De la recerca que permet identificar determinades malalties en un grup de persones quan encara no en tenen cap símptoma (que és com defineix cribratge l’ésAdir), l’Optimot –que es pregunta què és millor, cribatge o cribratge– en diu el següent:
“El terme adequat és cribratge, que es fa servir, en l’àmbit de les ciències de la salut, per fer referència a la recerca sistemàtica indiscriminada que s’aplica a un conjunt d’elements per descobrir-hi els que tenen alguna particularitat específica. La forma cribatge no és adequada per referir-se a aquest concepte.”
El Termcat en dona la forma cribratge, també. Ni una ni l’altra, però, no surten en el DIEC2, de moment. Ara bé, si l’escriviu en el Word, veureu com el corrector automàtic ressalta l’error de cribatge i dona per bona la forma cribratge.
Es tracta, és clar, d’un neologisme, pres del verb llatí cribrare. La forma cribratge té l’inconvenient de ser difícil de pronunciar, i la forma cribatge s’aparta de l’ètim i sembla un derivat de “criba”, mot que en català no existeix; Ruaix l’esmenta com a barbarisme i en dona les alternatives garbell, crivell, portador i sedàs.
Per això han sortit alternatives. Magí Camps, a La Vanguardia, proposa de dir-ne tria. Jo en diria garbellada, derivat de garbell, i així donaríem vida a una paraula gairebé en desús. Una altra possibilitat seria crivellatge, derivat del mot català crivell i que té l’avantatge d’assemblar-se a cribratge.
Com que, malauradament, sembla que n’hi ha per a estona, de fer servir aquests termes, potser ens ho podríem replantejar, no trobeu? Ara com ara, jo, obedient i disciplinat com sempre, faré servir cribratge, és clar, però m’agradaria que les instàncies normativitzadores permetessin altres solucions.
Que tingueu tots un bon curs, si tal cosa és possible.
Fins fa quatre dies, a urgències dels hospitals, posava la paraula “triatge”. Ambdues em semblen tètriques. La realitat ha acabat definint-les com a mortals en els cas de la gent gran. Repasseu els primers mesos de la pandèmia.
El responsable de les residències era un conseller inepte d’Erc. Ningú l’ha cessat, simplement l’han amagat. Evidentment, no ha dimitit.
Espero que els familiars i els seus advocats el passin comptes. A ell i al seu superior