Encara em sobta veure pantalons, sobretot els “texans”, lluint forats, o estrips, o descosits. Deu ser cosa de l’edat, com altres dèries meves. Vaig pujar convivint amb el pedaç, la contrapartida al forat. S’apedaçava tot el que es podia: un llençol, una camisa, unes faldilles. A vegades n’hi havia prou amb un sargit. Era una solució per aprofitar, els recursos no donaven per a més. “Posar un pedaç” s’entenia com una reparació o com una emergència abans d’arribar a la fi. S’apedaçava, vet aquí. Mostrar un estrip és una moda o una manera d’entendre que ja no cal cap estalvi? “La moda” ha anat canviant moltes maneres de ser, de mostrar-se, com, poso per cas, “l’arruga”, la corbata, el pentinat. Segurament que potser aviat ja no em sorprendrà veure peces amb pedaços, tothom a la moda!
