Quan dos verbs catalans corresponen a un de sol en castellà, conflicte a l’acte (o al punt, o a l’instant), que és el que hauríem de dir en comptes de conflicte “al canto”. Els dos verbs de què parlarem avui són posar i pondre, que corresponen, tots dos, al castellà poner.
Prenent com a referència només els usos que en dona el DIEC2, veiem com posar és un verb molt polisèmic –és a dir, que té molts significats–, però no tant, no tant… Passa que hi afegim els del verb pondre, i avall que fa baixada…
Només cal que en fem la llista a base de les frases d’exemple; utilitzem bé, en general, posar un llibre a l’armari; posar l’olla al foc; posar la clau al pany; posar la data a una carta; posar una coma, un punt i coma, un punt; posar l’abric a un nen; posar-se l’abric, el capell; si està dret, posa-ho ajagut; posar un escrit en francès.
I altres usos menys usuals però també correctes: Quantes hores hi posareu, a reparar-me el motor? M’ha posat la por al cos. Posar confiança en un metge. Posar esment en allò que hom fa. Posar algú atenció al que li diuen. Haurem de posar pau o acabaran fent-se mal de veritat. Posar arrels una planta. Posar seny. Posar anys. Posem (suposem) que sigui veritat. Posar-se a treballar. Posar-se a plorar. Posar-se a ploure. On poses (fas estada) quan vas a Tortosa? Els coloms es posen a la cornisa i embruten la façana. Aquesta noia posa per als millors pintors de Barcelona…
És a dir, el verb posar el fem servir correctament, en general (fora de casos com ara Nens, poseu la taula, que el dinar ja és a punt!, en què hauríem de dir: Nens, pareu (o despareu) la taula, que el dinar ja és a punt!).
En canvi, ben poca gent fa servir el verb pondre de forma correcta. Bé, de fet, ni correcta ni incorrecta: no el fa servir, i en lloc seu hi clava sempre posar. Sentim sovint: La gallina ha posat un ou, quan hauríem de dir: La gallina ha post un ou. Tanmateix –sort de les frases fetes…!–, bé que tothom diu: Tu rai, que totes et ponen…! La gallineta ha dit que prou, / ja no vull pondre cap més ou…
El mateix passa amb l’altre significat de pondre: no s’ha de dir El sol s’ha posat, sinó El sol s’ha post.
