Al capdavall, allò que queda és la convicció que en la política espanyola no hi ha ni lideratge ni idees. Mariano Rajoy serà ratificat com a primer ministre dissabte gràcies a l’abstenció del PSOE. Més enllà de l’anècdota, el moll de l’os és que la investidura de Rajoy augura una preocupant contrareforma institucional en temes fonamentals, i que per fer-la tindrà el suport de socialistes i Ciutadans.
Els mateixos que van instar la defenestració de Pedro Sánchez al capdavant del PSOE i han pressionat perquè es formés una coalició al voltant del Partit Popular deuen estar molt contents que en el debat d’investidura no hagi aparegut cap programa de govern. Sense compromisos, mans lliures per al que convingui. Tampoc ha aparegut per a res la retallada de 5.000 milions d’euros exigida per la Unió Europea. Les polítiques dels pròxims quatre anys, com a mínim, hi estaran supeditades.
I Catalunya? És “el desafiament més greu que té Espanya en aquests moments”, va dir Rajoy. Cal reconèixer que va dedicar-hi més temps que no pas el portaveu del PSOE, Antonio Hernando, que va amenaçar el PSC perquè votaran no a la investidura.
El finançament de les autonomies (que s’hauria d’haver revisat fa més de dos anys) serà una prioritat de cara a la primavera que ve. Amb això compten la sultana i els barons socialistes que van liderar el Motí de Ferraz. La presidenta andalusa Susana Díaz no vol que la situació de Catalunya canviï el repartiment dels diners. Un altre dels seus, el president de Castella-la Manxa Emiliano García-Page, ja es va encarregar de justificar el cop de mà contra Pedro Sánchez acusant-lo de negociar amb els independentistes. Especialment preocupant és el propòsit que s’intueix d’iniciar un nou procés recentralitzador que “preservi els serveis públics de contingències”. És a dir, durant molts anys els serveis els han prestat les autonomies sense rebre els diners de l’Estat, i ara l’Estat els vol prendre els serveis, ja que controla els diners.
Mariano Rajoy compta amb tot això. Es va presentar davant el Congrés com el capità d’un vaixell que navegarà segons uns possibles pactes (pensions, reformes laborals, educació, finançament autonòmic…), i amb ell al timó, perquè no està disposat a fer marxa enrere en les reformes que el PP ha aplicat gràcies a la seva majoria absoluta. I la corrupció? Xiulant…
