Ja hi tornem a ser. Hem passat l’equador de la present legislatura i ja ens situem a la segona part d’aquest període de quatre anys. De mica en mica es comencen a engegar les màquines electorals mirant cap al maig del 2019. Hi ha veus populars que diuen que aquell any coincideix amb eleccions europees i per evitar citar massa vegades els votants a les urnes, s’unificaran les dues convocatòries en una. La cosa seria al juliol d’aquell any, però a hores d’ara que sigui un mes o un altre no té més transcendència.
Recentment s’ha presentat al Vendrell una nova formació política amb moltes cares conegudes de formar part d’altres llistes electorals, però ubicades en situacions baixes de la llista. Ara han optat per participar en una mena de franquícia electoral i ocupar els llocs que en altres sigles els havien estat negats sistemàticament a favor d’uns escollits per mans divines o humanes que a vegades poden coincidir.
Les passades eleccions del 21 de desembre van suposar un sotrac per a algunes formacions que es van quedar excloses de la possibilitat de formar grup parlamentari i altres amb una campanya dura i contundent es van alçar amb el triomf. Evidentment uns podien pactar i els altres no tenien cap possibilitat, per tant, tot i guanyar, es van quedar fora del poder del Parlament. A vegades, el més important no és guanyar sinó tenir bons amics que en un moment donat et puguin donar un cop de mà.
Actualment les enquestes i l’evolució de vot són fenòmens molt difícils de controlar. En un tres i no res et poden canviar les tendències de vot. Possiblement a les localitats més petites acostumen a mantenir les tendències de sempre, però en les grans poblacions, les coses es poden girar com un mitjó en un tancar i obrir d’ulls. Estarem a l’aguait
