La irrupció de les energies renovables al Penedès està redefinint la manera com produïm i consumim electricitat. Enmig del debat tens paisatge i sostenibilitat, ha emergit un model que demostra que la transició energètica es pot fer amb consens: les comunitats energètiques. L’exemple més clar és el d’Energia Comunitària Penedès-Garraf, la primera cooperativa energètica del territori, que ja prepara l’entrada en funcionament de la seva primera planta fotovoltaica a Vilanova i la Geltrú.
Aquest projecte demostra que és possible impulsar les renovables sense renunciar a un model arrelat al territori i pensat per a la ciutadania. Les plaques solars que s’han instal·lat a la teulada de dues naus industrials abastiran d’energia neta prop de vuitanta famílies i una escola, i els dos centres de producció anunciats (al polígon de Santa Magdalena i a la parròquia de Sant Antoni) permetran arribar a unes dues-centes llars de Vilanova. Aquest hauria de ser el camí, generar energia aprofitant el que ja hi ha construït, sense comprometre el paisatge.
El fet que el projecte s’estengui també a Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilafranca del Penedès confirma que el model de comunitat energètica no és circumstancial. És un model que democratitza l’energia, redueix la dependència d’empreses allunyades del territori i, sobretot, reforça la idea que el creixement de les renovables no ha d’anar estrictament lligat a la instal·lació massiva de camps fotovoltaics sobre espais naturals. Al Baix Penedès, ajuntaments com el de l’Arboç o Sant Jaume dels Domenys ja han començat a posar fil a l’agulla, davant la pressió de projectes de grans parcs solars que podrien transformar radicalment l’entorn. Els dos municipis han reaccionat delimitant zones i, fins i tot, suspenent temporalment llicències per evitar-ne una expansió descontrolada. Aquesta decisió no prové d’una oposició a les renovables, sinó a un model que sovint no té en compte el territori ni tampoc els que hi viuen.
Les plaques solars són imprescindibles per a un futur sostenible. Però el futur no pot construir-se a còpia de destruir el paisatge. Ara, el Penedès té l’oportunitat de demostrar que la transició energètica pot ser compatible amb la protecció de l’entorn, el consens social i el benefici col·lectiu. I les comunitats energètiques comencen a posar de manifest que aquesta és, segurament, la millor via.
