No necessitem aeroports que ens portin autobusos amb viatges organitzats que omplin els nostres espais públics. No volem grans creuers que ens atansin viatgers programats per passar unes hores entre nosaltres i treure el màxim profit de la comarca.
No volem ser un parc temàtic de ningú i de res, només volem que aquesta comarca, que sembla que només pugui viure del turisme, comenci a treballar el que té. Molts encara desconeixem el que tenim a casa nostra i ignorem la nostra realitat. Aprofitem empreses com la Idiada i el polígon que tenim als Monjos, que és un dels grans desconeguts de la comarca. Treballem perquè els nostres centres educatius i aquestes empreses col·laborin per formar nous professionals que necessiten. Durant anys només ens hem dedicat a preparar administratius amb sous d’auxiliar administratiu, i tot això ja forma part de la història. Estem en el món de l’especialització i la tecnificació.
No hem de ser el pol d’atracció de cap companyia de creuers americana, però hem de treure el màxim profit a les nostres vinyes. No hem de comptar els litres de vi que produïm sinó la qualitat del producte. Al final acabarem venent aquest excedent vinícola a un preu més barat que el sifó.
No cal que siguem ni els més guapos ni els més llestos, simplement que una sèrie vingui a les nostres contrades per enregistrar alguna de les seves escenes. Llavors ja podem tenir una bona difusió. No ens calen Logis Penedès per construir grans naus amb un grapat de treballadors mal pagats. La nostra comarca necessita una coordinació entre els diferents municipis. Una fita molt difícil d’aconseguir sobre el paper perquè en el fons no som ni capaços de coordinar un cap de setmana de carnavals. Molt trist, tot plegat.
