Després de passar un mes caminant per terres estranyes (que no coneixia), de poble en poble, m’he considerat un peregrí i no pas un pelegrí, que és aquella persona que fa per devoció un viatge a algun santuari.
El camí de Sant Jaume té el seu origen en l’època medieval i els que el feien eren peregrins. Va ser a partir del segle XIII, coincidint amb l’apogeu del pelegrinatge jacobeu, quan els reis i els senyors feudals comencen a fundar hospitals al llarg de la Via Mercadera entre Sant Boi i Cervera, com és el cas de l’hospital de Cervelló o d’Olesa de Bonesvalls. Fou fundat el 1262 per Guillem II de Cervelló, senyor dels castells de Cervelló, Foix, Vilademàger, Gelida i molts altres. La seva missió era acollir els vianants i peregrins que passessin per l’antic camí de Barcelona a Vilafranca del Penedès, per Sant Boi i Olesa.
Peregrinar era una opció d’aquell temps. Els viatges dels peregrins duraven setmanes, mesos, amb mitjanes de 30 a 40 quilòmetres diaris (unes set o vuit hores de marxa), si el terreny era pla i fàcil. Els perills eren abundants: les dificultats al llarg del camí, les tempestes, l’assalt dels lladres i de les malalties, les possibilitats de perdre’s… La duresa d’aquests viatges i els perills en què poden trobar-se els peregrins ens han estat explicats per un francès que va fer el camí de Sant Jaume a mitjans del segle XII: “Quan els pelegrins surten de la terra de la Gascunya, han de travessar un riu, on moltes vegades els barquers pugen tants pelegrins, després de cobrar, que la barca es bolca, ofegant-se els pelegrins, fet que els alegra, ja que així poden apoderar-se de les despulles dels nàufrags…”.
L’any 1373 un cavaller i mercader de l’illa de Malta, Jaume de Peregrí (cognom donat per ser peregrí), del regne de Sicília, caigué malalt a l’hospital d’Olesa, i hi feu testament davant uns amics seus de Vilafranca, Arnau Girona i Francesc Serrat. Ell i la seva família visqueren a Vilafranca ja l’any 1285. Un germà seu, en Bernat Peregrí, era franciscà; un altre germà, en Bartomeu Peregrí, va ser batlle de Vilafranca. Tenia terres a tot el terme de Vilafranca. En Jaume Peregrí el 1323 tenia taules de venda de les seves mercaderies a la plaça del Blat de Vilafranca. Jaume Peregrí molt probablement va tenir un hostal prop de l’hospital d’Olesa, ja que el seu fill Bernat fou hostaler posteriorment a Vilafranca i en un document es diu que vivia a Olesa el 1401 amb el seu pare.
