Recordo ja fa uns quants anys quan, per primera vegada, van anunciar per televisió que farien una pel·lícula en 3D. Havíem de comprar unes ulleres que venien juntament amb alguna revista o diari. Eren de cartró, amb un ull de color blau i un altre de color vermell. Fent memòria encara puc sentir aquella emoció de tenir-les, posar-nos-les i esperar impacients que comencés la pel·lícula.
En realitat la visió que donaven aquestes ulleres i tot plegat era molt poc clara i ben allunyada del concepte que avui tenim de la visió en 3D. Però sí que és cert que ens predisposava i generava il·lusió i ganes de veure-ho diferent. I aquest era, sense cap dubte, el millor benefici d’aquestes ulleres.
Educar una mirada creativa té molt a veure amb el fet de posar-te unes ulleres imaginàries que et predisposin a veure les coses d’una forma diferent a com les mirem habitualment. Educar aquesta mirada és avui essencial. La mirada creativa permet, sobretot, aprendre a descobrir possibilitats i alternatives, permet generar solucions diferents i poc habituals. Una forma de mirar que necessàriament necessita de l’atreviment de veure més enllà de rutines i del “fer com ho fem sempre”.
Hi ha d’haver un temps per crear hàbits (que no és més que la repetició d’una mateixa manera de fer) però també un temps per educar en la imaginació, en el descobrir noves maneres de fer les coses, de buscar usos alternatius a coses quotidianes. Temps per buscar idees originals i possibilistes en la solució de les petites coses del dia a dia.
Pas a pas eduquem en la certesa que sempre hi ha diverses alternatives, diverses solucions a un problema qualsevol. Aquesta manera de pensar i de fer els serà tremendament útil en una societat tan plena d’incerteses. Davant la incertesa, mirada possibilista.
