Sis miners treballaven en un túnel molt profund. De sobte un enderrocament els va deixar aïllats segellant l’entrada al túnel. En silenci es miraven els uns als altres. La seva llarga experiència els deia que la situació era complicada perquè ben aviat faltaria l’oxigen. Anant bé els quedaven tres o tres hores i mitja perquè l’aire fos irrespirable. La gent de fora sabien que els miners estaven atrapats i que havien de foradar durant bona estona per poder-los rescatar. Arribarien a temps?
Els experts miners van decidir que estalviarien tot l’oxigen que poguessin. Van apagar els llums i es van estirar a terra per consumir el mínim oxigen possible. A les fosques i immòbils era difícil calcular el pas del temps. Un d’ells portava rellotge i no deixaven de preguntar-li quant temps havia passat. El cap dels miners es va adonar que l’ansietat per saber l’hora els faria estar més ansiosos i respirar més ràpidament. Va ordenar al que tenia el rellotge que només ell controlés el pas del temps i avisés cada 30 minuts.
Quan havia passat mitja hora ell va dir: “ha passat mitja hora”. Es va adonar que a mesura que anés passant el temps els resultaria més difícil comunica’ls-ho, així que la propera vegada que els va informar de la mitja hora en realitat havien passat 45 minuts. L’equip de rescat va trigar 4,5 hores. Sabien que el més probable era trobar-los a tots morts. Van trobar-ne cinc de vius. Només un havia mort d’asfíxia, el que portava el rellotge.
Un conte que fa reflexionar sobre com els nostres pensaments condicionen els comportaments, els sentiments i les actituds. Quan creiem i confiem que podem seguir endavant, les possibilitats es multipliquen. Ajudem-los des de ben petits a verbalitzar el pensament perquè és la llavor de les seves creences que els limitaran o esperonaran en el decurs del seu creixement.
