El relat del sobiranisme contra l’Estat espanyol, de mentalitat feixista, hauria de ser més contundent. S’està acceptant la mentalitat de l’Estat espanyol de forma massa ingènua. De fet, la ingenuïtat catalana ha estat una de les claus del fracàs del procés. Amb el pas dels últims quaranta anys s’ha pogut entendre què va suposar la transició espanyola; un canvi estètic, molt ben maquillat, de la dictadura feixista a una democràcia perversa, sense separació de poders. El sobiranisme hauria de fixar un relat molt contundent, per analitzar i comunicar què significa l’Estat espanyol. Si a Ciutadans hi ha una base ultranacionalista, quan la unitat d’Espanya perilla apareix la base ultranacionalista del PSOE. Quan es va negar el procés de Catalunya, no es trobaven gaire diferències entre un dirigent de Cs, del PSOE o del PP. Pensen realment el mateix, i aquesta és la mentalitat espanyola, amb el suport de la monarquia i de totes les estructures de l’Estat. Amb l’aplicació del 155, el PSOE va acariciar tota la simbologia feixista. De fet, el problema de la manca de democràcia espanyola va ser demostrada amb el PSOE durant l’època de Felipe González. Amb el GAL es va demostrar a quin nivell podria arribar un partit d’esquerres espanyol per defensar la integritat territorial i els seus interessos.
La transició espanyola va ser la continuació de la dictadura franquista. Els pilars del pensament franquista són bàsics: els estaments policials espanyols (Guàrdia Civil i Policia Nacional), els tribunals polititzats (amb judicis ideològics), la monarquia borbònica (restituïda pel franquisme) i els grans advocats i grans funcionaris de l’Estat (amb una gran mentalitat franquista). No estem en una situació normal, perquè l’Estat espanyol no és un estat normal. La pervivència del franquisme demostra la força que encara té el pensament ultranacionalista. Per aquest motiu trobo pervers que alguns periodistes espanyols, de mentalitat progressista, amb un cert nivell històric, afirmin que l’Estat espanyol té restes del franquisme. L’Estat espanyol no té restes del franquisme perquè les restes del franquisme ja estan mortes. El que té l’Estat espanyol és l’herència del franquisme. Només caldria analitzar l’ascens de Cs a Catalunya per analitzar on estan els valors democràtics. Hi ha una gran massa de franquistes ideològics a l’Estat espanyol. I això és molt perillós.
Amb la dictadura de Franco es va passar d’una república (espanyolista) a una monarquia (espanyolista). En comptes de memòria històrica (franquisme del passat) hauríem de parlar de present històric (franquisme actual). La situació dels presos polítics i dels exiliats sobiranistes no es podria entendre sense subratllar tota la perversió del sistema polític espanyol. Són a la presó per l’èxit del referèndum de l’1 d’octubre que després no es va voler defensar. La justícia alemanya ja ha demostrat que el moviment independentista va ser pacifista. Els arguments de Llarena per empresonar els activistes i polítics sobiranistes serien impensables en un estat democràtic. Confiar amb la justícia espanyola seria com confiar amb el futur de l’Estat espanyol.
