El carnaval és patrimoni, identitat i orgull. Ho és especialment a Vilanova i la Geltrú, on la Comparsa representa un dels moments més emblemàtics de la festa. Però els actes vandàlics que van tenir lloc diumenge passat l’han acabat entelant. La Federació d’Associacions pel Carnaval ha condemnat els fets i estudia sancions. També l’Agrupació de Balls Populars ha rebutjat amb fermesa els comportaments incívics d’alguns membres, que haurien provocat desperfectes en vehicles i mobiliari urbà. Són, diuen, actes puntuals. Però aquests fets embruten, i molt, la imatge del carnaval.
El problema és que no es tracta d’un fenomen exclusiu de Vilanova. Municipis com el Vendrell, Calafell o Cunit també conviuen amb excessos semblants: consum d’alcohol durant les rues, ús de material pirotècnic, presència de menors en situacions de risc, begudes a les carrosses o actituds que desvirtuen l’esperit festiu. Amb l’excusa que “per carnaval tot s’hi val”, s’ha normalitzat una permissivitat que acaba passant factura.
La festa necessita sàtira, però també responsabilitat. Les administracions i les comissions organitzadores han d’actuar amb determinació i sancionar, si cal, els responsables, prohibir-los participar l’any següent, aplicar restriccions a les entitats que no controlin els seus membres… No es tracta de criminalitzar la festa, sinó de protegir-la.
El carnaval és una festa transgressora, però això no vol dir barra lliure per al vandalisme. Si volem preservar-lo com una de les celebracions més nostrades, cal assumir que hi ha línies vermelles que no es poden traspassar. Per carnaval, no tot s’hi val.
