aigua, prioritzant les produccions per a l’àmbit local. No té cap sentit exportar aigua dins d’aliments. Les infraestructures hidràuliques no s’estan fent bé perquè no van associades a polítiques agràries i alimentàries i al final continuen expulsant pagesia, atraient especuladors i beneficiant bàsicament les empreses constructores i gestores. Qualsevol pot veure els impactes del canal Segarra-Garrigues, per exemple. Diem no als transvasaments i a les interconnexions de conques.

UNIÓ DE PAGESOS: Som l’organització agrària més ben preparada per lliurar a l’administració propostes tècniques i rigoroses de millora per a la pagesia en tots els àmbits i som qui, quan cal, quan veiem que els processos de concertació amb els polítics no arriben a bon port, sabem pressionar al carrer. Volem continuar tenint la màxima representativitat per ser presents en tots els organismes en què es dona veu a la pagesia, perquè aquesta estigui ben representada i defensada. Perquè som pagesos defensant pagesos, coneixem el territori, tenim expertesa i un equip tècnic molt preparat. Som una eina clau per aconseguir millores; ja us he posat diversos exemples concrets en aquesta entrevista i des de l’últim congrés, el febrer passat, que vam renovar i rejovenir responsabilitats en el si del sindicat, encarem la tasca sindical amb més ganes que mai. I un últim apunt, faig una crida a anar a votar; no podem menystenir aquest dret que se’ns va negar durant molts anys i menys en un context social i polític com el d’ara, en el qual des de posicionaments reaccionaris s’està volent debilitar la democràcia.

JARC: La millor candidatura dependrà sempre del model d’empresa agrària de cada productor. Ara bé, si el que es vol és viure exclusivament de l’activitat agrària, JARC és la millor opció. Som l’única organització que defensa un model agrari 100% professional, basat en agricultors i ramaders que treballen al camp cada dia i que necessiten polítiques reals per poder-hi continuar.

Treballem amb una visió global del sector, però adaptant sempre les propostes a la realitat de cada territori i de cada producció, perquè no tot el camp és igual ni afronta els mateixos reptes. Som també qui més ha defensat els joves i el relleu generacional, tant amb assessorament individual com amb acció col·lectiva. Perquè sense joves no hi ha futur.

Apostem per polítiques de fons, no de titular: reducció de burocràcia, accés a la terra, finançament real per invertir, assegurances agràries més fortes i una cadena alimentària justa que posi fi als abusos. I, sobretot, som una organització independent, de productors per a productors, que no es deu a cap partit i que sempre ha defensat el sector amb coherència i fets. Si el que vols és viure del camp, nosaltres som qui millor et defensarà.

UPA: UPA és una organització seriosa, professional i eficaç amb quatre dècades d’història en què hem aconseguit èxits que han beneficiat els agricultors i ramaders catalans. La nostra influència a Brussel·les i a Madrid, els nostres equips tècnics, el nostre posicionament raonat i argumentat sobre els grans temes que ens afecten ens animen a demanar el vot als pagesos i ramaders catalans. A UPA mai et direm el que vols sentir, et direm la veritat. Demanem un vot de confiança per desenvolupar les nostres propostes. Exercir el dret al vot és un deure democràtic que mai no hem de menysprear. A Catalunya ho sabem bé. Només així podem continuar sent influents per defensar els nostres drets i aconseguir les reformes que necessitem.

ASAJA: Ser la millor o no candidatura ho decideix el sector, la feina que ASAJA Catalunya hem fet des de fa trenta anys és el valor que ens fa continuar treballat per la pagesia i ramaderia del nostre país.

ASSEMBLEA PAGESA: Ens presentem a aquestes eleccions a causa del moment crític que viu l’ofici i el medi rural. Volem fer arribar els nostres plantejaments al conjunt de professionals del camp i comprovar el suport que tenen. Volem fer visible que hi ha opcions radicalment contràries al programa de desaparició de la pagesia tradicional i de colonització del sòl agrari.

Som una opció crítica amb aquestes eleccions, ja que no som partidaris dels mecanismes corporatius, representatius i consultius, sinó d’aquells que es basen en la decisió directa i vinculant. Denunciem el topall del 15% dels vots per a l’obtenció de representació, per exemple.

Acudirem a la taula agrària resultant només en defensa dels principis d’aquest programa i quan el motiu s’ho mereixi. Ens reservem el dret de fer ús de la política de cadira freda com a acte de protesta contra l’arquitectura institucional de destrucció del món pagès:

L’Assemblea Pagesa és un col·lectiu en defensa de la pagesia, la natura i la vida rural, nascut l’any 2002. La formem pagesia professional i no professional, habitants rurals i ciutadania crítica. No som una organització corporativa sinó de transformació social, compromesa amb una societat igualitària i amb un món rural viu.